Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 1086
Una petita "Òpera Prima" deliciosa.



Vist el curtmetratge de l'estudiant gabellina de cinematografia Marina Auclair no podem estar més d'acord amb totes les opinions escoltades una vegada acabat: un projecte magníficament executat, suprem, sublim i emocionant.

Tècnicament en molt poques coses és millorable, si tenim en compte que tot, absolutament tot, és fruit d'uns joves estudiants, que just, just comencen el seu camí dins el món del cinema i les arts escèniques. Tan sols els molt entesos podrien trobar errades, però a nosaltres, espectadors entregats, ens va parèixer una obra gairebé (salvant les distàncies) professional.



Na Marina es va traslladar amb un grapat de companys, estudiants i entusiastes com ella, des de les seves aules l'ESCAC de Terrassa fins a Mallorca per retrobar-se amb els paisatges de la seva infantesa i joventut, per donar forma i vida al guió escrit per ella mateixa amb l'ajuda de companys d'estudis.

Entre els integrants de l'expedició també trobam un gabellí, en Toni Melis que va ser essencial per donar suport a na Marina a l'hora de dirigir el treball dels actors. L'equip tècnic quedava complet amb na Macarena, un jove gabellina a qui na Marina va encomanar que es fes càrrec de l'script.

Pel que fa al treball actoral novament destacam l'ànima que na Marina, com a actriu, posà al seu personatge, na Margalida. Sense obviar la bona tasca feta per Alexia Àlvarez, Marc Bibiloni, Ivan Martín, Yasmin Ferrer, Damià Alzina i Sílvia Arbona que han defensat magníficament els seus papers i, com hem dit abans, tot un encert comptar amb en Toni Melis com ajudant de direcció. A ells dos, na Marina i en Toni, els hem vist trepitjar les fustes de l'escenari del nostre teatre des que no feien ni un metre d'alçada, hi havia talent, havia ganes i els bons fruits de tenir escoles i tallers de teatre al poble amb ells dos és més que evident.


Sílvia Arbona, Yasmin Ferrer, Ivan Martín i Marc Bibiloni.

Tot i finalitzat el rodatge, na Marina cercava la música que acabes d'arrodonir el curtmetratge, la melodia que donés brillantor a les imatges. A l'autora i intèrpret, amiga i gabellina com ella, la va trobar casualment a Menorca, i és que l'illa veïna pareixia estar predestinada a formar part de la història. I d'aquesta casualitat va sorgir la magnífica banda sonora. Eva Artigues és la compositora de les peces de piano que durant gairebé tot el curt anam escoltant, sigui com música de fons o amb tota intensitat per donar èmfasi a la imatge projectada.



Macarena i Eva Artigues


Pel que fa a la història, aquesta sorgeix arran d'una troballa, el descobriment d'imatges gravades temps enrere, a la casa familiar, cintes que formen part també del curt, acoblades amb bon criteri entre les escenes gravades fa uns mesos. Tant que a voltes es dilueix la Cala Agulla capturada per la càmera als anys seixanta amb la que els nostres ulls veuen avui en dia. Una troballa que va despertar la curiositat de na Marina Auclair per saber com era la vida de les dones dels anys seixanta, per esbrinar que queda d'aquella societat, de la Cala Agulla encara no descoberta per les masses.

Tot gira al voltant d'una dona, na Margalida, que ha deixat de ser ella mateixa, per ser la "mare de..." i, sobretot, "l'esposa del seu marit". Un marit, que pel que podem intuir gaudeix d'una bona feina i un bon posicionament social, que valora a la seva dona únicament com encarregada de la llar familiar i la criança dels fills. Uns fills que na Margalida sent llunyans, que ni tan sols els ha de criar que per això ja tenen una dida. Una dida que és l'única que parla en mallorquí en tota la història, deu ser perquè ella és de poble. De poble i pobre, que els que tenien certa posició solien "hablar castellano", de fet el nin li recorda a la pobra minyona "que mi padre no quiere que me hables en mallorquín". I es completen els personatges amb uns amics rancis, un matrimoni exemplar. Exemplar per l'època clar, la dona submisa i el marit que vol ser graciós.



I tot això convivint dins una gàbia d'or, la casa a peu de platja, la casa gran amb minyona inclosa, que no hagis de fregar, ni dutxar als nins, ni tan sols estar amb la teva filla quan més et necessita.

A l'altre costat de la mar, Menorca, el lloc en què Margalida va deixar de ser Margalida, on està na Francisca, la seva confident. El lloc on vol tornar per recuperar-se a ella mateixa.

Margalida és una mare freda, no especialment propera als seus fills. Dos fets, la primera regla de la seva filla i les entremaliadures del seu fill, amb el resultat de la mort d'un moixet, desemboquen en una tormenta d'inseguretat, tristor, frustració i rabia dins ella. Ella que no es vol conformar a viure doblegada als desitjos d'un marit, esperant que ell arribi cada dia de la feina o decideixi que es fa aquesta tarda, si jugar a tenis o anar a voltar en barca.

La silueta de Menorca, allà al fons, com la terra a la que tornar per alliberar-se de les cadenes i retrobar-se. Però a vegades, Menorca és un somni, i el que veus és Paradella, la ciutat maleïda enfonsada dins la mar. Paradella pels de Ciutadella, Paradella si la veus des de les costes de Capdepera. La silueta de la ciutat que de tant en tant es deixa veure entre la boira, o entre els somnis. La realitat que potser va arrossegar a na Margalida a tornar al costat de la seva filla, quan el crit esgarrifós d'aquesta va ressonar des de les aigües de Cala Agulla.





Per acabar la sessió, Marina Auclair i una part dels participants, tant de la part tècnica com artística o actoral, varen voler agrair al públic, als qui han recolzat el projecte, al poble de Capdepera i a tots els que ho han fet possible amb la seva ajuda o col·laboració pujant a l'escenari del teatre per compartir anècdotes del rodatge i contestar totes les preguntes que els volgueren fer. Un públic que gairebé omplí el teatre (faltaren dues entrades per posar el cartell d'ENTRADES EXAHURIDES, segons la normativa COVID19 actual). Un teatre al que sols li faltà la catifa vermella per atorgar-li el glamour d'una nit memorable, que tanmateix ho va ser.

Voldríem afegir també un aplaudiment per el vestuari, ambientació i atrezzo tan acurats. Fins i tot la cámara va captar en un parell de moments una ampolleta de vidre tallat, era un perfum que de ben segur es trobava a totes les cases en aquella època. Es deia "Charisma", va ser un referent, un èxit de vendes d'aquella firma en que una distribuidora visitava les cases amb el seu catàleg de bellesa i perfumeria.

Des de Cap Vermell ens enorgulleix haver format part d'aquest projecte i, com va dir una de les persones assistents, si aquest és el treball del segon curs de carrera, ja estam impacients per gaudir del treball de fi de grau.

Enhorabona, Marina i tot l'equip que heu participat en aquesta petita "Òpera Prima" deliciosa.