El cronista no sap a qui donar les gràcies pel fred de peus
Dos seguidors de na Violeta Parra acaben de presentar una molècula protèica de aparença fibrosa formada per una triple hèlix que es troba en el teixit conjuntiu que, resistent a la tracció, abunda en el cos humà i és component bàsic dels ossos, cartílags, lligaments, tendons, membranes i demés «mondongos».
Y en las multitudes el hombre que yo amo.
Tolo Alzina i Pere-Jordi Munar en un llibre de 12,5x19,5 ens venen a dir que l’aplicació de la molècula a l’ànima pot precipitar la felicitat sempre que estiguem més que disposats a entossudir-nos en donar les gràcies a tort i a dret. Una versió secularitzada de posar l’altra galta, discorr el cronista.
I enraona si ha de donar les gràcies per haver aguantat al carrer dret i amb fred de peus la interminable presentació del llibre si, a més a més, se colgà dejú per estar el piscolabis amagat al cul del corral i conclou, el cronista, que s’ho ha de rumiar abans d’endinsar-se pel camí de la gratitud desmesurada.
Li venen al cap, al cronista, els exercicis espirituals de quan seccions mòbils de les forces i cossos de seguretat catòliques anaven pels pobles de la geografia hispànica oferint els seus serveis que, en paraules del Papa Francesc, consisteixen en una tècnica que permet a "Quien vive los ejercicios espirituales de modo auténtico experimenta la atracción, el encanto de Dios, y vuelve renovado, transfigurado a la vida ordinaria, … a las relaciones cotidianas, trayendo consigo el perfume de Dios”.
I que, fora de mercat l’oferta catòlica, han estat substituïts d’una banda per una soporífer pseudo- espiritualisme oriental i d’altra per la enginyeria de l’èxit, la generació de resultats, la intel·ligència emocional, l’entrenament personal etc. que, en paraules d’Esinec, consisteixen en tècniques per a «lograr resultados eficaces a nivel de empresa también sirve para reforzar la motivación y la autoconfianza de los empleados. Con ello se genera un equipo sólido en el que todos trabajan en la misma dirección, lo que redunda positivamente en la competitividad empresarial».
Cada època i lloc «està delerós per a aprendre a estimar la humanitat, amb els seus defectes i les seves virtuts, amb les seves llums però també amb les seves ombres» i «Dins aquesta Capdepera hi hem trobat homus i dones amb aquesta mateixa idea de retornar-nos l’equilibri espiritual davant un món de cada vegada més voraç i més destructiu amb les petites coses que, en realitat, són les que ens han fet ser persones» (Llull dixit). Els autors, capfila el cronista, continuen aquesta petjada posant ordre a la vida, aquest escàndol que indefectiblement acaba de la pitjor manera possible.
Buc Pons
