Imprimeix
Categoria: Cultura
Vist: 963
Baltasar Samper ressona a l'auditori del Cap Vermell

Encapçalar un altre cop aquesta secció fa que intenti obrir encara més el sentit de l'oïda per poder percebre quasi tot el que sona i succeeix al voltant d'una representació musical.

I en aquesta ocasió, va ser el dissabte 19 de desembre a la sala d'actes del Centre Cap Vermell, amb la presentació del CD "Samper. Cançons i danses".
 
El duet pianístic Blanco-Cortès, organitzador de totes les activitats musicals Euroclàssics, i la veu del tenor José Manuel Sánchez, foren els tres intèrprets del concert ofert per a la esmentada presentació.



 
Però abans de parlar del concert, cal fer un breu resum d'aquest compositor mallorquí.
Baltasar Samper i Marquès va néixer a Palma el 3 de maig de 1888 i va morir a l'exili, a Ciutat de Mèxic, el 18 de febrer de 1966. Pianista, compositor, director d'orquestra, crític musical i etnomusicòleg, és una de les figures musicals dels Països de parla catalana més rellevants de la primera meitat del segle XX. Juntament amb Joan Maria Thomàs, Antoni Torrandell i Miquel Capllonch, és un dels principals músics mallorquins de tots els temps més destacats, recobrats tots ells a finals del passat segle pel nostre insigne pianista Joan Moll.



Forma part de l'elit musical dels països de parla catalana fins a l'esclat de la Guerra Civil. Un llarg exili, primer a França i més tard a Mèxic, d'on ja no tornà, l'ha convertit en una figura quasi oblidada, relegada a un segon pla, només amb l'excepció de la seva feina com a etnomusicòleg en l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, prou coneguda avui en dia.

Però més enllà d'això, Samper és una de les figures principals d'una generació "noucentista" o "de la República" que encara està per definir, juntament amb noms com Toldrà, Manuel Blancafort, Frederic Mompou, Blanca Selva, Robert Gerhard o Jaume Pahissa, i que baix el mestratge del violoncelista i director d'orquestra Pau Casals, intentaren una renovació integral de la música culta catalana per equiparar-la interpretativament i estèticament al nivell dels grans estils i escoles del continent europeu.


 
Pens que el món musical de Baltasar Samper, sobretot el pianístic, ens duu a participar d'una delicada i fresca, a la vegada que nostàlgica interpretació dels sentiments més purs i subtils del músic. Samper ens apropa sempre a la claredat sonora i lluminosa amb tots els recursos musicals que empra, jugant de manera molt especial amb tots els colors que pot extreure dels sentiments, sensacions i emocions de la vida, així com de la més entranyable enyorança i la trobada amb la mort.
 
Juga amb la tímbrica vocal, majestuosament expressada al concert per José Manuel Sánchez, així com amb tots els recursos pianístics interpretats magníficament per Maria Victòria Cortès i Francesc Blanco; elegant l'una i expressivísim l'altre.  
 
El repertori del concert fou una versió sonora ampla però a la vegada dirigida a un esperit post-romàntic de quasi cada una de les peces:
- "Una esperança tardana", amb text de Josep Carner, inèdita , composta a l'any 1936.
- "Enigma", amb text de Maria Antònia Salvà i escrita el 1935.
- "Cançó de taverna", text de Josep Maria Segarra, de 1926.
- "Ritual de pagesia", per a piano sol.
- "Amor tinc por", text de Miquel Ferrà, de 1936.
- "Capvespre de juny", text  de Carles Capdevila, inèdita, de 1936.
- "Balada", inèdita per a piano sol.
- "Fantasia", text de J. M. Casa i Horns, inèdita, possiblement escrita a l'any 1936.
- "Recobrament", text de Maria Antònia Salvà, inèdita, de 1936.
- "Glosa", text de maria Antònia Salvà, de 1922.
- "Dansa: So de pastera", de la trilogia de danses, versionada pels intèrprets a piano a quatre mans.
 
I la propina "Scherzo", amb text de Miquel Ferrà, de l'any 1918. Aquí teniu les dues darreres peces:

 
El resultat fou el poder entrar dins l'univers Samper i de les obres d'aquests coneguts poetes, carregat d'amor, soledat, mort, alegria, capritx o la simple evocació del plaer d'acariciar l'herba.
 
 
Maria Antònia Gomis Ferrer