Hem de parlar de les perífrasis d’obligació.

En català, per indicar una obligació, una necessitat o una conveniència que s’ha de complir, es poden fer servir diverses construccions, però és freqüent l’ús d’algunes formes que no són normatives. Tot seguit us presentem exemples de les perífrasis verbals que cal evitar i les equivalències en català normatiu:

• Es pot emprar:

a) haver de + infinitiu. Per exemple: S’han d’implantar noves mesures per evitar els accidents a la ciutat.

b) caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu). Per exemple: Cal implantar noves mesures per evitar els accidents a la ciutat o Cal que s’implantin noves mesures per evitar els accidents a la ciutat.

c) ser necessari + infinitiu (o ser necessari que + verb en subjuntiu). Per exemple: És necessari implantar noves mesures per evitar els accidents a la ciutat o És necessari que s’implantin noves mesures per evitar els accidents a la ciutat.

• S’ha d’evitar l’ús de:

a) *tenir que + infinitiu. Es pot dir: Els directors dels instituts de secundària de les Illes s’han de reunir amb la consellera d’Educació [i no: *Els directors dels instituts de secundària de les Illes es tenen que reunir amb la consellera d’Educació].

b) *haver-hi + que + infinitiu, amb valor impersonal. Es pot dir: Encara cal fer moltes coses perquè la situació torni a la normalitat [i no: *Encara hi ha que fer moltes coses perquè la situació torni a la normalitat].

c) *ser precís + que + subjuntiu. Es pot dir: És necessari que es prenguin mesures tan aviat com sigui possible [i no: *És precís que es prenguin mesures tan aviat com sigui possible]

Un apunt:

Amb un valor d’obligació també s’usava tradicionalment la forma «tenir de + infinitiu», tot i que actualment ha perdut vitalitat i no s’usa en registres formals. Exemple: Tenim de fer encara moltes coses, perquè la ciutat sigui segura.