Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1639
TERROR 2: Gabriel Torres i Malpesa/ Jacqueline Martínez 



De jovenet i sent escolanet, quan així era menester, havia de servir les misses de difunts. Sols escoltar el trist picar de les tres campanes feia que, la meva menuda còrpora es trasbalsés. El fèretre negre, situat al centre de l’altar major, envoltat de ciris i sempre en front de nosaltres, ens creava, cames estretes, una terrible dicotomia, entre la por i el sentit del deure. La família a primera fila; endolada de cap a peus. Tu volies i no volies, cap baix, mirar-los. Rostres desencaixats amb corbes ennegrides de tan de plorar.
 

Acabat el funeral jo havia de tornar a casa sol. Carrers de terra i macada mancats de fanals. La gebror i el babaí de l’hivern m’empenyien força per dins la foscor de l’horabaixa. Pressentia molt a prop de mi petjades d’ombres i bubotes indefinides que m’assetjaven. Volia mirar endarrere però la por de veure moviments dins la fosca me tenia tenallat. Tot plegat feia que la llargària de les meves passes anés, cada vegada més, amb augment. El taüt i el difunt seguien allà... al centre de l’altar major envoltat de ciris.

Gabriel Torres i Malpesa

 

La primera cosa que li va cridar l’ atenció només entrar al menjador d’aquella mansió sinistra va ser el quadre penjat damunt la xemeneia. La imatge atreia l’observador amb un magnetisme irresistible, com si aquella figura maligna cridés pel seu nom a qui obria la porta per entrar-hi. Al mig, presidint la taula hi havia una dona jove de cabells negres i llisos, amb un serrell recte tallat amb precisió matemàtica per damunt les celles que accentuaven l’expressió dura i insensible d’uns ulls clars, freds. Un calfred li va eriçar els pèls del coll. Quin tipus de paràsit inorgànic havia pogut enverinar de tal manera aquella ànima buida, fosca? Es demanava el cap de policia, horroritzat. Davant la sacerdotessa, hi havia un plat de pizza on es mesclaven entre el salami i el formatge trossos mutilats de peus, mans i orelles de nins petits. L’agent va retirar la mirada d’aquella imatge malèfica i va cridar inquiet al seu ajudant, car sentia com si la presència de Satanàs acudís a la seva cridada.

Jacqueline Martínez