Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1639
 
Paradella vista per Pere Cortada.
 
Au retour de dure prison,
Où j’ai laissé presque la vie...
François Villon
 
El teu estat ha arribat a ser crític
però has tornat un altre cop als carrers
on deien que no et veurien mai més,
has tornat per mirar
de respirar a glops
aquest aire que ve de la mar.
 
Intel·ligentment pessimista,
gramscià com ets,
has tornat als carrers d’on semblaves desterrat,
i has sortit
optimista i crèdul per pròpia voluntat.
Has vengut perquè et veiéssim,
perquè sabéssim de tu
i sentíssim el teu alè,
sí, el teu alè,
mentre glopejaves la vida.
 
I aquesta imatge teva,
confosa i nítida a la vegada,
dins un riu de gent
que va a desembocar a la mar
com fan tots els rius
coneguts i per conèixer,
és la imatge que voldríem guardar.
Per això, mentre puguis,
passa-ho bé dins l’aigua
que tots sabem que potser un dia s’evaporarà
però que també tots sabem que tornarà
amb aquesta pluja que, malgrat tot,
sempre ve de la mar.
 
Aquesta pluja, un dia d’agost,
fa molt de temps ja, tota una vida,
tres nins ballant nuus,endimoniats,
gats d’aigua i xops de crits,
allà on el carrer dels molins,
desemboca dins el que duu a la mar.
Tres nins ballant nuus, en el record,
enmig de la calor i la pluja del mes d’agost,
potser no hagis tornat mai a sentir tan fort
el miracle inmens de ser tu en el teu cos.
 
Has tornat un altre cop als carrers
on deien que no et veurien mai més.
 
 
Taller Gabellí d’Escriptura
(JF, ML, PJT)
Capdepera, maig 2020