Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 494

Toti Fuster en realitzà la direcció escènica i Mercè Sampietro hi actuà amb gran veterania


Si ja de per sí, l’obra Lítica, de Lucia Pietrielli, confirma que el teatre fet a les Illes Balears està en plena forma, l’estrena al Centre Cultural Cap Vermell, el passat divendres dia 9 d’abril de 2021, és un clar símptoma que demostra el bon estat del teatre que arriba a l’escena gabellina.

I és que estam de sort, perquè l’aforament, que complia amb les normes sanitàries elementals en temps de COVID-19, va ser complet, i tots els assistents pogueren gaudir d’una representació necessària moralment per aquest moment que vivim. Entre els assistents hi havia moltes cares relacionades amb el món del teatre: autors, dramaturgs consolidats, professors de teatre, professors de literatura...fins i tot hi havia algú que donà l’ordre d’aixecar-ne un, de teatre (però aquesta és una altra història). 



D’altra banda, tots els assistents hagueren d’esperar uns minuts amb els llums apagats a què comencés l’espectacle. Entre incertesa i inquietud, varen entrar primer la pianista M. Victòria Cortès i després les artistes principals: una Mercè Sampietro amb el text a la mà (aquesta llicència li és del tot permesa) i una sorprenent mezzo Margarita Rodríguez, que va ser el gaudi de la majoria d’espectadors que assistiren a l’obra. I és que no s’ha d’oblidar que aquesta obra forma part del 26è Festival de Música Clàssica d’Hivern. Sense aquest contrapunt, l’obra perd, i no perquè el text no valgui la pena, ans el contrari. La proposta imaginativa de Lucia necessita aquest canvi de ritme, sobre un escenari adient per a la ocasió, no de bades Capdepera sap el que necessita vertaderament la música per a la seva interpretació.

Seguidament, comentar que l’efecte Pigmalió que tant s’ha atorgat en aquesta obra, surt a efecte quan Sampietro representa una de les dues germanes que ha d’admirar el que fa l’altre. Parlar d’amor i el mite es conjuguen de manera literal quan l’home de marès és dotat de vida (representat simbòlicament sobre l’escenari per un petit mur) i significa l'endinsament vers l’experiència amorosa de la protagonista. La suggerència i el detall formen part d’aquest entramat dramàtic que bé ha sabut dirigir Toti Fuster, sense carregar-ho gaire, amb la subtilesa i les ganes de voler fer-ho bé, que de ben segur en garanteixen el seu èxit, gràcies a l’empenta que ha cobrat la seva trajectòria. El mateix podem dir de Margarita Rodríguez, amb una fina veu que enlluernà els assistents i que a mi em recorda la cançó tradicional mallorquina i clàssica. La posada en escena fou senzilla, amb muntets de llibres enfocats per unes lamparetes i el piano de coa en el costat esquerra de l’escenari i a l’altra una cadira, que gairebé no s’utilitzà, mentre s’esperava que fos el trono de l’actriu principal de l’espectacle, Mercè Sampietro. Ella, va donar pas a la cantant, amb una veterania de qui sap donar oportunitats i que brinda moments d’escenari, precisament a noves veus que necessiten obrir-se un espai. Tot un descobriment, aquesta nova combinació, aquesta música dramatitzada, que prové precisament d’una adaptació d’una novel·la. I és que no s’ha d’oblidar que Lítica és precisament una història escrita primer per ser llegida, però que sàviament han sabut dur a escena aquestes dones de teatre, per a ser representada.


Tal vegada, li faltà una mica de força i empenta, ritme, en poques paraules, però és que l’espai enorme de l’Auditori del Centre Cultural Cap Vermell és quasi intimidant. Tot i així, no és un entrebanc perquè una actriu com Sampietro pugui dur a terme la seva escomesa. El caire simbòlic de l’obra també va ser molt important i requerí de tota l’atenció del públic per poder ser entès. Molt encertat també fou la posada en escena amb la màscara de la mezzo, i el joc de llums amb la llanterna, així com també l’esqueixada de papers o el toc de tecla de piano, encara més dramàtic.

 
Finalment, es pot parlar d’una actuació notable per part de totes les protagonistes, amb una interpretació musical de piano i veu més que excepcionals, que s’han pogut gaudir en un escenari digne per acollir aquests tipus de representacions. Que una actriu consolidada estreni a Capdepera demostra que el múscul teatral de la comarca és a ple rendiment i que el públic fidel mai no falla quan l’espectacle que s’hi representa duu el segell de qualitat i dignifica la literatura que es fa a les Illes Balears. Estam d’enhorabona (abaix el teló)!

Joan Cabalgante Guasp