Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 722
Per Josep Terrassa

" El trasllat de l'aparcament permetrà millorar la zona dunar més malmesa i degradada i  alhora aportarà més humitat al subsòl arenós, cosa que la vegetació agrairà. Ara bé, no és la solució; tard o d'hora s'haurà de revisar perquè el problema de fons és la massificació que pateix la platja, provocant desequilibris i una degradació que s'accelera dia rere dia". 



Una platja és un espai dinàmic, on els reajustaments són constants. L'arena formada a les praderes de posidònia està sotmesa als corrents marins i a les onades que la mobilitzen fins a acostar-la a la vorera; després de ser depositada sobre la platja és la força del vent que la transporta cap a l'interior. Entre la mar i l'espai on arrela la vegetació hi ha d'haver una continuïtat, una línia que els experts anomenen el perfil de la platja.

Quan ben entrat el segle XX es parcel·laren els sementers de Son Jaumell situats entre Cala Moltó i Can Patilla tot el terreny que podia tenir un ús agrícola fou venut. La zona de conreu més propera a la mar és aquella on s'hi obrí l'aparcament. 

La platja de Cala Agulla canvia per causes naturals però també, i molt, per l'ús que se'n fa. Actualment la gran majoria de les platges del Mediterrani espanyol estan en retrocés; les situades a la comarca catalana del Maresme han desaparegut; les de la comunitat valenciana han perdut gran part de la seva amplada; la platja d'Es Trenc ha retrocedit a les darreres dècades uns vint metres; Cala Agulla també ho pateix. 

Actualment relacionar la superfície de la platja amb els metres quadrats d'aparcament que necessiten els vehicles dels banyistes és una fal·làcia, un engany. Un temps tenia sentit perquè s'intuïa una relació de proporcionalitat però actualment depèn del grau de degradació de la platja, cosa que l'empetiteix, i de les mesures de protecció que cerquen reduir la massificació. 

Les causes de la degradació de les platges són múltiples i de cada vegada més sorprenents. Enguany la platja de Ses Covasses ha multiplicat la seva extensió a causa de la gran quantitat d'arena que la mar ha tret. La meva hipòtesi és que dita arena prové dels bancs arenosos situats més enllà del cap d'Es Freu i que el seu destí final era Cala Agulla. El sediment, en el seu recorregut submarí, s'ha trobat que els prats de posidònia situats davant s'Agulló estan malmesos i ja no actuen com una barrera natural com fins ara; el seu desbordament pels corrents marins portadors d'arena ha provocat que dit sediment s'hagi desviat passant a engrandir la platja de Ses Covasses. Si la hipòtesi es confirmàs el retrocés de Cala Agulla s'accelerarà. 

L'indret on el sistema dunar està més malmès és el situat entre la paret partionera amb Son Jaumell i uns metres més enllà del restaurant, és a dir, just davant la zona d'aparcament. El caminet que condueix fins a la platja està delimitat amb estaques però l'han desbordat tant que va camí de convertir-se en una autovia. La vegetació de la primera línia de dunes ja no compleix la funció de retenir l'arena que aixequen els temporals. Entre la platja i el bosc dunar no hi ha un perfil definit. El bosc de cada vegada clareja més i les capçades dels pins s'estan desbrancant. Com a conseqüència de dits desequilibris una part de l'arena desplaçada pels temporals no és retinguda per la vegetació i es perd més enllà de les dunes. 

L'aparcament estava situat en una llengua de terreny agrícola enmig d'una vegetació dunar que el delimitava per tres dels quatre costats. Durant anys les continuades llaurades impediren que a dit terreny hi arrelassin els pins; després fou el trànsit de vehicles i persones el que aturà la progressió del bosc. Allò previsible és que la zona dunar avanci invadint l'espai de l'aparcament i la vegetació que hi arreli retendrà i fixarà l'arena.

El pes dels vehicles i de les persones ha compactat el sòl de l'aparcament i quan plou amb intensitat l'aigua de pluja s'hi embassa a causa de la dificultat per infiltrar-se. Seria l'any 2007 quan a causa d'unes fortes pluges es formà una gran bassa a dit indret; quan la pressió de l'aigua superà la capacitat de retenció de les dunes s'obrí un canal en direcció a la mar de l'amplada d'un cotxe. 

El trasllat de l'aparcament permetrà millorar la zona dunar més malmesa i degradada i alhora aportarà més humitat al subsòl arenós, cosa que la vegetació agrairà. Ara bé, no és la solució; tard o d'hora s'haurà de revisar perquè el problema de fons és la massificació que pateix la platja, provocant desequilibris i una degradació que s'accelera dia rere dia. 

Una passeta més i una sensació de provisionalitat. Les mesures preses a la zona dunar tampoc acaben de definir-se, tal vegada perquè és un procès lent. M'agradaria veure com es restauren els indrets degradats, que es retiren els arbres morts o replanten la vegetació perduda. Sembla que tot queda a mig fer. En tot cas la culpa està molt repartida. 

A Formentera el passat estiu limitaren l'entrada de vehicles a l'illa; ja no es tracta d'ampliar les places d'aparcament sinó de reduir la massificació. A Menorca no han volgut ampliar els aparcaments propers a les platges i han donat l'alternativa d'anar-hi amb bus. Les mesures contra la massificació han de complementar les de conservació i protecció dels espais naturals i de les platges. Aquest és el camí i el repte.

Josep Terrassa Flaquer