Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 655
Jaume Corbera, professor del Departament de Català la UIB, i Pere Joan Tous, professor de literatures romàniques a la universitat de Konstanz (Alemanya), presentaren la novel·la de la que destacaren excel·lències.


Jaume Corbera, com a responsable de la llibreria Quart Creixent -entitat que organitzava l'acte- també exercí de presentador i recordà que la llibreria el proper mes de febrer celebrarà els 40 anys. Quan a la presentació destacà la relació d'amistat amb en Jaume que ha superat la de professor-alumne, i explicà que Jaume Fuster mostra a tota la seva obra una riquesa lingüística extraordinària i un gran domini de la llengua. Per tant, afirmà el professor Corbera, Jaume Fuster és un gran narrador. I aquest és un element a tenir molt en compte a l'hora de valorar "Mirant el silenci". I, en cap cas, sense menystenir el tema i l'argument de l'obra que la qualificà per a ell com a molt engrescant, però que deixà a Pere Joan per a una anàlisi més detallada. 

Al llarg de tota la vetllada fou molt present el fet d'escriure en català i l'estimació a la llengua catalana.



Pere Joan Tous, tal com ho va fer a la presentació de Cala Rajada, començà fent una petita ressenya de les obres escrites per Jaume Fuster. Mostrà la sorpresa i admiració pel fet que Jaume hagués pet una opus prima, primera obra, tan ben pensada i tan ben feta. Tan sàviament madura i tan bellament madurada. Afirmà que "Mirant el silenci és una obra que traspua una gran intel·ligència i sensibilitat narrativa". Situa la novel·la en el corrent del realisme social (o històric) dels anys seixanta, d'autors com Josep Maria Espinàs i Manuel de Pedrolo. Mirant el silenci comparteix el compromís amb la realitat i l’afany de deixar constància ficcional del que es tendeix a oblidar o silenciar.



També explicà que una característica d'aquesta novel·la és que predomina la «visió des de baix», la mirada subalterna. així, a Mirant el silenci, aquestes llargues dècades que van des de les darreres guerres colonials a l’inici del turisme de masses, privilegia la perspectiva d’aquesta gent que, amb un eufemisme classista, sol denominar-se «senzilla», marinera i pagesa, homes i dones que no sortien mai d’aquest finis terrae mallorquí, si no era per a emigrar o per a convertir-se en carn de canó. no tots són víctimes, també hi ha victimaris al servei dels poderosos cacics, acompanyats per una parafernàlia de capellans, falangistes i guàrdies civils. Mirant el silenci és, en aquest sentit, una novel·la coral que configura un personatge col·lectiu, aquest poble de Sant Andreu, transsumpte de Cala Rajada.



Acabà dient: "Apost per Mirant el silenci. la seva força i bellesa narratives són ben capaces de convertir cala rajada en un mite literari, tal com va aconseguir Baltasar Porcel amb Andratx. i, de vegades, també a Sant Andreu, com ja passava en el Macondo de Gabriel García Márquez, allò real es torna meravellós i els estris més quotidians es converteixen en màgics artefactes musicals".



Per acabar Jaume Fuster explicà que a l'escriure Celistre ja volia fer una novel·la i una vegada escrita, donada la bona acollida que va tenir i llavors, fou Llucià Sirer qui li va dir "ara és quan has de fer la novel·la". i s'hi va posar.

Jaume Fuster no volgué desvetllar si "aquesta narració" acaba o no. I ens deixà amb l'ai al cor. L'acte acabà després de donar les gràcies a la seva família i al Cap Vermell. 

Si voleu escoltar i gaudir amb les paraules dels protagonistes, aquí les teniu:



Si no heu llegit el llibre, el vos recomanam per enèsima vegada, dient que mai és tard però que ja és ben hora!