- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2524
La jornada reivindicativa del 8 de març va ser tot un èxit. Ningú no s'esperava la resposta que va tenir la vaga ni tampoc la que varen tenir les manifestacions del capvespre celebrades arreu... Prova d'això és la mudada de cantet que protagonitzaren els partits al poder (PP i C's; el PSOE assaja d'apartar-se'n quan són meres operacions estètiques). En un primer moment varen menystenir la jornada reivindicativa amb un llenguatge entre miserable – que en pot sortir del pou dels miserables?- i desconcertant. Llavors, quan la cosa començava a prendre embranzida tant en Rajoy com en Rivera canviaren el to: un es posà el llaç morat (aquest no és pèrfid) i l'altra s'inventà una de les seves petaneres dialèctiques per fer veure que allò que havien dit – que no eren antisistemes i altres bajandades amb un somriure, això sí, i cara de no haver trencat cap plat- no ho havien dit i que sempre han estat al costat d'allò que anomenen empreses raonables. (Potser és que pensen només amb els patrons de l'Ibex 35).
De la mateixa manera que mudaran de cantet si les protestes dels pensionistes agafen una mica de gruix. I sobretot si la gent comença a adonar-se que amb els diners públics fan les cucaveles que volen.
Ja que parlam de la gent, de la massa. A mi també, ho he de reconèixer, em va sorprendre la magnitud de la protesta feminista. No perquè cregui que les reivindicacions no siguin justes, que ho són. Però què voleu que us digui: mobilitzar unes 20.000 persones a Palma – les xifres sempre ballen- en un dijous, dia feiner, etc., és una cosa molt meritòria. Segurament, després de la manifestació del TIL, que va acaramullar 100.000 veus, ha estat la més multitudinària feta a la capital en els darrers anys. La que es va impulsar fa unes setmanes contra l'exigència del coneixement del català a la sanitat només va aplegar – sent molt generosos- un 10% de la gent que acudí a la feminista. I això que comptà al seu favor tota una intervenció mediàtica fora mida i la manxa constant del PP i C's que no aturava d'atiar-la.
- Detalls
- Escrit per: Bartomeu Melis “Meyme”
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 1966
Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent GranTranscripció: Bartomeu Melis “Meyme”
- Detalls
- Escrit per: Camiser
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2054
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2056
M'agradaria tenir un rajolí d'eloqüència fusteriana. I també de Clarividència. Així, en majúscules per poder encartar-me en qualsevol joc sense por de mostrar el llautó. Com ell feia, conscient que tenia els trumfos a la mà. O al cap. Quan no es tenen trumfos només pots jugar de falset i, majoritàriament, t'exposes a perdre. Del Fuster de Notes d'un desficiós, que no tot Fuster és País Valencià i Països Catalans. (Ni tot, seguint-li la veta relativista, és només Notes d'un desficiós)
M'he permès contextualitzar aquest paper, fins i tot, n'he parafrasejat el títol d'un article del llibre al·ludit – Objeccions als vegetarians es diu el fusterià- en primer lloc perquè als morts convé reverenciar-los no només quan són figures de cos present sinó també quan s'han convertit en mísera pols de cementeri (Tot temps ne prens enseny, que deia March); en segon lloc per les analogies que es poden establir. Si hi ha una notícia que m'aborrona – no és l'única, òbviament- és aquella que parla de la mort d'ovelles (a mans?) de cans. Com ha passat aquests dies a una finca del meu municipi on dos pitbulls n'han assassinat una vintena. Han estat reincidents, si no dels mateixos, sí de la camada, l'amo en té cinc, de canots.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:- Detalls
- Escrit per: Caty Martínez i Joan Sancho
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 1990
Cara a caraDel llibre "Casialgo" de Marce López
- Detalls
- Escrit per: Miquel Estelrich Bestard
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2061
"Som una generació que, molt després d'haver sortit d'aquesta dècada que he dit abans, el fet de complir anys no serà sinònim d'envelliment."- Detalls
- Escrit per: Antoni Flaquer "Coix"/Bartomeu Melis "Meyme"
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2046
Recordança a partir d'un any de neu 
Antoni Flaquer “Coix” /Bartomeu Melis “MEYME”
- Detalls
- Escrit per: Josep Terrassa/Cap Vermell
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2211
"Els rentadors i abeurador de Ses Pedreres no han complit un segle d'existència i ja han passat a la història. Són el testimoni d'una època en la qual cada família i cada poble procurava ser autosuficient,..."- Detalls
- Escrit per: Bartomeu Melis "Meyme"
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 1951
Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran
El regidor Joan Llull gestiona
