Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 625
Pels carrers de Vila Roja, barriada gabellina que volen revitalitzar











 

   La fisonomia del sector de Vila Roja, tot i comptar, en el passat, amb comerços de tota mena va anar perdent paulatinament aquest concepte, i va passar a ser – amb algunes excepcions – el barri oblidat de Capdepera.  Sembla que, per diverses circumstàncies que no analitzarem, ja que això no quadra amb el sentit dels articles d’aquesta secció, l’Ajuntament, presidit pel “vila-rojer” Rafel Fernández, vol donar un cert impuls a la zona. Desitjam que, tant de bo, aquest impuls pugui derivar cap a una reactivació de la vida vilarojera i, per consegüent, del poble.

I seguim passejant-nos en companyia dels veterans Mestres, ja esmentats en anteriors capí-tols -- que actuen d’assessors d’aquest que escriu ( com ja vàrem dir) --pels carrers, carrerons i racons d’aquesta Vila Roja que, ara mateix, ocupa aquest 35 capítol i que, pel que hem pogut comprovar, recolza l’atenció – en el moment d’escriure aquest ( i segons ens informen des de la direcció de “Cap Vermell”) – entre Facebook i la “web”,  de 1.700 lectors fidels. El nostre agraït reconeixement a tots ells, per l’atenció dispensada.

Correcció:  Volem corregir un lapsus comès al precedent capítol 34 , on s’ha d’afegir al Carrer de Son Gargori ( amb què acabàvem l’anterior article) una botiga de queviures de Catalina Mayol ( ja desapareguda). Gràcies a l’assidu lector que ens ho ha fet observar!  Per altra part, i  gràcies també a Mateu Morey Font, volem recollir que la Creu del Terme -- de la qual us parlàvem així mateix  a la darrera entrega d’aquest serial—com us diguérem, abans d’estar ubicada on es troba a l’actualitat, estava col·locada just vora l’escorxador. Aquesta creu  fou beneïda, amb tota solemnitat, fa més d’un segle i mig per Feliu Morey Amengual, sacerdot-missioner gabellí emigrat a Temuco (Xile), on va morir centenari d’edat. Aquest acte fou l’acomiadament del pare Feliu Morey del seu poble de Capdepera, abans de partir cap a terres americanes.

Carrer Son Magdalé.-   Temps enrere: Estudi fotogràfic Vives / Terrisseria Miquel Amengual/ Escola de solfeig del mateix Amengual, músic i faroner del Far de Cap de Pera.                         

Carrer sa Tafona Nova.-   A l’actualitat, existeix una empresa de construcció i un magatzem d’estris de picapedreratge.

En temps passats: Perruqueria/ Forn Sebastià Melis “Mengol” / Tafona de premsat d’oliva i distribució d’oli, de la Cooperativa Agrària.

La Cooperativa Agrària, depenent de l’organisme de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders, que tenia la seva seu a unes dependències de l’edifici que avui són apartaments turístics a la plaça de l’Orient, era continuació d’altres societats agrícoles existents en el decurs de la història de Capdepera. Quan l’activitat  olivarera va decaure i va propiciar el declivi de les tafones, aquesta fou proposada per encobeir un museu etnològic amb exposició d’estris de camp i conservació dels elements propis de les tafones gabellines, les quals – com ja apuntàrem al capítol precedent – no eren poques. Iniciativa que no va fructificar, suposadament, per dificultats sorgides entre els mateixos membres directius i associats de la Cooperativa, i restà en suspens amb la consegüent degradació de l’immoble i les seves pertinences.


Sa Tafona

Carrer Jaume II.-  Hi ha una empresa d’instal·lacions frigorífiques i electricitat.

Carrer d’es Regueró.-   Paral·lel a l’ anterior. Abans no tenia sortida cap al carrer de sa Tafona on desemboca avui.

Temps enrere.-  Un despatx d’assegurances / Guàrdia forestal / Restaurant.

Fa més de mig segle, en temps de fortes plogudes, des del Puig de sa Cova Negra baixaven poc manco que torrentades, que anaven a desembocar a un aljub existent entre el taller de Ca’n Riutort i el carrer de ses Coves, del qual s’aprofitava l’aigua per abeurar les bísties de camp. Un rierol, portant sobrances de l’aigua de l’aljub, corria per la voravia d’aquest carrer i, per aquest motiu, el denominaren “Regueró”,  si bé durant molts d’anys la placa posava: “Begaró”. La família que habitava al final d’aquest carrer, que com hem dit no tenia sortida, en més de dues ocasions d’intensa pluja, hagueren d’eixugar la portassa de casa seva fins que el propietari – guarda forestal amb excel.lent relació veïnal i també amb l’autoritat – va aconseguir  l’apertura del vial.

Carrer de S’Alzinar.-   Avui: Una oficina d’assegurances / Funerària.

Temps enrere:  Magatzem de distribució de vins Bartomeu Terrasa / Perruqueria Juanita/ Taller de modista.

Carrer de Ses Coves.-  Abans: Veterinari Pascual Garcia/ Perruqueria “Ca Ses Vadores” / Venda de llet d’ “Antoni de Son Vadò” .

Personatges populars d’aquest indret foren, en el passat: “Joan  d’es Camp Mitjà”; madò Tiana Ponta, dona singular;  Jaume i Catalina Vaquer, de “Ca’s Secretari”, fills del funcio-nari de l’Ajuntament-- tot i que Jaume també va detentar aquest ofici, si bé com a secretari del Jujat de Pau--. La seva germana Catalina fou la taquillera permanent del Teatre Principal (avui, Municipal), juntament amb l’esmentat Jaume, el seu germà, encarregats d’aquell espai lúdic propietat de la família Balaguer-Servera, emparentada amb els March.


Abeurador de bísties  del carrer Coves.

Carrer Esparreguera.-   Temps enrere:  Botiga de queviures de Pedro Màs / Celler-depòsit en bota, de venda de vi casolà de Ca’n Torreta.

Carrer Baltasar Coves.-  Actualment hi trobam un bar (ara tancat) i una empresa de construcció.

      Abans:  Negocis “Son Gargori” dels empresaris  Joan Moyà, Sebastià Pascual i Climent Prats/ Grans magatzems de perfumeria i objectes de regal de l’empresa alemanya “Müller”.

      Aquest carrer està dedicat a la memòria de l’eminent metge gabellí, que en vida tingué la seva residència al carrer de la Mar,72 . Cardiòleg que va exercir la seva professió a Madrid i que, en les seves freqüents estades a Capdepera, va atendre amb saviesa i cordialitat, gratuïtament, a tot aquell que acudia a la seva consulta.

Carrer Escorxador Vell.-   Aquest vial, fa 70 anys, no passava; era un carrer sense sortida perquè a la part baixa, durant molt de temps, hi hagué l’escorxador de caps de bestiar del poble, fins que es va construir un de nou a l’entrada del poble. També, a aquest carrer, hi hagué una ferreria i taller mecànic d’Antoni Adrover “Fil”.

Edifici de l'Escola de Música de Capdepera

Carrer del Sol.-  
 Antigament, fou una via molt curta, que no passava fins que l’Ajuntament va comprar un solar veïnat al casal de S’Heretat i va adquirir aquest edifici,  on hi va muntar l’Escola Municipal de Música –  donà sortida cap al carrer  de  Ses Coves i deixà una plaça per a aparcament de vehicles.   

                             

 Continuarà…  Fins aviat!