Miquel Piris
Miquel Estelrich, en un breu article, on en cita (gràcies, company) un de meu molt més llarg, ens feia aquesta pregunta:
"Vos imaginau que la tecnologia 5G, en lloc de la nostra dècada, ja hagués sortit als anys 80 o 90? Pot entendre qualcú ara com seríem els humans avui si ja trescàssim pels 7G o 8G, per exemple?".
Si m’ho permeteu, aniré una mica més enllà: vos imaginau què hagués passat si els grecs haguessin dominat el món en lloc dels romans? A on ens hauria duit l'Imperi Grec? Algunes veus diuen que a trepitjar la lluna fa 5 segles o més. En què es basen? En el respecte i el prestigi que tenia el coneixement en aquella societat. I tot plegat es concreta en un sol i grandiós objecte: el mecanisme d'Anticitera. Va ser descobert el 1900 per un pescador d'esponges enmig de les restes d'un naufragi. Gairebé vaig plorar d'emoció en veure un documental extraordinari on científics de tot el món investigaven l’origen i funció d’aquest antic mecanisme d'engranatges, totalment rovellat i desgastat pels segles passats al fons de la mar. La seva conclusió és que va ser el primer ordinador de la humanitat construït entre el 140 i el 100 AC per a predir els eclipsis de lluna. Més d'un segle abans de la nostra era, va existir el coneixement científic necessari per a construir una màquina capaç de preveure el moviment dels astres!
Podeu veure el documental
Però ja sabem com va anar la història: els romans van vèncer els grecs. L’Imperi Romà va adoptar la religió cristiana, la va transformar tant com va voler i els prejudicis contra la ciència encara duren. O sigui, que fa cinc segles, en lloc d'arribar a la lluna, uns humans, creients i temerosos de Deu, en nom de la fe cristiana, cremaven a la foguera a Miquel Servet per descobriments com ara la circulació sanguínia. La fe era el que movia el món, no els fets, i es perseguia a tot aquell que intentàs explicar l’univers més enllà de Jesús i la creu. Per sort, això ha canviat, el coneixement científic es va obrir camí i contra les epidèmies tenim (pocs) científics investigant en lloc de capellans beneint a la població per a protegir-la. Bé, d’aquests encara n’hi ha:
Gràcies a la ciència sabem que, des que naixem, ens envolten radiacions electromagnètiques. Això no és que normalitzi res, és el que hi hal: en aquest univers vivim envoltats pel camp electromagnètic i les radiacions que s’hi transmeten. La llum, per exemple, és una ona electromagnètica i necessita necessita de l'existència del camp electromagnètic i mostrar-nos sortides de sol que fiblen l'ànima, camps de roselles o les maragdes que ens ofereix Cala Agulla en aquest estiu tan insòlit. I el que afirmava, i afirm, és que les ones de ràdio i les de televisió, que ens han circumdat des del naixement, no ens han fet absolutament cap mal. I això ens pot permetre entendre perquè les ones de telefonia són innòcues. Molt més innòcues que la llum que desprèn l’ordinador o el mòbil on llegeixes aquest text perquè la seva potència és molt (moltíssim) menor. Si això que dic no és cert i qualcú ho pot demostrar, amb tota probabilitat guanyarà el premi Nobel de física perquè, de cop, s’estarà carregant coneixements científics amb més d'un segle d'història. Tendríem un nou Einstein.
Parles dels científics com a Déus. Tot el contrari: un científic quan apareix amb una nova teoria o estudi davall el braç ha de ser profundament humil. La comunitat científica l'ha d'avaluar, ha de passar molts filtres, molts. Però aquí no hi val l'autoritat, el poder, l'arrogància d'una deïtat perquè has d'estar obert a què qualsevol persona demostri (amb proves) si tens o no raó. Efectivament, els governs, en alguns països, poden incidir en aquest coneixement, modelar-lo, exercir el poder sobre la ciència (segurament per això els estudis científics sobre l’acupuntura només donen resultats positius a la Xina). Algú creu que el camp electromagnètic no és natural i que les radiacions electromagnètiques no ionitzants ens fan mal? Que ho demostri! Així de simple. Els deus són inapel·lables, infal·libles, com el Papa. La grandesa de la ciència és, en canvi, tot el contrari.
