Voyage à Rodrigues
En Barona i jo ja duim un parell de parells de botelles de vi planejant un viatge a Tumbuctú seguint les petjades de René Caillié, el qual es pensava que allà podria canviar sal per or eternament, que darrera les murades d’aquella ciutat mítica hi trobaria els ormejos necessaris per canviar la vida, la seva vida, i que els somnis es farien realitat d’una puta vegada.
Ara, però, crec que haurem d’anar a Rodrigues, una petita illa una mica més grosseta que Formentera, que es troba perduda per l’oceà Índic, perquè aquest llibre de la meva biblioteca m’ha fet veure que potser allà sí que hi trobarem un tresor.
L’autor ens proposa aquest viatge seguint les petjades del seu padrí que, després de perdre-ho tot, va decidir dedicar la seva vida a trobar el tresor que havien amagat els pirates a qualque barranc d’aquella illa basàltica. Hi passà gairebé quaranta anys excavant, calculant el moviment de les estrelles, contemplant el vol dels ocells, desxifrant els símbols de les Clavícules de Salomó dibuixades a les pedres, observant la feina constant de la mar, pressentint els huracans, gaudint de les carícies del vent a l’ombra dels tamarells, escrivint en una llengua incomprensible sobre papers plens de fòrmules estranyes de les quals només els cercadors de tresors més experimentats podien arribar a intuir el seu significat, però que dóna un poder sobre les coses i sobre el temps als que ho aconsegueixen.
Aquesta quimera és una quimera molt potent: anys i anys cercant un tresor que saps que no existeix, però tu segueixes i segueixes cercant, perquè al cap i a la fi intueixes que una part d’aquest tresor és teu mentre seguesquis endavant, mentre hi posis els teus sentits i oblidis la realitat que es troba més enllà de la mar, que tanmateix és una presa de pèl comparada amb aquells barrancs secs i amb aquells penya-segats que et donen tot el que necessites per a poder continuar somiant.
Bé, ja ets a Rodrigues i ets un cercador de tresors i gaudeixes del miracle de la solitud i ets un estranger total i sincer i parles una llengua estranya que només serveix per somiar. Ets un cercador d’or, de l’únic or que val la pena, que no és altre que l’or de la immortalitat.
