Rodrigo Hamu Quinteros dirigí magistralment un Stabat Mater corprenedor
En el Centre Cap Vermell, les corals Filarmonía, Camerana Pollencina i 7/17 (grup coral juvenil de Pollença), ens oferiren, aquest passat diumenge, un bell concert del qual els escassos assistents – no gaire més de cinquanta – van gaudir sense reserves. Tothom en sortí amb la sensació d’haver tengut l’oportunitat d’escoltar una de les millors audicions de la temporada.
Sota la direcció de Rodrigo Hamu Quinteros (responsable de les tres corals per separat) els més de quaranta cantaires i els quatre músics acompanyants posaren a contribució de la partitura tot el seu talent, que ja poguérem veure que no és poc, i s’esforçaren per oferir una versió del Stabat Mater de Karl Jenkins a la millor alçada. A continuació teniu el moviment final:
Del Stabat Mater, com a text, poques coses podem afegir que no se sàpiguen. Aquest poema d’origen medieval (segle XIII) i de dubtosa autoria (Jacopone da Todi? el Papa Innocenci III?), narra el patiment de la Mare de Déu al peu de la creu (Estava la Mare, dolorosa, tot plorosa, prop la creu d'on penjava el seu Fill…), i des del seu naixement ha conegut més de 500 versions musicals, començant per la gregoriana i arribant fins a aquesta que ens ocupa i que va ser estrenada mundialment el 2008. La partitura del compositor gal·lès Kart Jenkins consta de 12 moviments i, entre d’altres novetats respecte de versions anteriors hi ha la d’incorporar, en passatges determinats, el llenguatge de l’època, l’arameu, així com la presència d’instruments ètnics. D’altra banda, en sis dels moviments, l’autor recorre a textos aliens al poema original, com ara l’Ave Vereum, part aquesta que Jenkins ja havia compost al 2004. Tot plegat, ens trobam davant un Stabat Mater gens convencional, amb línies melòdiques i harmòniques molt arrapades a la zona geogràfica on van succeir els fets que es narren. El resultat és una obra per moments corprenedora, d’aquelles que s’escolten gairebé sense alenar.
Actuaren com a solistes Marcela Inguanzo, Cumie Dunio i Valeria Velo, totes tres convincents, sensibles al text que interpretaren. Els instrumentistes acompanyants foren Pedro Aguiló (piano), Biel Fiol (violoncel), Emili Vivas (clarinet) i Pep Aspas (percussió).
Ho dèiem a l’inici i ho reiteram ara: un dels millors concerts de la temporada, sens dubte.
