Desprès d’una aturada de gairebé dos anys, per falta de temps, reprenc Gabellins a les Urnes. Pels qui no el llegireu o després de tant de temps no ho recordau, al primer article vaig xerrar dels protagonistes de les eleccions: els partits polítics i els candidats. A més hi podeu trobar un recull de totes les llistes electorals des del 1979 fins al 2019 al final de l’article. Al segon article, vaig fer un petit repàs de les estadístiques més interessants i significatives sobre les eleccions municipals de Capdepera.

Aquesta vegada, toca xerrar una mica sobre el que per jo és el tema central de qualsevol procés electoral, els seus resultats i la posterior configuració del ple de l’Ajuntament. En aquest cas ens centrarem en les principals característiques estadístiques d’aquests resultats. Les onze eleccions municipals ens han ofert onze resultats força diferents i que en alguns casos han estat marcats especialment per les anades, vingudes i canvis de certs partits o espais polítics.

El dia de les eleccions, una vegada els ciutadans han exercit el seu dret a vot, es du a terme l’escrutini de totes les meses electorals. És en aquest moment quan es coneixen els resultats electorals a nivell absolut (nombre i percentatge de vots) i a partir d’aquí es fan els càlculs pertinents per esbrinar el nombre de regidors que ha obtingut cada candidatura.

Recordem, que segons la LOREG, a Espanya s’utilitza la fórmula D’Hondt per assignar el nombre de regidors en funció dels vots obtinguts i que a les eleccions municipals, la barrera electoral està fixada en el 5%, per tant, les candidatures amb un menor percentatge de vots no poden obtenir representació. Finalment, cal esmentar que la mateixa llei assigna la mida dels plens municipals en funció de la seva població. En el cas de Capdepera, des del 1979 fins al 2003 va estar format per 13 regidors en tenir entre 5.001 i 10.000 habitants, però l’any 2007 el ple es va ampliar a 17 regidors, en sobrepassar el municipi la barrera dels 10.001 habitants.



En la taula anterior veim reflectit el nombre de regidors de cada candidatura en les onze eleccions analitzades i el partit guanyador en color verd. A més, aquesta taula ens permet identificar els canvis en la composició del ple en funció de les candidatures presentades en cada cita electoral.

Podem començar, destacant que les formacions amb més victòries electorals han estat el PSOE i el PP amb tres cadascuna, però que podríem definir a UM-UCAP (2 victòries cada un) com el projecte polític més victoriós, en ser el mateix candidat el guanyador en les 4 ocasions. Inclús podríem afegir la victòria d’UCD de 1979 en aquest projecte polític de centre, ja que la majoria dels components de la llista del partit d’Adolfo Suárez es va integrar posteriorment a UM i després a UCAP.

Si comparam aquesta taula amb les dades del primer article, veiem com el cap de llista amb més victòries electorals és Joan Pascual Amorós (2 amb UM i 2 amb UCAP), seguit de Joan Ferrer Flaquer (3 amb PP) i de Rafel Fernández Mallol (2 amb PSOE). Finalment, trobem a Francesc Terrassa Femenias (UCD) i Antoni Muntaner Pomar (PSOE) amb 1 victòria cada un. Identificam a més al PSOE com l’únic partit que ha guanyat comicis amb dos caps de llista diferents (Muntaner i Fernández), ja que la resta dels partits que han sortit victoriosos ho han fet amb el mateix candidat.

En segon lloc, tenint en compte el nombre de regidors, veiem com des de 1979 a 2003 (13 regidors) el partit més votat es va situar en 4 o 5 regidors i que des de 2007 (17 regidors) el nombre ha variat més, entre els 5 del PP el 2011 i els 8 del PSOE el 2019.



Per altra banda, veiem com en cinc de les onze eleccions hi ha hagut candidatures que han quedat fora del consistori gabellí, per no haver arribat al llindar del 5% dels vots com és el cas de C.BALEAR el 1995, EU-VERDS el 1999, ER-AM el 2007, EU i I-VERDS el 2011 i EL PI el 2015. En el cas d’EU el 1995, sí que va superar la barrera electoral per 0,29%, però va quedar fora del repartiment de regidors en aplicar la fórmula D’Hondt. Esquerra Unida és la formació que més vegades ha quedat sense representació, en tres ocasions, ja que la resta de formacions que han quedat fora, a les següents eleccions no s’han presentat o ho han fet integrades o en coalició amb altres forces polítiques del municipi.

Al primer article, comentàrem que la convocatòria electoral amb més candidatures fou la de 2007, però en aquest cas, les legislatures amb més partits presents en el ple foren les de 1991-1995, 2003- 2007 i 2007-2011, totes elles amb sis formacions. L’únic partit que hi ha estat present les onze legislatures, i totes amb el mateix nom, és el PSOE. En el cas d’AP-PP hi ha estat present deu legislatures, però si entenem a Coalició Democràtica com l’embrió dels populars, podríem dir que iguala als socialistes amb onze presències. En segon lloc, i amb nou legislatures cadascú conformant el ple de l’Ajuntament de Capdepera, trobam a PSM-MÉS i a la suma del projecte de centre esmentat anteriorment (UCD-UM-UCAP), ambdós projectes quedant fora del ple únicament les dues vegades en què no van concórrer a les eleccions.

Si ens fixam en el percentatge de vots vàlids aconseguit per cada partit al llarg de les onze cites electorals estudiades (Taula 3), veim com el partit guanyador s’ha situat entre el 25,21% (PP el 2003) i el 43,09% (PSOE al 2019). En sentit contrari, el percentatge més baix, va ser l’obtingut per Esquerra Republicana el 2007 (1,53%). La diferència percentual més grossa entre el partit més votat i el segon la trobam a les darreres eleccions (21,95% entre PSOE i MÉS) i la menor a les eleccions del 2003 (1,14% entre PP i UCAP, 48 vots).



Elaborant un rànquing dels partits més votats en la suma d’aquestes onze cites, trobam també al PSOE al capdavant amb un 26,8% de tots els vots, seguit del PP (19,5%), d’UCAP amb 13,5% (22% en el cas de la suma d’UCD-UM-UCAP), de PSM-MÉS (9,8%), EU amb el 8,7% i finalment ES GRUP amb el 5,4%. En el final de la taula queden totes les altres formacions sense continuïtat.



Per altra banda, analitzant ara els vots totals, veim que aquests han anat evolucionant amb consonància al creixement del cens i els canvis en la participació, explicats a l’anterior article. Com veiem a la Taula 4, el partit amb un nombre major de vots a uns comicis municipals fou el PSOE a les passades eleccions amb 1.661 i el menys votat, ER el 2007 amb 66. Curiosament, igual que en el cas del percentatge de vots. Pel que fa al rànquing de la suma de les onze cites, destaca el PSOE, en primer lloc, amb 10.279 vots, en segona posició trobam al PP amb 7.955 i en tercer lloc, a UCAP amb 5.422 vots. Veiem també com el nombre de vots a la candidatura guanyadora de les eleccions ha anat variant molt, no només per la mida del cens sinó també per les diferències percentuals d’aquests guanyadors. Cal destacar, que des de 1995 aquest primer partit sempre s’ha situat per sobre del llindar dels 1.000 vots. Com a dada extra, voldria esmentar que durant aquestes onze cites s’han dipositat un total de 37.813 vots a candidatures a les urnes d’aquestes eleccions.

En el camp de la Ciència Política sovint es parla de la proporcionalitat dels sistemes electorals i les fórmules usades per traduir el nombre de vots en escons o regidors. En el cas de les eleccions municipals la configuració territorial del sistema juga un paper nul, a diferència de les eleccions autonòmiques i generals on la mida i el nombre de les circumscripcions tenen un paper clau, en ser una circumscripció única. No hi ha debat sobre el fet que en les eleccions municipals és la millor opció en no haver-hi tantes diferències entre els nuclis com hi ha entre les diferents províncies, illes o comunitats autònomes. Ara bé, la fórmula emprada sí que pot condicionar la proporcionalitat d’aquest sistema, encara que qualsevol fórmula produeix desproporcions. Com s’ha comentat abans, en totes les eleccions de l’Estat espanyol es fa servir la fórmula D’Hondt.



Per tant, com que no existeix la proporcionalitat absoluta, sempre hi ha partits que es veuen infrarepresentats o sobrerepresentats en el ple de Capdepera. Està clar que els majors damnificats pel sistema electoral espanyol en el cas de les municipals, solen ser els partits que no sobrepassen la barrera electoral del 5%. Ara bé, aquests partits que queden fora del ple no sempre són els que surten pitjor parats proporcionalment parlant, com veim reflectit a la Taula 5. Analitzant la diferència entre el percentatge de vots i el de regidors de cada formació, identificam com el partit més votat és gairebé sempre el més beneficiat per les anomenades primes electorals (exemptant el 1991, 1995 i 2011, quan el més beneficiat va ser el segon més votat per la diferència entre ell i el tercer). Els partits amb manco regidors solen ser els més infrarepresentats, a no ser que superin per poc la barrera del 5% i aconsegueixin per la mínima el darrer regidor. Si fem una suma de totes les eleccions, el PSOE és el més sobrerepresentat i EU el més infrarepresentat.

Una vegada exposades totes aquestes estadístiques i curiositats, ens podem fer una idea del panorama polític del nostre municipi i de la seva evolució d’ençà de 1979. Per no allargar-me molt, el proper article serà la continuació d’aquest i seguiré parlant dels resultats electorals. Comentaré específicament cada una de les composicions del ple en aquestes onze legislatures i intentaré fer cinc cèntims del perquè dels canvis en els resultats electorals que s’exposen en aquest article.

Desitj que aquest tercer article vos hagi agradat o almanco semblat interessant. Vos esper a la pròxima entrega, per la qual no haureu d’esperar gaire. Moltes gràcies per llegir-me una vegada més.

Si em voleu fer arribar alguna errada, suggeriment o comentari podeu enviar-me un correu electrònic a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..


Joan Campins Melis