Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 764
El Teatre de Capdepera s’omplí de bona música heavy amb un concert, Live, molt desitjat i èpic


Fallen Heroes,
grup de rock alternatiu gabellí que es va formar el 2016 quan Yannick Wilken, Pau Vallbona, Julià Ossés i Joan Moyà ajuntaren talents per a crear música. De trajectòria llarga carregada de directes, és sobretot dins la zona nord de Mallorca, on s’ha pogut veure tocar a aquesta formació amb ganes de “conquerir el món i salvar el rock ‘n’ roll”.

Primer de tot, i dins aquest fardell de directes, n’hi ha hagut un de molt esperat per diferents circumstàncies, la primera era perquè per motius sanitaris ja feia més d’un any que no es realitzaven concerts a Capdepera, la segona perquè la banda tenia moltes ganes de presentar temes propis i preparar el que ha de ser el seu nou disc, tal i com anunciaren en un Teatre de Capdepera, ple a vessar, amb l’aforament que contemplen les noves normes sanitàries.


Després d’una càlida i atrevida presentació amb la cover (com a ells els hi agrada anomenar les versions) Come together de The Beatles, magníficament versionada, amb una guitarra potent i la veu estripadora de Yannick, que va fer embogir a familiars, amics i a tots els assistents del recinte, que ja tenien fam de concert, el cantant va presentar novament la banda a un públic de cada vegada més fidel, fins i tot dedicà unes paraules en alemany a aquells espectadors teutons que havien vengut a veure’ls. D’altra banda, els Fallen actuaren i no decepcionaren a ningú, amb els seus propis temes, que sonaren bé tot i que la sala no és pròpiament de concerts. La il·luminació també va estar molt ben aconseguida; també una lampareta de nit sobre una taula dotava l’escenari d’un aspecte íntim i glamurós, així com també els leds que envoltaven la bateria i el teclat acabaren de ser l’atrezzo ideal per a un concert èpic. La banda, va interpretar els seus temes més coneguts com ara Stop it now o Save me, que va ser corejada pel públic assistent en un joc, on s’hi donaren tots els membres de la banda, fins i tot el teclista va asseure’s en una de les primeres butaques del pati com si fos un corista més, en una simpàtica broma.

 
Posteriorment, comentar que dedicaren un tema contra la violència de gènere i el conjunt en general sonà sòlid i contundent, amb un so més madur que en anteriors actuacions. Per dir-ho d’alguna manera, la banda ha crescut en tots els sentits, tant a nivell musical com d’experiència. Les botelles d’aigua de litre corrien sobre l’escenari en un nou intent estètic per semblar més sans, més actuals, més correctes, tot i que ningú pot deixar d’oblidar com s’haurien de presenciar aquests concerts, tal i com recordava el cantant, quan algun dia el llúpol també formarà part de l’espectacle, però corren nous temps i tot s’ha de respectar.


Finalment, s’ha de dir que el grup es va entregar al màxim al seu poble, qui agraí l’esforç d’aquests membres ben avinguts que formen part de la idiosincràsia gabellina en la seva forma de sonar. Yannick en va ser el frontman indiscutible, amb aquell crit tan agut al final d’algunes cançons, marca de les fonts heavy-metaleres de la banda. Joan Moyà, va estar molt encertat sobre les taules, mentre mostrava un clar domini de l’instrument i de la posada en escena; el bateria va lluir per la seva discreta a la vegada que correcta manera de fer sonar els timbals, i els teclats donaren el punt glam i de novetat sonora a la banda. Acabaren amb la presentació dels components mentre sonava la cover Cocaine, d’Erik Clapton, molt ben versionada. El grup anuncià el nou llançament de disc per a l’any vinent i deixaren el públic amb ganes de més i amb la sensació d’haver passat una estona agradable com les que feia temps que no es gaudien a Capdepera. Enhorabona Fallen, enhorabona heroes!

Joan Cabalgante Guasp





Vos obsequiam amb una cançó ja masteritzada, com a record del memorable concert: