Sempre que un dogma cau, neix un nou món
En els propers mesos, pot ser anys, el món anirà cap a un desgavellament per mor de l'huracà del malanat microbi, fins a tal punt de que els historiadors creuen que la humanitat s'enfronta no només a un canvi de cicle, sinó a un canvi d'època, d'Edat, de temps històric, i una nova forma de replantejar-nos el sistema econòmic. Ens trobam davant l'escenari d'una crisi només comparable a la que va viure l'ésser humà en el trànsit de la Edat Mitjana cap a la Edat Moderna (quan entraren en contacte dos móns desconeguts fins llavors com Amèrica i Europa) o quan creuàrem el llindar de la Època Contemporània (amb l'esclat de la Revolució Francesa, que va canviar mentalitats i consciencies).
Aquesta setmana començàrem a veure turistes caminant pels carrers després de tres mesos en que tot semblava fantasmal. Esper que siguin turistes normals i respectuosos i no la fauna estiuenca que habita per les terrasses de bauxa i gatera. Emperò, al parer meu, lo correcte, allò que hauria d'estar per damunt de tot és la salut pública i no els guanys econòmics d'un grup d'empresaris. El millor de tot seria que aquest any no obris cap hotel i la gent que ha vengut aquí a visitar a familiars o esperant a fer una temporada normal no vengués. Aquí no hi ha res segur i és un perill que haurem de córrer tots, almanco fins que ja es comercialitzi la vacuna.
M'escarrufa veure per les terrasses dels bars gent asseguda en grups com si no hagués passat res. Riguent..., i sense mantenir les distàncies. Fins i tot n'hi ha que pareix que s'ofereixen a fer de clients. És molt curiós veure per qualque supermercat a individus joves o de mitjana edat que es destapen el nas mentre són comprant o xerrant amb qualcú. I destapar-se el nas quan és obligatori dur mascareta és ben igual que NO dur-la. És comprensible que una persona major ho faci, emperò no un individu jove. Ningú crida l'atenció a ningú per això.
Els bars pareixen ésser els únics llocs on la distància de seguretat no garantida l'ús de mascareta no és essencial, inclús quasi ridícul dur-la posada. Mentre que a la biblioteca de Cala Rajada les prestatgeries de llibres tenen un precinte per seguretat. Uff!!! Ara pareix que les prestatgeries de les biblioteques són un punt d'alt risc de contagi. Un lloc on gairebé si hi van tres persones a mirar qualque llibre per endur-se'n de prèstec no s'hi hauria de posar un precinte. Primer de tot. La gent va amb mascareta i guants i es desinfecten abans d'entrar, com ha d'ésser. Segon. Amb l'aforament limitat el perill es redueix moltíssim i amb l'exèrcit de netejadors que hi ha al Centre Cap Vermell, molt més encara. Idò no. Els bars pareixen esser molt més sans i molt més segurs que les prestatgeries de la biblioteca.
Escarrufa també escoltar a certs empresaris de bars de festa i lleure nocturn de Cala Rajada donant a entendre que tots els bars haurien d'estar plens a vessar, perquè així ho diuen, i volen els turistes.
I clar, ja que han dit que si hi ha noves brotades el Govern està preparat ara per afrontar-les. O sigui: ja tendran més respiradors, hi haurà més personal sanitari, les residències no seran morgues, el terme "col.lapse sanitari" ja no s'escoltarà més...
Tot l'antic ordre capitalista mundial (que ja anava donant símptomes de feblesa amb greus afers com la fam, la desigualtat, el canvi climàtic...) s'ha esbucat ben aviat. El sistema post-industrial, entaforat al voltant del Déu Euro-dòlar, de les Borses neuròtiques, dels bancs sense ànima que deneguen l'ajornament de les hipoteques als treballadors, de les gegantines multinacionals i les rapinyaires companyies d'assegurances, s'ha esbucat per l'efecte d'un simple microbi microscòpic de la mida d'una mil·lèsima part del gruix d'un pèl i que ha sortit del infern per pegar-nos una clatellada per mor de la bogeria neoliberal.
Ens crèiem estar protegits de quasi tot, invulnerables, el centre del univers. Gaudíem d'un món de lleure i plaer, de parcs, cinemes i terrasses, de capficos a la piscina i passeigs en avions i creuers. El malanat microbi ha vengut per a posar a l'espècie humana en ell lloc que li correspon, no a l'esglaó superior com a propietària de la Terra, per damunt dels altres éssers animals o vegetals, sinó a la base, en el sòtil, sotmesa a les mateixes lleis deterministes de supervivència, malaltia i mort que una formiga o un rosegador. El malanat microbi ha vengut per a recordar-nos allò que som en realitat. No un ésser immortal que viatja per l'espai i inventa sofisticades màquines per a comunicar-se des de lluny, sinó un insignificant primat que un dia va baixar de l'arbre per a fer malbé un planeta humil però meravellós, que dona voltes a una estrella normal dins una galàxia d'entre tantes.
Miquel Estelrich Bestard