el trasllat al nou local social
Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2133
El cap de setmana passat hi va haver a Mallorca una manifestació a favor d'una sanitat de major qualitat. Curiosament l'encapçalaven – o millor dit hi gallejaven- personatges com José Ramon Bauzá que, durant la seva etapa com a president del govern, va fer tancar llits hospitalaris i va reduir la plantilla dels professionals de la salut amb més de 1500 persones. Encara se n'arrossega aquest dèficit. Puc parlar en primera persona. El 23 F farà quatre mesos exactes que esper una revisió de cardiologia, a l'hospital son Llàtzer. Però no protestaren contra les llistes d'espera, ni contra la massificació de les urgències, ni tampoc per alguna cosa més materialista com reclamar la gratuïtat del pàrquing -immens- de son Espases, l'hospital públic de referència a Mallorca. Un pàrquing que donaren en concessió als seus amiguets, però això ja és massa dit, tots sabem com va i a més no és matèria d'aquest article. No, no clamaven en favor d'una millor sanitat. Clamaven perquè allò que volen és que els metges i sanitaris en general siguin més tosquets, per dir-ho en una paraula amable. Varen convertir una manifestació en defensa de la sanitat en una manifestació en defensa de l'espanyolitat més pura – en el doble sentit del terme, si voleu-.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: Antoni Flaquer "Coix"/Bartomeu Melis "Meyme"
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2168
L'Estudiantina de Mestre Pere Coix, el cinema Victòria i el casino dels Gremis GabellinsAntoni Flaquer “Coix” /Bartomeu Melis “MEYME”
- Detalls
- Escrit per: Miquel Llull
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2678
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2137
A vegades hi ha coses que hom no li agrada escriure. M'estimaria més fer-ho dels ametlers en flor o de les cuculles de les muntanyes nevades. Encara que soni a resclosit. O de com fer un exquisit plat de llengua amb tàperes Però hem d'envestir amb el tema de l'altra llengua – cada dia hi ha més brou i més s'emputa- , aquesta que volem fer servir per conversar cada dia.
Contaré uns fets- malauradament no són casos aïllats- que evidencien en quina direcció van les coses. A Bellreguard, al costat de Gandia – la Safor- , l'autoritat competent ha obligat a retolar en bilingüe els senyals de trànsit. Curiós. Qualsevol ciutadà pot deixar de pagar una multa si el senyal du escrit, per exemple, gual permanent. Encara que la icona, gran i lluenta, sigui la universalment coneguda. Però du dues paraules escrites en català i el recurrent pot guanyar el plet – fins que la jurisprudència no digui que allò que compta per evident és la imatge gràfica- perquè no està obligat, constitucionalment, de saber què volen les dues paraules en català. Ja ho havia observat. A Sueca es poden trobar tres tipus de senyals davant les cotxeres. Unes escrites en castellà, unes altres en català i les més noves en bilingüe. Les primeres són de fa anys i panys, les segones de quan el Bloc – ara Compromís- participava en el govern local però a la Generalitat manava el PP; les terceres són recents mana Compromís però no mana el PP a la Generalitat, per tant ha d'usar la llengua per fer vots. I amb l'aliança entre ràbia i jurisprudència la cosa va com va ara. No cal dir que a Bellreguard, amb el batle al front, han esperonejat fort però ja sabem com va d'envalentonada l'”autoridad competente”
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: Bartomeu Melis “Meyme”
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2280
Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran
El més destacat de 1991, 1992 i 1993
Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”
- Detalls
- Escrit per: Biel Mir
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2122
“Si, per un moment, creus que et trobes dalt de tot, la navegació et recordarà, amb la propera onada que et trenqui al damunt, que sempre queda alguna cosa per aprendre.” Sir Ben Ainsley. (1)
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2143
El dia que escric aquests papers m'he aixecat, sense previ avís ni cap simptomatologia estranya, súbdit de l'imperi de na Carraixeta. Dic imperi perquè no se m'acut altra fórmula jurídica més o menys viable. Na Carraixeta, basta sentir com esclovella el castellà al Senat, no és de sang blava, ni té príncep que la festegi, per tant no crec que pugui ser reina. I molt menys podria autoproclamar-se presidenta d'una república, amb l'aversió que li tenen ara els constitucionalistes. Pels qui no ho saben els diré que na Carraixeta és senadora per les Illes Balears. In sèculo es fa dir Catalina Soler però com que a la ruralia de Mallorca tothom conserva el seu malnom, aquest és el que l'honora i li atorga la imperial distinció.
