Dissabte a les vuit del vespre tornava la música en directe al Teatre de Capdepera gràcies a la inestimable i atrevida labor de l’associació Joventuts Musicals de Capdepera en el cicle de Concerts de Tardor que ens presenten enguany en circumstàncies excepcionals.
Aquest cop anava a càrrec del jove duet d’acordió i flauta, "Duo Xistra" format per dos intrèpids músics gallecs residents a Galícia i Berlín fruits de la nova generació de músics incipients en el panorama cultural nostrat.
El programa presentat era a priori bastant eclèctic i generador de suspicàcies per part del públic assistent. El recital començà amb una performance, composició a mode d’improvització del propis dos intèrprets, sota un ambient de llums vermells, asseguts en una mateixa cadira esquena contra esquena expressant - dit amb paraules pròpies a posteriori- trets característics i contraposats dels seus caràcters, un principi del tot inesperat d’una obra sense referències i textures extremes dels propis instruments, sense forma, que acabà de forma abrupte i impactant amb uns aplaudiments més aviat discrets. L'acordionista va prevenir als oients que no s’espantessin i que tot el concert no seria d’aquestes característiques i arrancaren una sonata per a flauta i clavecí de J. S. Bach, un arranjament en el qual les intencions del geni del barroc s’allunyaven de l’esperit del clavecí i del flauto traverso originals per donar una versió sui generis en estil i forma d’una obra de repertori adaptada per a instruments diferents i amb diferents intencions. El concert continuà amb una obra d’estrena del compositor David Cantalejo on emulaven 3 vents d’orígens diversos en el que un dels moviments centrals portava el nom del propi duet, interpretat amb un ambient diferent, en un fons de llum blau. Una altra vegada ens situà en el marc de la música contemporània: textures, nous sons, imatges, idees del so materialitzat en textures sonores i inèdites pels oients. El duet va acabar el recital amb una sonata per a flauta i piano del compositor rus Sergei Prokòfiev que van presentar amb la seva pròpia versió destil·lada amb acordió i 2 peces del gran geni del tango Astor Piazzolla molt més a prop de l’imaginari sonor del públic.
Les reflexions que ens vénen d’aquest concert és sobre el repertori de música contemporània, un repertori que sens dubte el nostre públic més proper sent molt llunyà i estrany, no així a altres països com poden ser Alemanya o els països nòrdics que la programen amb molta naturalitat i les sales plenes. Acostumar a l’oient a autoescoltar-se és un exercici difícil, però també necessari i ja usual en la nova generació de músics joves, com aquests que ens visitaren al Teatre de Capdepera el dissabte, i hem d’agrair el seu entusiasme en compartir-ho.
La música actual ens ajuda a reflexionar sobre la imatge que tenim com a societat a través de l’art, on sempre és millor sentir-se incòmode que no sentir-se, on ens ajuda a reflexionar i mirar dins nostre quines són les parts del mirall que no ens agrada veure, sentir o escoltar quines son les parts de la bellesa de l’art que ens fan sentir còmodes o expectants o ens obren nous camins de consciència.
Per altra banda també hem de tenir present que a l’art, a la música i a la cultura en general, grans obres han estat titllades d’escàndol i aberració al moment d’estrenar-se i només molts d’anys després varen ser considerades obres de geni.
