Alumnes de l'Escola de Música de Capdepera interpretaren el conte musical PEER GYNT
Peer Gynt és un conte escrit pel dramaturg norueg del segle XIX Henrik Ibsen. Bé, més que un conte, es tracta d’un poema que explica el drama d’un al·lot (Peer Gynt) molt ambiciós qui viu diferents aventures, probablement fruit del seu esperit somiador. El folklore i la mitologia noruegues formen part del rerefons de les aventures explicades. La història presenta uns canvis d’escena que, inicialment, la convertien en una narració difícil de representar degut a que es requerien molts temps morts per fer aquells canvis, cosa que avorriria l’espectador.
No obstant, ja en ple segle XXI, l’espectador no es va avorrir al Teatre de Capdepera.
Tornem, però, al segle XIX: un altre noruec de la mateixa època de n’Ibsen, un músic anomenat Edvard Grieg, va posar música al conte de Peer Gynt i ho va fer omplint amb música aquells espais morts destinats a fer els canvis de decorats. El resultat és una meravellosa obra per a orquestra formada per 23 composicions musicals estrenada el 24 de febrer de 1876 a la ciutat de Christiania, actualment anomenada Oslo.
Uns anys més tard, el 25 de maig de 2013, el públic d’una petita població situada centenars de kilòmetres més al sud de Christiania, concretament al sud-oest i, més concretament, anomenada Capdepera, van poder gaudir d’una particular adaptació d’aquest drama musical. D’una banda, l’obra dramàtica recuperà el format de narració: en Pere Terrassa articulà les veus dels diferents personatges amb molta gràcia i habilitat. D’altra banda, en Miquel Bauçà, professor de l’Escola Municipal de Música de Capdepera, va fer la direcció musical i l’artística. Els músics eren alumnes de simfònica i d’altres que hi col·laboraren; per als primers aquesta obra venia a ser el seu examen final del present curs, magnífica manera de demostrar el nivell assolit.
Pel que fa als decorats, estaven formats per un recull de dibuixos d’alumnes de la mateixa escola de música i del Centre Jove de Capdepera. Com estaven projectats damunt la pantalla del teatre, el problema inicial plantejat per l’obra d’Henrik Ibsen quedà solucionat sense que el públic pogués perdre ni per un moment el fil de la narració. Tant és així que molt pocs espectadors es van adonar que alguns follets fugits del conte anaren a seure entre el públic, xiuxiuejant durant gran part de l’obra malgrat que, abans de començar, els altaveus del Teatre Municipal de Capdepera havien demanat que tothom mantingués el silenci necessari per afavorir la concentració dels actors. Ara que Peer Gynt ha tornat al seu país suposem que els follets xiuxiuejadors, quan tornin pel teatre, ho faran amb silenci per respectar als músics i actors.
