TRADICIÓ O BARBARIE !
Per al filòsof J. Habermas “...l'anomenada ètica protestant, amb la seva insistència en l'autodisciplina, l’ethos secularitzat de la professió i la renúncia a la gratificació directa per la diferida es fonamenta en tradicions que no poden ja regenerar-se sobre la base de la societat burgesa. La cultura en el seu conjunt mai pogué reproduir-se a partir del seu propi patrimoni, sinó que sempre es va veure obligada a complementar-se quant a motius actius (valors) amb imatges tradicionalistes del mon”. “... les formes tradicionals es veuen sotmeses cada vegada més a les condicions de l'acció instrumental o de la racionalitat estratègica: l’organització del treball, el tràfic econòmic, les xarxes de transports, de notícies i de comunicació... les finances, la burocràcia estatal... Aquesta infraestructura s’apodera a poc a poc de tots els àmbits de la vida: de la defensa, del sistema escolar, de la sanitat i fins i tot de la família...”
El fundador de la revista “Socialisme o barbàrie”, C. Castoriadis, s’expressa en termes semblants quan diu que el capitalisme funciona perquè “heretà una sèrie de tipus antropològics...: jutges incorruptibles, funcionaris íntegres i weberians, educadors integrats amb la seva educació, obrers amb un mínim de consciència professional... Ara vivim en una societat en la qual aquest valors s'han tornat públicament i notòriament irrisoris, on només compta la quantitat de diners que vostè desemborsa, no importa com, o el número de vegades que surt per la televisió...”
En aquesta mateixa pantalla, “Amb flaire a petúnia i a brins de pauma”, el passat dia de Sant Tomàs, Bartomeu Melis “Meyme” ho expressà de manera brillant: “Dèiem que, únicament, les dones majors viuen l’autèntica memòria i saviesa dels pobles, que no és altra cosa que fer el que sempre s'ha fet. Les dones, algunes dones, no es jubilen mai”.
Ras i curt, el capitalisme sura sobre els valors de les societats tradicionals i al mateix temps els vicia. Com més temps passa i més s'aprofundeix en el progrés, menys capacitat per pensar més enllà de la racionalitat instrumental obsedida en la mercantilització de la vida. Un ganxo conservador directe a la barbeta dels progressistes d'esquerres, suficient per a enviar-los a la lona: Knock Out! Quan en “Meyme” i l’amu en Toni “Coix”, memòria viva d’un poble, ens deixin, el progrés tindrà camp lliure per córrer, no quedarà ningú dempeus per a oposar-se a l'organització de la vida al voltant de l'eficàcia, l'eficiència i la productivitat. Serà llavors quan el rètol que hi ha a l'entrada del poble serà substituït pel de “Firstsun” amb l'adhesió infrangible de les masses progressistes; és a dir, de tots el censats que professen la Fe Vertadera en la hipòstasi del Mercat, de la Ciència i de la Burocràcia i un sol Capital vertader.
llucià rinyon, Inquisidor Major i Martell de progressistes.
