Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2278


Personatges: 
  
BIEL S’ESCOLÀ I MIQUEL COIX, VIDES PARAL·LELES

                 



Antoni Flaquer Obrador



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2497
El pregoner va ser Sebastià Sureda Garau, de can Cruia


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 3318

Tu tranquilidad y tu manera de afrontar las penurias tendrían que ser un ejemplo a explicar en los libros de texto

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2439
Capítol 31



SURT MIQUEL ALZINA,
ENTRA JOAN TERRASSA


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2236

Sí fóssim a les acaballes de l'estiu el lector ben bé podria sospitar que ens trobam davant una referència explícita dels efectes de l'aplicació de l'article 155. Que ho han estat prou devastadors. I amb la incògnita encara plantejada de saber si, segons quins siguin els resultats electorals, en perllongaran els efectes, bé sia via una aplicació directa i sense embuts o bé via algun subterfugi emparat per tot l'aparell mediàtic i judicial de l'estat. De la mateixa manera que en Montoro tenia intervinguts els comptes de la Generalitat sense el cilici ferm del 155. Potser sí que ens espera un estiu devastador si els anomenats constitucionalistes obtenen un millor resultat del que ells mateixos  esperen. Dijous que ve en sabrem la resposta.

El títol l'he pres d'un llibre que ha sortit recentment, publicat  per l'editorial Afers, i que en porta la paternitat i la maternitat un suecà amallorquinat que du per nom Guillem Cortès. Cortès és un home d'inquietuds diverses. És llicenciat en filosofia per la Universitat de València, matèria que ha ensenyat a diversos instituts del País Valencià i de les Illes. Encara que, segur per la seva vocació de tastaolletes, n'ha fuit tantes vegades com n'ha pogut: unes per dedicar càrrega horària al teatre, d'altres per demanar una excedència i trescar un poc de món, ja sigui en el físic o l'intel·lectual. Apassionat de la música, de la quan no fuig ni se n'escapa.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2832

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2423


D. JOAN ALZINA A SIRACUSA

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2434

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran




ANIVERSARI AMB HIMNE







Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2289

turisme burocràtic TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES

TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES

TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES

TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2298

 LIBERTAD EN AMOR

 



 del llibre "Casialgo" de Marce López
 


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2807
 

TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES
 turistes privats costs públics      TURISTES TURISTES TURISTES
TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES
TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 
TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2562

Capítol 30 




SURT MARGALIDA TOUS,  
ENTRA MIQUEL ALZINA




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2342

Avui podríem anar de cançons si és que fossin temps agradables per a la música. Però com diu, per seguir amb la solfa, aquella cançó de Golpes Bajos són temps dolents per a la lírica. I això que, com alguns deuen haver intuït, el títol de l’article té un paral·lelisme amb una cançó de Raimon, crec, que deia, si la memòria no em falla, d’un roig encès voldria les cançons. Encara que el panorama s’assembla molt més al que es vivia en aquell temps de la foscor fosca on la salutació braç en alt era aplaudida i la impunitat de l’extrema dreta era afavorida. En aquell temps de censura tan arbitrària com ferotge. Una vegada vaig anar a un acte cultural, no record si era taula rodona o què, que es devia parlar de teatre. I crec que algú va contar aquesta anècdota. S’interpretava l’obra de Pere Capellà El carrer de les tres roses, i en un moment determinat l’actriu havia de recitar un fragment que deia no sé si literalment «amb sang roja de les meves venes». Bé, la qüestió era que havien de tenir molt en compte si entre el públic hi havia la mà peluda d’algun censor perquè precisament aquest fragment havia estat esmotxat per la censura.

Ara, aquesta dama estreta, primmirada i altres adjectius que m’estalvii per ser políticament correcte, no té fesomies de monstre inhòspit, negre, draculianament franquestiana sinó que té el nom pompós i quasi democràtic de Junta Electoral Central.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:







Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2575

           TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 

           TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 

           TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 

           TURISTES la tragèdia dels turistes TURISTES TURISTES 

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2628
 Les úniques màquines que dominaran el món haurien d'ésser les d'escriure.


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 4051


"D'arrels precristianes,

a Capdepera era l'únic

lloc de Mallorca que es feia"







 

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2692


 TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES
 TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES
 TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES
 TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES  més turistes  TURISTES

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2515

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



RESIDÈNCIA D’ANCIANS I LOCAL SOCIAL




Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2446

 

No sé si deu ser herència genètica del geni espanyol, aquell que en plena magror de posguerra – il·lustrau-vos si voleu amb la història de los forrenta años de Forges, jo en vaig col·leccionar tots els fascicles- ... aquell ingeni, deia, que en plena magror de postguerra inventava cotxes que funcionaven amb aigua o posaven a l'abast de l'univers un fong miraculós la ingesta d'una infusió del qual propiciava, sense intervenció de l'Esperit Sant ni d'altres aliats, nazis o mitrats, de la croada, el guariment de tots els mals. Potser sí, que encara abunda aquesta llavor, molt més que no en feim comptes. Així, aquests dies, els diaris seriosos – que no vol dir que no siguin tendenciosos- s'han fet ressò unànime d'una notícia curiosa. Un youtuber amb més de 90.000 followers -un servidor en una plana que maneja no n'arriba als 300- ha afirmat a tort i a dret que la terra és plana. I ho a fet tot dient que aquestes teories que diuen que és esfèrica no són més que un adoctrinament – la paraula és meva, la substància és seva- dels científics basats en proves falses o falsejades a posta.

La cosa ha agafat tal volada que ha merescut la intervenció del mateix Pedro Duque, l'astronauta espanyol. La resposta del científic es veu que no ha fet recular ni al propi Oliver Ibañez, aquest és el nom del figura, que dirien a Sueca- ni molt menys desistir als seus seguidors que, en cinc dies, han augmentat la xifra en 2000. Perquè en tenguem una idea les cròniques ens diuen que una aportació d'aquesta eminència de la xarxa titulada “la lluna no és el que creus” de fa deu mesos compta amb més d'un milió de visualitzacions. Així tenim el galliner! 90.000 seguidors que caguen i pixen amb regularitat diària i que, més de tant en tant, voten.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2497

   II. El concepte de nacionalisme

 





Subcategories

PODCASTS Nombre d`articles:  80