Ja sé que és un títol llustrós. De cara a la galeria, que es diu. I potser, els més optimistes, que sempre n'hi ha, i per ventura és saludable que n'hi hagi, s'ho veuen fet. A un negat donau-li aigua. I a la justícia espanyola només li faltava aquesta poalada de verrim per quedar tan oiosa com és. El mateix dia dues o tres coces a l'os de la cama de la credibilitat. Per una banda, el tribunal europeu que els ha llegit la cartilla i els ha fet a saber, més tard que mai – la justícia a més de torta és lenta- , que han tengut n'Otegui engrillonat durant sis anys de forma injusta. Per altra banda, el Tribunal Suprem, fent la pantomima de dir blanc i, vist que les accions bancàries baixaven, dir que s'ho repensarien per tornar a dir negre.

La segona premissa, la del Suprem, podria o hauria pogut tenir més recorregut, també segons el nomenclàtor modern, que no la del tribunal europeu. La raó no és altra que el fet que toca les butxaques de bona part de la població. I quan a un li toquen la butxaca, o s'ha fet il·lusions que li tornaran un doblerets que ha pagat de més, li solen fugir les bromes proporcionalment una pujada de la indignació.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Més història d’un convent desaparegut 





Primers batecs de vida franciscana al poble   



"En aquest món essencialment finit, tot té el seu principi i el seu final."


  INTELECTO






 Del Libro Casialgo de Marce López Sirer



"... per una banda m’envaeix sa tristesa de no poder assaborir mai més qualsevol de les delícies amb ses que hem gaudit tant d’anys, però per una altra banda me n’alegro perquè és sa teva decisió"

Si sor Liberata aixecàs el cap...




Es compleixen 47 anys de la seva mort




Per Aucell de paper
 

Ara fa uns dos mesos que vaig arribar a les vostres terres de Capdepera i Cala Rajada. Perdonau que no hagi fet abans cap article, però som home més bé de tu a tu i no tant d’articles, però aquests dies vaig decidir posar-m’hi.










Tenc un amic de Sueca que compra moltes coses on line. La seva dona, graciosa ella, diu, rient-se'n, que és un comprador compulsiu, gairebé patològic i ens explica, als sopars, les darreres adquisicions del seu marit. Una de les novetats ha estat comprar-se una cafetera. Ens en va mostrar la foto i el preu,- una ganga, segons ell-. No era cap d'aquests artefactes ultramoderns que t'elaboren un producte que hi canten els àngels, no. Era una cafetera de les de tota la vida. Italiana, en diuen. La dona, sense perdre l'humor, es pregunta per què la vol si en té d'aquestes de càpsules. Ell fa una contrarèplica brillant i irrefutable: vull sentir oloreta de cafè. Ho diu posant èmfasi. Aquella oloreta matutina, que acompanya els nostres deixondiments, i que perfuma la cuina i estances adjacents de cafè.

Massa raó té, vaig pensar jo, l'altre diassa, mentre olorava la sentor agradable que m'havia deixat el meu descafeïnat fet amb una italiana. I no sé si són coses de l'edat o què però em va revenir una vena nostàlgica. La dictadura de les Nexpresso, per dir-ho amb una metonímia, acabarà amb aquesta sensació. En parlava a part o banda el mestre Serrano, no el de Sueca sinó el semiòtic de la Universitat de Barcelona, que anam a una homogeneïtzació de les olors, a la dictadura, podríem dir, de l'olor plana, insípida. I la de cafè és un exemple d'aquestes que desapareixen. Jo no he conegut ja els torradors de cafè, quasi ambulants dels quals es fa ressò Salvat Papasseit al poema Tot l'enyor de demà, “I després l’adroguer, /que treu la torradora del cafè /i comença a rodar la maneta,” Però sí que encara record quan ma mare m'enviava a comprar cent grams de cafè a la botiga o al desaparegut “Cafés las Campanas”, al costat del Mercat de l'Olivar. L'olorava fins a l'extenuació, aquell cafè suau al tacte, calentet, just acabat de sortir del molinet.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Les tafones a Capdepera, patrimoni perdut

Antoni Flaquer “Coix”


El bon temps acompanyà una fira solidaritzada amb la tragèdia de St. Llorenç


Article del nostre amic i col·laborador de Card.cat, Pau Quina, escrit des de Sant Llorenç


Fent memòria. Capítol 20

DE TEATRET PARROQUIAL A SALA DE CONVENCIONS HOTELERA

 88 anys, ja, de la seva construcció, per Pere Ferrer

OCURRENCIA





Del Libro Casialgo de Marce López Sirer




Els participants del curs de "Bellpuig a Bellpuig" arribaren a Artà, on varen concloure les jornades sobre els religiosos premonstratesos.


Fent memòria. Capítol 19

110 anys del naixement d’un pintor gabellí universal: Jaume Mercant




El futur de l'obra de pauma





He dedicat vuit articles als orígens de l'obra de pauma. Encara queda molt per investigar. I voldria acabar amb una ullada al futur.








Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. Referències bibliogràfiques imprescindibles. Willeke Wendrich.

.

Subcategories