Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 446
Negacionistes i no negacionistes







 
per Miquel Estelrich Bestard




 

Imaginau-vos una vacuna tan poderosa  que pots infectar-te després  que t'he l'hagis posada i un virus tan letal que t'has de fer una prova per saber si el tens.

O dir: Si les mascaretes funcionen, per què tanquen negocis? I si no funcionen, per què ens obliguen a dur-la posada?

No és veritat que les farmacèutiques es facin multimilionàries per mor de la pandèmia, ni fan xantatge als governs.

Per què  ha de saber el teu banc en què gastes els teus doblers? Tanmateix mai filtren les teves dades personals, mèdiques, ni  econòmiques a ningú...

Sí n’hi ha gent que nega o afirma aquestes coses.  Amb aquest plantejament podria definir-se el paper mediàtic d’aquests grupuscles amb tot això que ha passat al llarg de l'any. El seu paper ha estat tan impactant que a vegades no saps per on has de prendre. I no és cap exageració afirmar que bona part dels temors i confusions de la població s'hagin generat precisament per això, per estar tan "ben informats".

És a dir, hi ha hagut tal oportunisme mediàtic que realment costa fer-se una idea. 

Podria posar molts d'exemples, però com que xerram de la pandèmia, ho centraré en un assumpte que a mi, personalment, m'ha cridat especialment l'atenció. Aquests col·lectius o grups que afirmen o neguen rotundament. O sigui, dels sí, sí, sí,..., com dels no, no, no...

Per a mi és tan miserable i vergonyant  afirmar que Bill Gates controlarà a la població des del seu despatx per mor de les vacunes, o anar a repartir botelletes de lleixiu a les residències o dir que els hospitals no estan col·lapsats, que no existeix la malaltia..., que dir que els governs no amaguen res a la població o que negar impactes socio-laborals de certes tecnologies que s'instal·laran per tot arreu. Ambdós grups tenen les seves bases "científiques" o els seus "experts". Uns afirmen i uns neguen i uns neguen i uns afirmen... És a dir, un bon exemple d'ésser dues cares de la mateixa moneda.

Central Nuclear? Sí!! Mentre no sigui al meu poble. Potent antena de telefonia mòbil? Sí!! Mentre no sigui davant ca meva.... Podeu estar ben segurs, benvolguts lectors, que a partir d'ara ja no hi haurà res que no estigui davant ca nostra, o al nostre poble.

Aquests grups tenen un únic objectiu: que la gent no raoni. Que no s'hagi d'escoltar a qui s'hauria d'escoltar realment. Ambdós són iguals de xerecs per a la societat. Sabeu quina és l'única víctima d'aquests enfrontaments? EL SENY, el sentit comú de la gent.

Aquí vos expòs set exemples, a parer meu, per saber en què es pareixen i en què se diferencien:

1- Empren la xarxa social com la seva base general i trinxera. On tots els seus súbdits es recolzen entre ells i actuen com anticossos contra tot aquell que contradiu les seves teories. És un lloc on no s'intercanvien punts de vista, sinó per a l'insult, la desqualificació, fins i tot, per a l'amenaça; fins a tal punt que ja no destrien les seves emocions entre online o offline.

2- Si t'oposes o tens dubtes relacionades amb qualsevol tecnologia, automàticament ja et fiquen dins el mateix sac dels antivacunes o negacionistes de la pandèmia; i que no t'agraden les tecnologies... Et donen a entendre que, quasi per Llei Divina, això és el futur i, per tant, no t'hi pots oposar, ja que tornaries a l'Edat de Pedra. Emperò no s'adonen que moltes d'aquestes tecnologies i els seus avantatges fa estona que ja s'haurien d'haver inventat o instaurat.

3- El concepte que tenen de la tecnologia no és com la de l'esdevenir del temps o necessitats urgents. Són més bé d' "... Això és el que hi ha, això és el que tendràs..." En realitat són escolanets dels governs. Per a ells, Edward Snowden és de vacances eternes a Rússia i Julian Assange ha demanat el seu tancament de per vida voluntàriament. Els governs no amaguen res als ciutadans.

4- Són ben iguals que els grups antivacunes i negacionistes de la pandèmia. Ambdós són de l' "...Aquí no passa res..." Des de Miguel Bosé, George Soros i acabant per Bill Gates, per a uns; fins a qualsevol professional o institució que faci un informe contrari a les seves teories, per a altres. Ja que aquests darrers no estan qualificats per fer-ho. Són gent que ha sucumbit a les pressions socials i, per tant, no estan qualificats.

5- La seva vida és pràcticament de religió digital. No conceben res sense la xarxa social. És com si duguessin posats sempre les lents de realitat virtual, on tot és un món ple d'avantatges i cap inconvenient. És el futur i, per tant, la solució a tot.

6- Solen anomenar científics o descobriments històrics per tal de reforçar les seves teories, emperò només anomenen els que ells volen. No entenen que aquests científics avui mateix estarien en contra de tot el que ells defensen. En canvi, aquells que sí els farien mamballetes serien els de l'extrema dreta, dels qui diuen allunyar-se tant.

7- Solen ésser transhumanistes o eugenistes, és a dir, tot el que ha desaparèixer desapareixerà, perquè sí. Tot el que pot fer o millorar un algoritme ho farà i, tot el que pot ésser substituït ho serà, inclosos treballadors, els doblers físics.... Els temps canvien, diuen sempre.

La guerra que es lliura diàriament a les nostres llars i a les nostres ments arriba amb projectils preferiblement audiovisuals, per a consum descuidat i digestió fàcil. No pretenen vendre’ns un producte, sinó crear-nos la necessitat de comprar-ho. No volen canviar els nostres gusts, sinó les nostres creences i valors. Arriba mitjançant els mitjans de comunicació i d'aquestes plataformes que afirmen no ser-ho: les xarxes socials; arriba en forma de modes, de trending topics i tendències; i ho fa d'una forma estranyament subtil: fent molt de renou puntualment, deixant que els efectes es consolidin en el nostre subconscient i tornant amb el següent pas quan ja no pareix haver connexió amb l'anterior, quan ja no hi ha una percepció d'una campanya orquestrada en favor o en contra de qualque cosa.

Els mecanismes que s'empren per a la construcció d'aquestes narratives i pel disseny de l’escenari contra el qual han de representar-se és, sovint, la pròpia informació individual de cada un de nosaltres. S'estudia i es perfila a cada persona per obtenir objectius homogenis als que atacar, per a personalitzar la propaganda.