Sí, és evident que la persona que vulgui posar en qüestió el que sigui de la ciència, haurà de tenir prou coneixements. Si hom vol demostrar que és un bon saxofonista de jazz, primer haurà d'aprendre música, a tocar l'instrument i, finalment, pujar a l'escenari. Si no toques, cap problema, sense saber música també podem gaudir d’escoltar. Ni Charlie Parker ni John Coltrane eren déus, però, mare meva, com tocaven! Quantes hores per a destil·lar tant geni! Tal volta tantes com les que un científic ha invertit en la seva carrera. Tot just ara començ a entendre això, com és de llarg el camí i el compromís que suposa dedicar la teva vida a la ciència. Per descomptat, com de periodistes malignes i estúpids, també hi ha científics que ho són. Però el sistema immunitari darwinià del coneixement científic els va devorant: només les teories més fortes i encertades subsisteixen. Tant de bo el periodisme tengués un sistema immunitari tan precís!
Fas servir l'exemple del canvi climàtic i crec que no de manera massa correcta: els científics fa dècades que van advertint del problema que suposa l'acumulació de CO₂ a l'atmosfera, cert. L'any 1958 Frank Capra dirigia un documental que es va emetre en hora de màxima audiència a la televisió nord-americana, "The unchained Goddess"
En aquest film, el director de “Que bell és viure” ja advertia que estàvem canviant el clima del planeta. Els científics fa dècades que ens diuen que la Vall del Mississipi o les platges de Mallorca estan condemnades a desaparèixer si no canviam. Però, vius! No són ells que impedeixen els canvis! Els que hi posen les barreres són personatges impresentables i negacionistes com Trump. O governs sencers com el nostre (tant a Mallorca com a Madrid) que miren cap a una altra banda, submisos al poder econòmic basat en els combustibles fòssils i la construcció que els empeny a fer noves autopistes abans que un tren que arribi fins a Cala Rajada. La ciència marca el camí des de fa més de mig segle. És la humanitat la que ha decidit suïcidar-se. No, en aquest cas, la ciència no és l’enemic! Tot el contrari!
Ara, curiosament, un ésser microscòpic ens obliga al camí del decreixement. La “deessa desencadenada” ens ha donat un parell de bufetades amb la mà oberta, però això només és l'aperitiu, encara s’ha desencadenat poc. Què feim els humans? Preocupar-nos pel 5G i les seves microones fent cas omís del que ens diu la ciència, com fa Trump amb el canvi climàtic. Paradoxalment, les persones preocupades per aquesta qüestió, en lloc de tirar als fems wifis i mòbils, només desconnecten el mòbil per a dormir. Jo també el desconnect de nit, però per no rebre cap telefonada o missatge que em pugui despertar. De dia l'utilitz per informar-me, educar-me, comunicar-me, entretenir-me…un mòbil et pot enriquir, fins i tot salvar la vida en cas d’emergència. Però també pot ser una eina per a propagar informació falsa o per a fer mal a la gent. De la mateixa manera que un ganivet pot servir per a tallar un cordó umbilical o una aorta.
En definitiva, la proposta de desaccelerar el planeta és fantàstica, obligatòria diria jo. Clar que sí! El capitalisme està matant el planeta. Necessitam un 5G? Jo li veig coses positives i crec que a Mallorca el que en realitat ens fa mal són les ampliacions de l’aeroport, del port, dels hotels, els lloguers vacacionals, de les carreteres i les autopistes, el consum de carn que suposa la desforestació de l’Amazònia… Però no cent o dos centes antenes més que emetran amb menys potència que les que tenim ara. En tot cas, és un mal molt menor comparat a tots els que he citat. Intentar frenar l’arribada del 5G per raons mediambientals és com si d’una casa que s’esbuca volguéssim canviar només l’estora de l’entrada per evitar-ho.
Del que sí estic més que segur és que, quan arribi el 5G, no farà cap mal a la salut de ningú (no ho dic jo, ho diu la ciència). Però ho subscric perquè fa anys que contempl els científics des de la divulgació que he exercit com a periodista. I he arribat a entendre tres coses: Una és que la ciència té els mecanismes de control suficients perquè les afirmacions equivocades no durin ni dos telenotícies. La segona és que abans de parlar sobre un tema m'he d'informar molt, molt, per arribar a copsar de manera clara què és tot allò que no entenc ni entendré mai perquè no tenc formació científica suficient: ja és molt! (si no, es corre el perill de caure en l’efecte Dunning-Kruger). I la tercera, que entre els científics, per sort, hi ha divulgadors magnífics que cal escoltar i que no es venen al capital. Per exemple:
