Pregària a la Verge de l’Esperança,
patrona de Capdepera.
Llorenç Tous
Del retaule d'Issenheim de Matias Grünewald
PREGÀRIA
A la Verge de l'Esperança, patrona de Capdepera.
Maria de Natzaret, qui vos ho hagués de dir aquell dissabte de repòs! Era tan gran el misteri que estrenava les vostres joves entranyes que no hi cabia dins. Quasi no podeu amb vos mateixa, si no us hagués ajudat vostra mare, ¿qui podia coure el dinar i preparar la taula aquell dissabte?
Eres massa nina encara i tota contenta contaves els dies i frisaves de tenir-lo en braços. Verge Santa! Ta mare, el pobre Josep i algú més de per casa o veïnat estaven al voltant pendents de l'hora i el moment.
Qui vos pintà així, Senyora, no hi era a Natzaret aquell dissabte, li faltaven molts anys encara per venir al món. El temps, però, que no passa debades, ens ha ensenyat moltes coses que vos, Senyora, aquell dissabte de descans, encara no sabíeu. El secret el dúieu dins com una bolla del món o del cel en petit. ¡De quina manera amagat, tan petit i feble com tot lo nostre, tan gran i bell com Déu mateix!
De corona en sou ben digna i la més rica en tot el món, encara que avui, dissabte, no en teniu ni sospites. El temps vos en donarà moltes de corones i totes vos sobraran, perquè vostra dignitat no es pot expressar ni amb totes les corones i riqueses d'aquest món. Encara que per vos, Senyora, com a tota mare, no tot seran corones de glòria.
Avui bé sabeu vostra dignitat rebuda a Natzaret, al peu de la Creu i presidint l'Església de Jesús per obra de l'Esperit Sant. Tota vos, Senyora, quedareu plena de Déu, quan aquell dissabte de descans el món tornà partir per un altre camí programat pel cel i els seus àngels.
Avui, Senyora i Mare, hem perdut el camí i anam perduts pel món a les palpentes en mig de boira espessa. Tornau-nos altra volta a Jesús, com bona mare i no espereu al final de la nostra vida quan, morts de fam, ja no ens quedi més remei que tornar a casa.
Llorenç Tous
23/11/2021