"Si no ho desitjam, no ho procurarem, no ho lluitarem i no es farà. Segur que no. I el resultat serà una realitat no desitjada. Si ho somiem podem estirar per a que, poc a poc, es vagi atracant al nostre desig. Així que, motivat per l’amor a Capdepera, proposo obrir aquest espai dedicat als somnis que tenim del nostre poble. Quedau convidats!"
JM Rosa

(*) Tornam a publicar la sèrie d'articles i entrevistes de Juan Manuel Rosa SOMNI DE CAPDEPERA per poder-los rellegir des de la distància que marca el temps i comprovar que són de plena actualitat.

Allò que no és planifica no es fa. Aquesta pot ser una de les premisses de qualsevol organització o grup que gestioni projectes. Planificar és un exercici de situar en el temps, de manera intencionada (objectius) i estratègicament ordenada, recursos, accions, fets... que mantenen, modifiquen o creen realitats noves. L’èxit de qualsevol planificació és, entre altres, la idea-motor que hi ha darrera. I quan entram en les idees entram en el mon dels somnis. D’això en vull parlar al temps que convidar també al poble de Capdepera a fer-ho. A somiar com volem que sigui el poble d’aquí uns 20 anys, per exemple, l’any 2040.

Si no ho desitjam, no ho procurarem, no ho lluitarem i no es farà. Segur que no. I el resultat serà una realitat no desitjada. Si ho somiem podem estirar per a que, poc a poc, es vagi atracant al nostre desig. Així que, motivat per l’amor a Capdepera, proposo obrir aquest espai dedicat als somnis que tenim del nostre poble. Quedau convidats!

Aquesta secció voldria, si te l’acollida esperada, que fos un espai dinamitzador del que volem que sigui Capdepera, d’un somni de poble que permetés als gabellins dar-nos compte que podem ser allò que vulguem, basta saber què i com arribar-hi entre tots. També ha de ser un espai de trobada i convergència que permeti unificar les idees que vagin sortint.

En què consistirà? Converses entorn al futur desitjat per a Capdepera amb diferents persones del poble, representants, o no, d’entitats i associacions, i en fer pública aquesta conversa. Aquí, a Cap Vermell, convertida en plaça pública digital on tots els gabellins que en vulguin puguin guaitar.

També, si el projecte de definir el somni va agafant cos caldrà obrir la recollida de veus a tothom que ho vulgui fer, sia de manera presencial, tenint la revista com a espai de trobada o habilitant un correu per fer-ho arribar.

Al final, convendrà que la Capdepera que volem sigui el més comú possible. El més compartit possible. S’haurà d’ordenar les participacions i posar en valor la convergència de projectes i idees que farem públiques aquí.

Quina relació amb la política local actual? Cap. El somni el fitxam a la Capdepera de l’any 2040. Per tant, no cal parlar més que d’allò que voldríem que fos el poble. No té cap intenció d’entrar en debats partidistes actuals. És cert que partim de la Capdepera actual, i inevitablement les referències diagnòstiques de la Capdepera actual estaran presents. Però aquesta secció sols té per objecte mirar al futur i dibuixar-ho entre tots.

Inclús ha de permetre posar de rellevància que el poble ho feim tots que les administracions sols gestionen allò comú («res pública»). Un poble el fa les seves persones, els seus espais de trobada, siguin cafès o siguin places, les seves empreses, els seus serveis, les seves entitats, el seu passat i també la seva voluntat de ser i projectar-se... Sols permetrà prendre consciència de que si volem que el nostre somni es compleixi, cal començar a dibuixar-ho des d’avui.

De què parlarem? Del continent i del contingut. Un poble son les seves muntanyes, platges, boscos, els seus carrers, les seves places, els seus parcs, equipaments i també son la seva gent, els espais de trobada i festa, les seves necessitats, empreses, les seves dinàmiques de relació...Per tant, parlarem de com voldríem que fos Capdepera i com l’hauríem de viure els gabellins.

Amb qui parlarem? Esper que la mostra de persones amb les que voldria conversar sia una mostra de la realitat del poble. M’agradaria que tingués en compte la pluralitat i riquesa de Capdepera. Pluralitat ideològica, d’edats, d'orígens, de religions, d’activitat professional, d’interessos econòmics... I esper que el meu ritme d’entrevistes permeti fer el seguiment a tots els que estigueu interessats.

Per tant, per començar, donaré exemple i serè jo el que posaré en comú alguns dels meus somnis sobre Capdepera.

1. Somni respecte al poble.

L’autovia que va de Capdepera a Cala Rajada és pràcticament la mateixa que es va fer fa 50 anys. Dos carrils per pujar i dos per baixar. Als costats, un carril aparcament i altra per caminar.

El meu somni és que sigui un passeig que uneix Capdepera i Cala Rajada Un passeig amable pel ciutadà. Agafant dos carrils centrals i plantant arbres per a que es pugui passejar fins a la mar des de Capdepera. Que en tengui més espai el vianant i la bicicleta.

Es pot mantenir un carril per baixar i altre per pujar.

2. Somni sobre la gent

M’agradaria que Capdepera no creixi més en població que el creixement demogràfic natural (nats-morts). I que fos producte de decisió col·lectiva i no provocat per cap crisi econòmica que faci fugir a la gent. És una decisió de seguir essent poble i tenir mida i qualitat de vida de poble.

3. La dinàmica des poble

Crec que hi ha una activitat (pot ser se m’escapen d’altres) que aglutina a tothom. Que reuneix a tot el poble. Siguin gabellins que les seves famílies duen a Capdepera des de la conquesta i repoblació o siguin gabellins de procedència sud-americana o alemanya que duen poc temps al poble. A majors i joves. A homus i dones. A tothom. Parl de les festes de Sant Antoni.

Les festes és una mostra que cada cop resulta de les més identitàries des poble. Una generació de gabellins ha tengut, primer la visió i després l’encert d’organitzar les festes amb un altra esperit. I son un èxit des de fa un grapat d’anys. Han aconseguit aglutinar entorn a les festes a tota la població. Fins i tot els que no han parlat català mai canten boti, boti, boti...

I jo esper, que la mateixa gent o una altra, trobi com estirar d’aquest fil que son unes festes sentides com a pròpies. I trobar la manera de com conduir a la ciutadania cap a altres espais que augmentin el sentiment de pertinença, el coneixement de la realitat, la seva implicació en la cultura i amb la riquesa del nostre poble i la seva gent. Crec que les festes de sant Antoni son una bona oportunitat per créixer com a poble. És un punt de partida que augura bon pronòstic. És el repte pels propers 20 anys saber si quedarà aquí o ha estat l’inici d’un camí com a poble. Somio que sigui l’inici.

JM Rosa