La mort del dictador, el novembre de 1975, i la convulsió política que provocà coincidiren amb la primera crisi turística. L'any anterior havia disminuït, per primera vegada, l'afluència de turistes. Aquella doble crisi, política i turística, comportà que, assentada la democràcia, es definís un nou model turístic.
Enmig d'aquella crisi (1973-78) aparegueren les primeres reaccions en defensa del medi ambient. L'any 1973 es creava el GOB (Grup d'Ornitologia Balear), que aixecà la bandera de la protecció de la natura. L'estiu de 1978 sorgí un actiu grup local, Torre Esbucada, que qüestionà el model turístic, reclamà unes festes patronals més populars i publicà quatre números d'una interessant revista, amb el mateix nom.
L'any 1977 la nostra planta hotelera constava dels següents establiments: 5 hotels de 3 estrelles que oferien, de mitjana, 345 places; 9 hotels de dues estrelles i 199 places de mitjana; 20 hotels d'una estrella de 199 places; d'una categoria inferior (hostals, residències, cases d'hostes i fondes) hi havia 80 establiments, que oferien entre 18 i 89 places cadascun. El nombre total de places hoteleres era de 10.804.1
Cal fer esment en la gran quantitat de petits establiments, propietat d'empresaris locals que, any rere any, milloraren la seva empresa, un fet distintiu que allunyava la zona hotelera d'aquí dels grans centres turístics de Palma i Calvià. En aquella primera etapa cresquérem, un tant arbitràriament, d'acord amb les nostres possibilitats.
La següent onada, també d'extraordinari creixement, es donà en el període 1982-88. Així, tan sols l'any 1987 es construïren a Cala Rajada 2.000 places turístiques noves.2 Aquells anys cadenes hoteleres mallorquines començaren a invertir en el municipi, un fet que ens uniformitzà amb les altres zones hoteleres.
L'aprovació de l'Estatut d'autonomia l'any 1983 i la transferència de les competències en turisme representen una fita cabdal en el desenvolupament de dita indústria. Aleshores començaren a plantejar-se seriosament i a actuar en qüestions com l'ordenació territorial, la planificació turística, la promoció amb un segell propi, el sanejament urbà i del litoral i la necessària millora de la qualitat dels serveis que s'oferien.
El tema de la 'qualitat' és polèmic per la constant perversió del concepte. Per un costat, hi ha la tan necessària i constant millora de la qualitat en tot allò que s'ofereix i que té a veure amb l'acondiciament hoteler, amb els serveis i amb l'entorn; es treballen qüestions com la netedat, un equipament acollidor i un entorn agradable i resguardat de renous i altres turbulències; una proposta que ens beneficia a tots. Per un altre costat, hi ha aquells que prediquen un turisme de qualitat, amb propostes cridaneres i difícilment realitzables, llançades en benefici propi; un discurs que, normalment, amaga noves agressions ambientals acompanyades d'exigències difícilment sostenibles; en aquest cas la qualitat és un adjectiu i no allò essencial. Per això molts projectes ornats amb tants beneficis acaben amb incompliments.
A la segona etapa de creixement va seguir un període d'estancament (1989-1993), amb una pèrdua de competitivitat. Seguidament i fins l'any 2000 s'entrà en una altra etapa de creixement, centrada en la diversificació de l'oferta turística.
Imatge de cala Agulla, 1987
A principi dels anys setanta el subministrament d'aigua potable a les zones turístiques era un greu problema, donada la provisionalitat de la xarxa i un cabal difícil de garantir i de baixa qualitat. Llavors, entorn a l'any 1974, es constituí la societat Aigües de Capdepera S.A.
Per garantir una xarxa de subministrament en condicions s'havien d'aixecar els carrers i aprofitar les obres per soterrar la xarxa de clavegueram, cosa que feia imprescindible la col·laboració de l'Ajuntament. Dita institució seguia descapitalitzada per motius polítics; en conseqüència un dels objectius dels primers ajuntaments democràtics fou incrementar el seu pressupost per invertir en infraestructures.
El planejament urbanístic seguia descontrolat, cosa que repercutí, per exemple, en la distribució de la xarxa de subministrament d'aigua, obligant a fer rectificacions, canvis de canonades i a allargar les obres.
