Divendres 26 d'abril a les 21h

"A través de Parasceve,

Blai Bonet ens agermana"

Lucia Petrelli


Venda anticipada d'entrades
a l'OIT de Capdepera

Un èxit de públic i crítica de  la productora  Santanyinera Tshock

Dirigida per Jeroni Guiem Obrador.

Interpreten: Marta Barceló, Guiem Juaneda i David Pérez.

Escenografia: Catalina Obrador. Il.luminació: Joan Vidal. Música: Pep Burguera.

Per a majors de 13 anys.

Blai Bonet, genial autor,  reconegut per la seva poesia que eixamplà la llengua catalana, i per les seves novel·les com “El Mar”, duta al cinema per Agustí Villaronga a l´any 2000 i protagonitzada per Angela Molina; novel·la que equiparà el català a nivell europeu als anys 50 i 60, per la seva moderna fórmula d´estructurar els capítols en primera persona i que beu d´haver sorgit juntament amb una dramatúrgia "Parasceve".

Blai Bonet volia ser dramaturg als seus inicis, deixant-nos aquest desig  a “Parasceve”,  l’única obra de teatre que ha vist la llum de l'escriptor. Una obra que fa un retrat de les persones, de les famílies, de les societats empresonades pels condicionants d’una guerra, on l’autor es fa universal en triar uns protagonistes no polítics, ja que el que conta i recalca és la seva historia familiar des del punt de vista emocional. Ens trobem així a un jove dramaturg i artista que sap perfectament què vol contar i per a què, amb una estructura dramàtica clàssica que sempre serà contemporània i universal  en el tema :  la persona, la família i la llibertat de sentir enfront de la societat.

L’ús artístic i personal de la tensió dramàtica de l’obra, que esclata de forma abrupta tota la tragèdia d’una família sotmesa intel·ligentment al drama, es desenvolupa a la sala d’estar dels Skiud, amb l’ús d’un personatge absent, el fill Lluís, que apareix per convertir en desastre la poca alegria i ganes de viure que li queden a la vídua Elvira Skiud. Una vídua que perdé el marit a un bombardeig quan ell treballava al camp, una vídua nerviosa perque  ahir arribàren els soldats al poble.
Una obra fresca al resultat,  una dramatúrgia que es fa universal per la gran crítica social a la falta d’humanitat, la falta que ens condemna a la supervivència més bàsica, que no ens deixa ser diferents i que homogeneïtza a la societat al nivell de qualsevol altre animal; on les emocions es fan ingestionables perquè depenen totalment de l’exterior.

“Parasceve” de Blai Bonet conta la història de la família Skiud fent un retrat perfecte de la psicologia familiar en temps de guerra, una història que profunditza dins l’individu aconseguint empatitzar amb l´espectador. Es traspassa així les barreres del fet local, convertint en universal el seu missatge a través de la psicologia de l’individu i un missatge atemporal i fora d´espai, agermanant-nos a tots davant el fet de la guerra. Fet que ha despertat l´interès del director com a professional del teatre  i l’ha llançat a projectar aquesta obra cap a la salut mental de l'espectador i de la societat per a tornar a posar el punt de mira al teatre com a fet ritual.

Més informació a

http://tshockculturaemocional.blogspot.com.es/

https://www.facebook.com/pages/Parasceve-de-Blai-Bonet/249851691784663





Entrada: 12€, anticipada 10€ (preu especial per a grups)




GUANYA UN CAP DE SETMANA GRATUÏT A UN HOTEL AMB PARASCEVE.

EL VÈRTEX ON S’ANUL·LEN ELS ANTÒNIMS

Pau Vadell i Lucia Pietrelli

Parasceve de Blai Bonet és una obra que, al mateix temps, passa i no passa, avança i es queda immòbil, és una obra situada en un espai-temps, però també és una obra descontextualitzada.

El seu autor fou un al·lot de la Guerra Civil. La va viure amb déu anys i això el va marcar de manera definitiva, tal i com es pot veure en les seves primeres obres, sobre tot per l’ambient asfixiant, de privacions, misèria i violència de retaguàrdia. Parasceve pareix fixar-se en un context de Segona Guerra Mundial ─encara que no sigui explícit─. Segurament molts dels seus records d’infància s’hi troben també en les novel·les successives com El mar i Haceldama, on sempre es descriu aquest ambient de por i preocupació passant pel punt de vista de la víctima, obviant les escenes bèl·liques explícites, encara que sense renunciar a la crueltat en molts casos.

Parasceve sembla negar l’existència dels antònims perquè celebra les contradiccions de l’existència: l’amor que fa el desamor ─quan la mare, Elvira, es veu lliurada a la desgràcia i a la culpa─; la vida que teixeix la mort ─quan la vitalitat dels dos fills, Andreu i Lluis, topa amb la guerra─.

En el triangle format pels tres personatges principals ─Elvira, Andreu i Lluis─ el vèrtex canvia contínuament i permet que els tres expressin fins el final la seva humanitat feta de passions i inquietuds. Cada un té un punt de vista diferent sobre la vida que es troba envoltat per un ambient de violència. La memòria i el present es fonen en una atmosfera carregada de consciència. La consciència individual de cada personatge i la consciència col·lectiva del seu grup reunit ─que és una família, però que també és un poble i un país sencer─. En Parasceve la consciència és poesia perquè la poesia és, per a Blai Bonet, el llenguatge més apte, el vehicle més intens i efectiu de transmissió i comunicació. Un teatre que acull la poesia o una poesia que s’apropia de l’escenari del teatre: anul·la duplicitats perquè no creu en els generes literaris.

En Parasceve trobam la fragmentació i la investigació de les passions humanes, de l’home, revelades i presentades ja a través del mateix títol: el “Parasceve” és un terme que designa la Passió de Crist i en l’obra Blai Bonet l’empra per referir-se als esdeveniments i a les ànimes humanes. Una vegada més els antònims es quebren i les esberles ens hipnotitzen: Parasceve és una obra atípica d’un escriptor atípic que sap furgar en la vida i restituir-la amb les paraules fortes i intenses que li corresponen.