Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 956

Pupil·les de llegum – Cròniques en samarreta i calçons curts. 
Nit que passarà als annals gabellins de les presentacions de llibres.


Contundent resultat que marca una nova fita en els actes culturals i mostra el gran moment de l'equip de Cap Vermell.



Jugàvem a casa i això ho fa tot més fàcil. Tot i que de vegades aquest mateix fet es pot girar en contra, mai de la vida hem vist mocadorades de disconformitat.

Va ser un dia intens. En Biel havia d'acabar la seva intervenció i de bon matí rebé el whatsapp amb l'enllaç de l'entrevista a l'Última Hora. Brillant entrevista. Gairebé una pàgina. El llibre prenia dimensions illenques. A les 7,30 h el batle el cridava per demanar-li si volia ser pregoner del Mercat medieval. Un reconeixement al qual no podia negar-s'hi. Però en Biel, amatent, accepta amb l'orgull de Roqueta-Barruà que el caracteritza. Li faltava temps per acabar d'enllestir la seva intervenció. I això que tot estava dat i beneït. Les reunions prèvies amb l'equip havien quallat. Comptàvam amb grans professionals que no el podien decebre. I així ho feren.



Pere Cortada, com a bon delegat de camp, disposà i preparà el terreny de joc. Herba curta perquè rodàs la pilota. Enuncià les regles del joc i donà pas a les intervencions dels ponents asseguts a la taula, dalt de l'escenari, amb en Biel. Tres grans especialistes de la literatura, de la cultura en general i, el que és més important, grans coneixedors del poble. De Capdepera.




Començà en Joan Cabalgante, com a defensa central donà seguretat a l'equip. Ferm i expeditiu no en deixà passà cap. I, sobrat de condició física, es permeté internades fins a l'àrea rival. A més pur estil Beckenbauer. Començà amb el recital de la «Canción del Pirata» d'Espronceda. Tot un referent escolar del primer Grau (o batxiller elemental) i de les primeres generacions de l'EGB. Passà per diferents glosats per acabar qualificant a Biel «d'esperonador d'ànimes gabellines». En un fort xut des de fora de l'àrea marcà l'1-0. Un gol que no sols suposava la serenor de l'equip si no que també marcava sobretot el rumb cap on aniria el partit: El control de la pilota, joc combinatiu als espais, parets, filigranes i perilloses arribades a porta contrària que s'anirien materialitzant en gols.




2-0. El segon gol fou un superb remat de cap al primer pal, en una jugada assajada. Treta de còrner i després d'una paret i doble bloqueig a la defensa contrària per tal que la testarada entràs per l'escaire dret del porter netejant les teranyines.
En Joan, lliure de marca, es permeté recitar diversos poemes per acabar amb el
Jo sóc ric perquè tenc un bon amic
No ens necessitam, però ens tenim.



Na M Àngela Melis ocupà el lateral dret. De velocitat endemoniada, puja i baixà la banda les vegades que feren falta. Tot i que venia d'una lesió que ens mantingué expectants per si podria jugar, al final confirmà la seva presència tot i que no es llevà la mascareta. Ella, explica l'origen de tot plegat, com va anar la cosa, quin ha estat el llarg procés d'acompanyament. De les propostes en el text del llibre per donar-li més cohesió o els aclariments passà a fer un brillant epíleg del llibre. I en una internada fins al caire de l'àrea gran, marcà el gol en un centre que es va enverinar per acabar entrant dolçament dins la porteria sense que ningú la pogués tocar. 3-0.




Acabava la primera part i es preveia ja un resultat d'escàndol. Abans de continuar, hem de recordar que tendreu totes les intervencions a aquestes pàgines i que el vídeo íntegre de la retransmissió en directe el teniu també a Facebook.

La segona part s'inicià amb la intervenció de Miquel Llull, Flaquer i del Recreo. Un extrem esquerrà de qualitats úniques, ja que sota una falsa parsimònia (on sembla cercar el paradís perdut de Paradella) treu fil de les memòries col·lectives de Capdepera per donar-los una pàtina d'universalitat i elevar a les anècdotes a principis generals. Si en general els grans jugadors solen endarrerir posicions amb el pas dels anys i aprofiten l'experiència per posicionar-se en el camp, tenir millor visió del camp i de la jugada i, a més no fer tanta despesa física; en Miquel és una «rara avis», que al contrari, ha passat de la defensa a la davantera. De desfer-se de la pilota com es pugui al trenat més elaborat de la jugada.



I així fou. Cabells al vent, en una internada des de camp propi on deixà enrere tota la defensa rival marcà un gol després de superar el porter amb una dolça vaselina que posà dret tot el públic assistent. 4-0. I és que tal com va dir: «els al·lots que vàrem idolatrar quan sortirem al carrer per primera vegada romanen amb tu tota la vida». Bella i certera sentència per continuar glosant els companys que marcaren la seva infantesa de carrer i que en Biel ha glosat al seu llibre. Per continuar amb referències a Marce i la seva relació amb l’autor. I també a n’Agustín Muñoz, el seu primer entrenador, que també compartí amb en Biel i que els ensenyà a jugar a futbol a gaudir i a que l’equip és més important que la individualitat.




En 5-0 fou una jugada embullada dins l’àrea petita rival que després de molts rebots, errades i contra-errades, arribà la pilota als peus den Miquel per tal de que sols l’hagués d’espitjar dins de la porteria. La intervenció den Miquel acabava dient que «jugam el darrer partit, encara que no sabem contra qui». Explica que els llibres den Biel ens serveixen per entrendre el poble, per tal de que ens meravellem de les coses petites. I és que tot es massa gran per ser tant petit.

 

I amb aquest resultat entrà en acció l'estrella de la nit. Amb el 10 a l'esquena en Biel Torres. Emocionat. El teatre de Capdepera es convertia per moments en el teatre dels somnis (amb el permís d'Old Trafford). Començà, fent plet a la seva dona, parlant del dret a emocionar-se a despullar-se davant el públic. Podia passar qualsevol cosa.




En Biel ens va oferir un recital de faristol. Un discurs ben travat d'agraïments on marcà el que ara s'anomena un «hat-trick», és a dir aconseguir l'objectiu del joc un total de tres vegades: tres gols. I, per tant, el dret a emportar-se la pilota del partit signada per tots els jugadors.

En Biel, ha passat d'extrem a un mig ofensiu. Interior dretà. Fals davanter centre amb llibertat total dins del camp, en conseqüència impossible de marcar. Amb canvis de ritme constants, juga entre línies i li agrada marcar-se diagonals de fora cap a dins. Els famosos eslàloms que ara s'anomenen. Bé regateja, bé fa parets. La toca i la toca fins a poder engaltar el xut amb rosca lluny de l'abast del porter. Aquest fou el 6-0.





El setè gol arribà de falta directa magistralment xutada per en Biel. Un gol de murri que, quan la barrera botà per impedir la paràbola de la pilota cap a la porteria, xutà ras i sec cap a la base del pal dret mentre el porter, sense veure-la venir, feia l'estàtua. 7-0



El 8-0 fou un calc del primer gol, però a la banda contrària i després de diverses parets arribà al punt de penal on marcà el gol per davall les cames del porter en la seva desesperada sortida. L'únic espai que tenia. Fou el moment d'agrair a la família, al públic assistent i fins i tot referència a l'equip de govern per nomenar-lo pregoner del Mercat Medieval. Tot un senyor.




En aquest punt, Pere Cortada oferí un encertat canvi de guió i deixà la tertúlia promesa per a una altra ocasió i permeté, tal com havia pactat amb l'autor i anunciat, una breu incursió en el llibre de les Cròniques amb calçons curts i samarreta. Així, entrà en joc en Jaume Fuster. Un tot terreny. Un veterà capaç de posicionar-se en qualsevol indret del camp. Faltaven cinc minuts i semblaven els minuts dels fems. I en Jaume, sense papers, sols pujar a l'escenari es posà el públic a la butxaca amb dos reversos que deixaren plantada la defensa i provocà un penal. Tot i l'obvietat, glossà el goig que feia veure el teatre ple per a la presentació d'un llibre i que això sols era degut al carisma de l'autor. Parlà de la trajectòria d'en Biel a la revista Cap Vermell del llunyà 1987 ençà i de les cròniques tan encertades den Biel.






El penal, com podeu suposar, el va xutar ell mateix, al més pur estil Panenka. Sense prendre carrera. Dues passes, mig segon de returada, paradinya, que en diuen, deixar que el porter es tiri per tal de xutar la pilota fluixa i centrada i que el porter des de terra la vegi entrar sense poder fer res per impedir-ho. Públic dempeus. 9-0.





Per acabar la crònica hem de dir que el públic fou el jugador núm. 12 de l'equip. A ell hem de atribuir-li el 10-0. Comportament exemplar. Els llibres s'acabaren. 110 llibres venuts, a banda dels anuaris. Dia del Club. Si Sant Jordi alcés el cap! 




I a més esperaren pacients la dedicatòria i signatura pertinent que es perllongà durant més d'una hora.

En aquest punt molts dels nostres savis lectors pensaran si el contrari no tengué cap oportunitat, si ni tan sols es va acostar a porta...Idò sí, hi hagué una circumstància que hagués pogut canviar el partit. En Biel trobava que la sala gran del teatre era massa per la presentació del seu primer llibre. Volia fer-ho a la sala polivalent. Decisió que la resta de l'equip impedí certerament com es va poder comprovar. Aquest fou l'única temptativa d'esguerrar el partit neutralitzada abans de començar. 
I és que el futbol és allò que més s'assembla a la vida. Perquè és una fidel còpia d'ella. És atzarós i mai es pot predir. En un partit mai se sap què passarà. Qualsevol partit, com la vida, està sempre ple d'oportunitats malmeses i, de vegades, hi ha algú que guanya aprofitant la seva única ocasió. I quan estàs en ratxa ho has d'aprofitar. La moral és alta i es confia amb l'aficció. El futbol també té una certa capacitat per fer-nos tornar a la infància, a l'infant que vam ser. I aquest viatge el visquérem plegats, amb en Biel, en primera persona, divendres passat. 



No podem deixar d'esmentar la brillant operativitat dels companys de Cap Vermell (Xisco i Maria) i de la família den Biel en la intendència del refresc i la venda de llibres. Els crespellets, una delícia. La pomada, boníssima! Evidentment, trobarem a faltar a Paco Galian que, de moment, no acaba de sortir de l'infermeria.




Queda demostrat que quan hi ha "fair-play" no cal àrbitre. 

Biel, com canten a Anfield, «You'll never walk alone", mai no caminaràs sol, Esperam amb delit els pròxims lliuraments, les properes publicacions, que sabem que estàs enllestint. Tens un públic i et deus a ell. Com bé saps, és el preu de la fama!

Capdepera descobreix una nova ploma. Incorpora a la seva paleta d’escriptors un nou pinzell.

I per aquells que encara no tengueu el llibre, el podeu trobar a l'estanc de Can Pep Serra a Capdepera; i a l'Herboristeria Harmonia i Sa Cervisseria a Cala Rajada.

Estam d’enhorabona, bon sant Jordi i per molts d’anys!