First ending. Tap, tap, ta-tarap... Una nova oportunitat. Tap, tap, tap, plash...

Per molt que ho intento, aquestes onomatopeies del titular són més semblants al picar dels meus dits contra les tecles de l’ordinador que el que volen reflectir: la magnífica estona de claqué, música, somriures, complicitat i interessants recursos (que no desvetllarem) que vàrem disfrutar ahir nit, al teatre de Capdepera. Però, per molt que les tecles sonen totes iguals, el meu cap segueix recordant els sons, ritmes i moviments dels actors i músics damunt l’escenari.

Ara que hi penso –ahir nit no pensava, simplement em deixava dur pels efectes embriagadors de l’espectacle–, me n’adono que em costava seguir el moviment de les cames i peus per generar tots aquells ritmes, de vegades acompanyats del silenci dels músics, d’altres amb el virtuós so dels seus instruments, cordes vocals incloses. Quantes hores hauran de passar, per tal que dos, tres o quatre ballarins sàpiguen moure les seves cames i peus de manera tan compassada com per generar aquesta subtil música? Tap, ratap, ratatap,... No, per molt que intenti escriure’ls, aquests sons no es poden deixar penjats en un text, no val la pena que m’esforci. Hauríeu de veure’ls i escoltar-los per fer-vos una idea autèntica.

Ah, però no podem oblidar el rerefons de l’espectacle. Bé, rerefons no és tampoc la paraula encertada: els músics es posen darrera, agafant el protagonisme algunes estones i d’altres “només” acompanyen els ballarins. Però els heu de sentir, també; si els n’hi posem qualificatius, potser em quedaré curt; o els trobareu exagerats, simplement per no haver-los sentit. Guitarra, saxo i bateria. I quan aneu a veure’ls, fixeu-vos, fixeu-vos-hi bé!



Bé, no us vull enganyar: l’espectacle enganxa i, si el fessin a una gran ciutat, seria d’aquells que el boca-orella faria que no quedessin entrades. Al teatre de Capdepera només queda una oportunitat, avui darrer divendres d’agost a les 21:00 h. En aquesta mateixa web teniu un vídeo per fer un petit tast, molt més eloqüent que aquest text. Si avui nit no teniu pla, podeu imaginar què us recomano. I si ja teníeu un pla i no era anar a veure First Ending, us recomano que el canvieu!



Joan Terrassa, Estefania Porqueras, Jeroni Morey i Luís Canet.
Músics: Marina Moyà, Josep Bernat i Jaume Ginard.