Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 953

Polèmica veïnal per l'emplaçament de les escoles 









Escrit :  Font Arxiu Meyme











L’any  1969 s’adjudicaren les obres del grup escolar de s’Alzinar. Aleshores, era el corresponsal de la Hoja del Lunes  i del Baleares, de Ciutat, el senyor Nicolàs Nadal i Ferrer, el qual escrivia la següent crònica:

__”La cosa va de veres, aquesta vegada, ja què, de tractar-se d’una broma no haguessin arribat, com així ha succeït, a la presentació dels plecs tancats que contenen els pressupostos signats per diferents contractistes d’obres de la localitat, i també de fora, al registre de l’Ajuntament. Tots hi volen dir al concurs-subhasta anunciat al BOP per a dur a bon termini l’edificació de les noves escoles en terrenys de s’Alzinar. Les obres, finalment, foren adjudica-des a l’empresa Germans Barbòn Zafra, de Capdepera. El poble, així, recobra l’esperança en front de la clara evidència de que la Casa Consistorial no camina pel brancatge, com fins ara”


 Capçaleres Hoja del Lunes i Baleares

__” Emperò, ha sorgit certa disconformitat provinent del veïnatge de Cala Rajada per què es construeixi l’escola nova a Capdepera, ja que diuen que el lloc indicat, hagués estat Es Figueral, entre ambdós nuclis de població. La polèmica és servida al llarg de tot el 1969. Constants foren les manifestacions, entrevistes als periòdics, cartes als directors, etc. per part de veïnats de Cala Rajada que no entenien la manca de sensibilitat del Ministeri d’Educació  i, per afegitó, de l’Ajuntament, en el moment de decidir l’emplaçament idoni  del nou centre docent.  Nombrosos veïns del port gabellí  es feien ressò de que el més apropiat era la ubicació a un lloc al mig , concretament als terrenys municipals adjacents al camp de futbol, per a revifar i més unir als habitants dels dos pobles. No reclamaven, els calarrajaders unes escoles per ells i els seus fills si no, més bé, la unificació , en un mateix edifici, de la tanyada d’estudiants del municipi”.

Nicolàs Nadal Ferrer


Aquest fet va propicià sengles malentesos i no foren pocs els que alertaren del que pretenia Cala Rajada: una separació “de facto” de Capdepera, una mena d’independència. Aquesta circumstància va empènyer a veïnats de Cala Rajada cap a la formació de grups polítics al marge d’altres partits similars existents a Capdepera. Esmentaven, com exemple, l’execució no tan sols de les noves Escoles a s’Alzinar si no què, així mateix, les obres de pavimentació vial de carrers i altres millores  no més a Capdepera, deixant al marge, abandonada, a Cala Rajada què, sent un enclavament turístic s’havia de conformar amb les engrunes ( segons expressions cabals dels reclamants).  Sortosament, la sang no va arribà al torrent  de Son Moll i si bé, actualment, en aquest 2022, s’ha parlat d’ubicar un nou col·legi a propietats municipals veïnes d’Es Figueral – mig segle desprès de la “moguda” que acabam de descriure – la edificació en aquell 1969 restà fitxada a la muntanya dels terrenys de Ca’n Coll, sense sospitar que arribaria un dia en què a l’edifici de s’Alzinar sonarien les alarmes.


Col.locació de la primera pedra l’any 1928

RÉPLICA.-   Joan Nebot Vaquer, l’erudit escriptor Rai , poeta, pintor, actor , polifacètic personatge en suma, ja desaparegut, de feliç recordança entre els que el conegueren i tractaren, va escriure una rèplica al Diario de Mallorca a la protesta dels reivindicatius veïnats de Cala Rajada. Ho va fer amb els següents termes: 

__ “ Desconesc qui poden ser aquests veïnats de Cala Rajada que s’han manifestat a un diari. Als cinc amics (per què  no són més) i pens que son amics,  al manco en les formes si bé no en el fons, les vull dir, simplement, que estic totalment d’acord amb la seva protesta que consider un tant tardana. Crec que no importa repetir les avantatges que aportaria a les nostres  dues comunitats infantils de Capdepera i Cala Rajada, el que s’educassin, creixent  i fent-se homes,  junts en franca companyonia. Us vull fer una pregunta: Creis vosaltres què, d’haver consultat als pares de Capdepera, hi hagués hagut un baix percentatge a favor de la única escola per a les dues poblacions?. Jo crec que no, salvant les excepcions què sempre hi solen ser, que de tot hi ha a la Vinya del Senyor! Qui va decidir que hi hagués dues escoles? La Comissió pro-recuperació del inacabat edifici iniciat a 1928? L’Ajuntament? Tal volta els dos organismes? Qui va anomenar la Comissió? Per qui fa feina, aquesta?”.

Joan Nebot Vaquer "Rai"

___” Sí, com deis a la vostra manifestació periodística, el 90% de la població de Cala Rajada li sembla magnífica – segons les vostres pròpies paraules –la labor de la Comissió pro-Escoles , a qui va adreçada la protesta?. A l’Ajunta-ment? A la Comissió? No és la Comissió  la que ha realitzat les gestions pel Consistori? . Perdonau, amics veïns del port, però no puc copsar aquesta  ditada de mel al final de la vostra exposició. Li ensum reminiscències de ruptura de compromís, ja què, al contrari, deixa de ser una protesta vàlida. Esper de la vostra valentia que m’ho aclariu. No tingueu  por a la polèmica, ja que d’aquesta pot sortir la llum i el que poguem continuar anomenar-nos amics. Ja us he dit que estic d’acord amb les escoles, discrepo amb aquesta necessitat d’haver d’esmentar les millores que s’han fet a Capdepera per a demostrar què, a Cala Rajada, no s’ha fet absolutament res. Es el mateix què, si per enaltir les pròpies virtuts , es tinguessiu que fer saber els defectes aliens, i perdonau el tòpic…!  No, això no m’agrada, i no m’agrada per què no puc concebre una tensió entre ambdues comunitats, sobretot una tibantor profunda, en tot cas una fricció epidèrmica entre alguns veïnats de poca vàlua. No puc entendre divergències entre dues poblacions que ben prest deixaran de ser-ho per a convertir-se una en perllongació de l’altra. Així ho hauríem de desitjar gabellins i  calarrajaders, ara mateix, no fos cosa què, arribat el futur, el de les més joves generacions, aquesta perllongació que unifica les dues entitats de població, es vegi separada pels interessos de poders fàctics, amb comandament per sobre qui governa,  rompent l’harmonia i dividint els dos pobles. Tant de bo! No ho haguem de veure…”.


Terrenys abans de construir-hí “s’Alzinar”  (Foto Salvi Ortega)

















::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Il.lustracions: