Estam avesats a sentir en el nostre dia a dia determinades formes verbals que no s’adeqüen del tot amb la normativa de la nostra llengua. Val a dir que aquestes formes són pròpies de la nostra llengua i no presenten cap problema en registres informals. Ara bé, si ens volem adequar a la normativa i als registres formals, convé que parem esment a evitar-les. Aquest és el cas del qual parlam avui: els gerundis en -guent. Encara que sentim dir a molta gent formes com moguent, caiguent o correguent, ens trobam davant un fenomen d’analogia verbal que s’evita en registres formals.
Els verbs que presenten un gerundi col·loquial en -guent no són altres que els verbs que tenen una consonant velar, la g o la c, al radical. Així, són verbs com beure, jeure, caure, moure, doldre, valer, tenir, moldre, entendre, fondre, prendre, respondre, que fan les primeres persones amb la consonant velar c (bec, jec, caic, moc, dolc, valc, tenc, molc, entenc, fonc, prenc i responc), el passat simple amb g (begué, jagué, caigué, mogué, dolgué, valgué, tengué o tingué, molgué, entengué, fongué, prengué i respongué), l’imperfet de subjuntiu també amb g (begués, jagués, caigués, mogués, etc.) i, en els participis que usen la terminació regular -ut/-uda, en el participi (begut/beguda, caigut/caiguda, mogut/moguda, dolgut/dolguda, etc.).
En aquests verbs i en un grapat més com córrer, escriure, obrir, poder, omplir, saber, caber, voler o ser, evitam el gerundi en -guent, ja que es tracta d’una forma col·loquial. És per això, que no acceptam en registres formals les formes *beguent, *jaguent, *caiguent, *moguent, *dolguent, *valguent, *tenguent o *tinguent, *molguent, *entenguent, *fonguent, *prenguent o *responguent; sinó que usam les formes pròpies d’aquest registre bevent, jaient, caient, movent, dolent, valent, tenint, molent, entenent, fonent, prenent o responent. I també en els altres casos com corrent i no *correguent, escrivint i no *escriguent, obrint i no *obriguent, podent i no *poguent, omplint i no *ompliguent, sabent i no *sapiguent, cabent i no *capiguent i sent o essent i no *siguent.
A més d’aquests verbs, també n’hi ha uns quants que, col·loquialment, presenten un gerundi en -quent. Es tracta dels verbs viure, créixer, néixer, merèixer i eixir. Així, podem sentir dir les formes *visquent, *cresquent, *nasquent, *meresquent o *isquent, però les formes que usam en registres formals són vivint, creixent, naixent, mereixent i eixint.
O sigui que ara ja ho sabeu (sense excuses!): en registres formals ningú parteix correguent, sinó que tothom queda quiet, seient al seu lloc.
Pere Garau
Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC)
Universitat de les Illes Balears
