En parlàvem, el proppassat dia 3, de les dones artesanes gabellines de l’obra de la pauma i també d’una artesana del pa i les coques, com fou Joana Bordoy. Dèiem que, únicament, les dones majors viuen l’autèntica memòria i saviesa dels pobles, que no és altra cosa que fer el que sempre s’ha fet. Les dones, algunes dones, no es jubilen mai. El homes, la majoria d’ells, es jubilen i, a partir d’aquest moment, ja tot, o quasi tot, és bar, futbol, cartes; o vermut, cervesa i qualque “palillo” endormiscat a la boca mentre la tele parla de política, per a ningú… Les dones, algunes dones, mentre poden, van, surten, caminen,… volen arribar més lluny. Les dones majors són les que redimeixen del passat, del seu pretèrit, el millor i el transmeten -- ho saben fer molt bé-- a aquests joves, encara pocs, que ja comencen a sospitar de quasi totes les grans superfícies o supermercats.
(*) Fotografia de la que Arturo en parla en el seu llibre, segons l'escrit de Meyme. Era la padrineta de Joana Bordoy que va criar la padrina de na Catalina Diaz Bordoy. Es tracta d'una fotografia pintada de l'any 1893 a Sant Sebastià (Donosti) "de Vizcaya", deia ella.
Coincidíem, en aquesta tesi, amb l’escriptor San Agustín en la seva estada a Capdepera, quan a l’horabaixa, quasi post el sol, pujava Arturo al Castell, gaudint des d’allà dalt dels dominis de tot el poble, la costa i, en aquell dia de pau i serenor, divisant l’illa de Menorca. - ”A diferència del que passa amb molts dels nostres castells, aquest de Capdepera no s’ha d’imaginar: existeix, es veu i es poden recórrer els merlets i admirar les espitlleres. Un Castell és sempre una pel.lícula. I en aquesta d’ara mateix, veig fogueres, cristians i musulmans. M’imagino a Jaume I que em mostra la seva espasa. Recordo a don Joaquín de Satrústegui, qui em va parlar més d’una vegada d’aquest Castell amb certa indignació”.
Rendició del wali de Menorca a Jaume I. Pintura de Joan Mestre. Santuari de Sant Salvador (Artà)
- “¿On es troba aquell primer Tractat de pau?- preguntava ell- A Artà podem admirar un gran mural amb el Rei, a l’acte de la rendició signada a Capdepera, que es troba a la Capella de Sant Salvador, i que ningú, fins aleshores, no ha sabut recuperar. El mateix passa amb els “Guerrers de Son Favar”, que també són gabellins, i tampoc ningú no ha rescatat. Idò el document del Tractat de Capdepera es troba a París. Una vergonya! Però és que ni tan sols ho deuen saber les mateixes autoritats…! O sí?
Si el 1229 les tropes de Jaume I conquisten Mallorca, és el 1231 quan el Rei arriba a Capdepera amb la intenció de conquistar Menorca. Conten que l’exèrcit cristià va aconseguir enganyar els musulmans de Menorca encenent més de 300 focs al llarg de tota la costa mallorquina . La intenció era fer creure que el regiment cristià era enorme. Hi va haver sort! Els moros es rendiren i, a Capdepera, es va signar el que es considera un dels primers Tractats de pau”
Quan ens disposam a entrar dins l’oratori del Castell, dedicat a la Verge de l’Esperança, observam que una dona morena està fotografiant la capella. Sona un càntic que, malgrat no ser gregorià, sona molt bé. Ens asseim en un dels bancs de l’oratori i la dona ens mira i somriu. Aquella dona morena resulta ser una atractiva francesa de cinquanta anys, d’origen algerià, que ens demana si som de Capdepera. Arturo li respon que ell no, que ell sols és un descendent del Rei Jaume I d’Aragó.
__”Idò, vostè descendeix dels dolents”.
__”No, els dolents eren els teus, els moros”.
__”Creus que tornarem a aquell demble?”
__”Sempre hem estat enfrontats, però, si tornen els tirs i bombardeigs, jo, personalment, aniré a París i et protegiré”.
__”Gràcies, cristià!”
__”El problema amb alguns dels teus compatriotes d’origen magrebí és que se’ls ha fet creure que tot això segueix essent d’ells!”
__”Ets superb! Com tots els descendents de reis!”
__”I tu ets serenament altiva, com totes les princeses musulmanes…”
En veure que la situació semblava encalentir-se, el seguici o guies d’Arturo San Agustín optaren per ficar un “tallafoc” en aquella conversa que, semblava, podia derivar en reminiscències de vençuts i vencedors, que mai no han reivindicat (com amb Colon o Frai Juníper) els defensors de les comeses cristiano-musulmanes (on hi trobarien molt per censurar) i partírem cap avall, acompanyats d’aquella formosa dona, fins arribar a Ca’n Patilla, a Sa Creu.
