ECOLOGIA CRISTIANA
“El hombre es criado para alabar, hacer reverencia y servir a Dios nuestro Señor
y, mediante esto, salvar su ánima;
y las otras cosas sobre la haz de la tierra
son criadas para el hombre,
y para que le ayuden en la prosecución
del fin para que es criado.
De donde se sigue, que el hombre tanto ha de usar dellas,
quanto le ayudan para su fin,
y tanto debe quitarse dellas,
quanto para ello le impiden”.
De bell antuvi el que crida l’atenció al lector del 2020 és que s’adoptin criteris cristians per avaluar qüestions d'economia ecològica. Què ha passat entre 1974, any de l'aparició de l’article “L’edat de l'abundància: una concepció cristiana”, i l’actualitat perquè el títol ens sembli xocant?
L’autor parteix dels “Principis i Fonaments” de Sant Ignasi de Loyola per anar teixint la crítica a la societat industrial. Comença demanat conceptes qualitatius per a dirigir la economia en la direcció correcta, ja que els agregats quantitatius (PIB, PMB, RN) no permeten destriar lo bo i profitós de lo dolent i perjudicial. (De fet, la fabricació d’armament contribueix positivament a la riquesa nacional i el pegar foc al bosc, apagar-lo i reforestar és més “productiu” que preservar-lo, tot i aquests absurds, els progressats continuen utilitzant aquests tipus d’amidadors per calcular la riquesa i el benestar).
Les desigualtats econòmiques, símptoma que no es fan be les coses, des del punt de vista dels “Principis i Fonaments”, son patològiques, els rics usen en demesia dels recursos i els pobres n’obtenen massa pocs.
Les desigualtats econòmiques, símptoma que no es fan be les coses, des del punt de vista dels “Principis i Fonaments”, son patològiques, els rics usen en demesia dels recursos i els pobres n’obtenen massa pocs.
Pensar que el model econòmic i estil de vida de les societats opulentes serveix de guia a les nacions pobres (com fan per exemple els organismes internacionals BM, FMI, OMC, OCDE, etc.), és ignorar que la indústria moderna se sustenta sobre recursos energètics no renovables.
S’estén l’autor sobre el concepte d'eficiència, que si be és capaç de multiplicar la producció i la rendibilitat monetària, és a costa de convertir l’home en captiu de l’organització industrial. La solució passa per modificar l’organització del treball i el desenvolupament de tecnologies a escala humana al servei de l’home des d’una perspectiva cristiana.
El sistema productiu és violent i les senyals son visibles: contaminació, degradació ambiental, esgotament de recursos, desintegració social... (què en pensaria de tot plegat si seguís entre nosaltres!).
Les possibilitats de canvi passen per posar en valor: lo petit, lo senzill, l’estalvi de capital i la no violència. Considera que l’enfocament cristià és realista enfront del “realisme barat” que du implícit que els “homes en realitat no importen”.
Ernst Friedrich Schumacher (1911–1977) és l’autor d’uns dels llibres considerats més influents de la segona meitat del segle XX, “El petit és bell”, de 1973. Vist el rumb que des de llavors ençà segueix el món queda demostrada la nul·la influència dels llibres per a orientar la marxa de les societats. Quod erat demonstrandum.
