Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 620
Infracròniques republicanes (15)

Alicia Homs:
un autoretrat del règim monàrquic


Miquel Llull 
Bibliotecari del Golea

 

Després de molt de temps, endut per altres dèries i desconcerts, reprenc momentàniament aquesta secció republicana.

De sobte apareix el nom d’Alicia Homs a la premsa (a la monàrquica no, evidentment) i es dona la feta que aquesta senyora és eurodiputada pel PSOE-PSIB.

Al Parlament europeu s’inaugurava una exposició de Laura Marte sobre la lluita de les netejadores d’hotel mallorquines, conegudes com les Kellys. Aquestes havien convidat a l’artista mallorquí exiliat a Brussel·les Josep Miquel Arenas «Valtònyc» a la inauguració. Aquesta Alicia Homs es va posar feta una fera per la presència al Parlament d’un personatge molt més gran i molt més persona que ella i va fer mans i mànigues per fer-lo fora. No va poder. Però es va negar a inaugurar l’exposició fins que ell no se n’hagués anat.

N’Alicia ja era famosa per dues coses: intimidar per intentar boicotejar la intervenció del llavors Ministre d’Exteriors de la futura República catalana, Alfred Bosch, en una reunió de les Joventuts Socialistes europees a la capital d’Eslovènia, Ljubljana, el 2019, i més famosa encara per viure de la mamella «socialista» des de que era una nina.

No cal dir que, una vegada més, la seva actuació personal coincideix perfectament amb les del partit i l’estat que representa. Una actitud mafiosa i autoritària que no desentona gens amb l’ambient que es respira a les seves files. Aquest ambient és d’una coincidència esborronadora amb l’extrema dreta judicial i política, que configura un règim monàrquic al servei d’una oligarquia malsana i criminal. Amics i amigues, això és el Regne d’Espanya. Un estat podrit, corcat per una ideologia destructiva coneguda en tot el món com a nacionalisme espanyol.

Amb motiu d’una moció de censura Julià de Jòdar ha dibuixat, molt millor de com ho pugui fer jo, el que és la política espanyola: «El debat d’enguany de la moció de censura al Congreso no ha fet sinó corroborar i, potser, ampliar el nostre coneixement. La política espanyola es mou entre dos populismes: el paternalisme d’estat sociata i el cunyadisme populista-franquista». Els dos, però, –hi afegiria jo– relligats per aquest nacionalisme criminal que ens té presoners fa tant de temps. Anem-nos-en! Som-hi!

 

Capdepera, abril 2023

Miquel Llull. Bibliotecari del Golea