Ho va proclamar davant tot el Senat; amb contundència; amb aquella contundència que només saben fer les, ni que sigui per transacció literària, madones de possessió, virtuals protagonistes de solituds feréstegues o de qualsevol narració de Salvador Galmés. Les Illes són seves, “meves” i perquè quedàs clar les anomenà a totes com qui anuncia els vescomtats. I jo, humil, illenc, sense que ningú m'hagi demanat de parer, sense cap os que em faci mal ni cap erecció sobtada, m'he aixecat membre plenipotenciari d'aquest nou imperi. Potser, seria bona cosa que Televisió Espanyola continuàs el serial i ja que ha entrevistat a l'Ubú Boadella, ara faci el mateix amb l'il·lustra felanitxera. Si no ho fan, se farà curta – no li costarà gaire, n'és un bon tros- i armarà un sideral fora mida. La seva autoproclamació ha tingut efectes secundaris fins i tot al regne d'ultratomba: els ossos d'en Lewis Carroll es deuen haver cruixit han sentit la proclama i deu haver maleït no haver viscut al nostre temps per poder, en l'imperi carraixeter, situar la seva obra més famosa. Perquè no els càpiga cap dubte, si la felanitxera és emperadriu el seu país ha de ser de meravelles.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: Caty Martínez i Joan Sancho
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2240
SED
Del llibre "Casialgo" de Marce López
- Detalls
- Escrit per: Miquel Estelrich
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 3058
" Ja sé que encara és un poc prest per xerrar d'aquest assumpte emperò m'ha cridat molt l'atenció que el proper dia 8 de Març les dones vulguin fer una vaga per reclamar més igualtat de gènere."
Subcategories
PODCASTS Nombre d`articles: 80
Pàgina 64 de 161
El Temps a Capdepera
El més llegit de la setmana
- Conversa amb Mireia Ferrer, batlessa de Capdepera
- Conflicte a la Policia municipal
- Robatoris a Sa Pedruscada
- José Luis Triguero rep una targeta blanca arbitral
- Fotografia dominical / 135/ Homes i dones calen xarxes
- La natura, de mentides, no hi entén
- ES FORAT DES MOIX / 134 (suplement dominical dels diumenges)
Darreres Notícies
- Formació de ChatGPT per a empreses
- Actes de la Setmama europea de la reducció de residus a Capdepera
- Tres alumnes de s'Alzinar a "Jo en se més que tu"
- Comencen els actes del 25N a Capdepera 2024
- El jorn del judici al Teatre de Capdepera
- Properes xerrades al Centre Holístic: Hàbits en la primera infància i emocions al'adolescència
- Alumnes del CEIP S’Auba visiten l’Ajuntament de Capdepera
Totes les revistes de Cap Vermell de 1980 a 1996
Per la Llengua