Dita empresa l'any 1982 subministrà a Cala Rajada i a la zona turística 329.000 m3 d'aigua. Dos anys més tard arribaren als 360.000 m3. Tot aquell cabal carregat de residus era abocat a la mar; just en el mes d'agost de 1984 s'hi llançaren 61.000 m3.
La dècada 1980-90 l'Ajuntament treballà intensament per resoldre la problemàtica de l'aigua; primerament a Cala Rajada i després a Capdepera. Les infraestructures de subministrament i de clavegueram no restaren enllestides fins al mes d'agost de 1985.
L'any següent es tramità el projecte de depuradora de Cala Rajada i de Sa Font de Sa Cala. La primera entrà en funcionament l'estiu de 1988, aturant l'abocament d'aigües residuals no depurades a la mar.3
La inversió municipal durant la dècada 1990-2000 va anar dirigida cap als plans d'embelliment i en la promoció turística del municipi, posant en valor els espais naturals.
A l'inici de l'època autonòmica no comptàvem amb cap espai natural protegit legalment. El sector turístic va entendre que l'existència de dits espais era un valor afegit a la seva oferta hotelera i un reclam. El sector immobiliari-especulador s'hi oposava.
A l'inici de 1991 s'aprovà la Llei d'Espais Naturals i de Règim Urbanístic de les Àrees d'Especial Protecció. L'abril del mateix any l'arxipèlag de Cabrera fou declarat Parc Nacional.4
Catàleg editat per Patronat Municipal de Turisme, 1992. Cala Agulla a la contraportada
Al municipi de Capdepera és espai natural quasi tot el litoral no edificat, des de la platja de Sa Mesquida fins a Cala Agulla, el far i els seus voltants, la muntanya del Cap Vermell i Sa Talaia Vella; més a l'interior hi ha el Puig Seguer, les muntanyes de S'Heretat i el torrent de Canyamel, així com la part gabellina de les muntanyes que ens separen de Son Servera i d'Artà.
Des de la Conselleria de Turisme es va promoure que cada municipi costaner posàs al dia la seva oferta turística; un catàleg publicitari la recollia amb un generós reportatge fotogràfic acompanyat d'explicacions geogràfiques, històriques i serveis en cinc idiomes.
L'any 1991 ja apareix el Patronat Municipal de Turisme com l'organisme local encarregat de la promoció turística. S'edita un catàleg amb la contraportada dedicada a la zona protegida de Cala Agulla, la joia turística local. Els paisatges naturals i els esports són especialment tractats.
Durant dita dècada la inversió municipal es dedicà, en els mesos d'hivern, a fer obres d'embelliment. El febrer de 1991 es remodelaren l'avinguda Mediterrani, el carrer Gabriel Roca i la plaça dels Pins, la qual l'any 1986 ja havia sofert una primera reforma. En el club nàutic s'hi va fer una plantada de palmeres. En anys successius es treballà en la construcció d'un passeig marítim, de cada vegada més allargassat, que actualment s'estén des de cala Gat fins al caló de n'Aguait. L'any 1994 s'acondiciava un passeig entre l'Agulla i cala Lliteres.
Taula estadística de l'IBAE, publicada dins AADD. Guia de Capdepera, publicada pel Consell Insular de Mallorca, 2001
Una obra important fou l'enrunament de la residència Joan Riera Cavaller, en el mes de febrer de 1995. I en conseqüència l'agost del mateix any es pogué inaugurar la plaça Castellet.
El gruix de les obres d'embelliment es realitzaren seguint la línia de costa, prioritzant la visió de la mar. La plaça Castellet, situada en el punt més alt del passeig, recorda allò que va voler ser originàriament l'hotel homònim: un balcó sobre el Mediterrani. La plaça torna a connectar Cala Rajada amb la mar, un mirador des del qual contemplar el paisatge costaner. Al mateix temps és un homenatge a Francesc Castellet Molins, constructor en aquest indret del primer hotel de Cala Rajada i capdavanter en la promoció turística i paisatgística del nostre litoral.
Josep Terrassa
_________________________________________________________
1 Informació recollida de la revista Torre Esbucada, núm. 3.
2 SÁNCHEZ, Antoni. Entrevista a Cap Vermell, abril de 1987, núm. 76. Antoni era el president de l'Associació Hotelera de Capdepera.
3 Informació obtinguda de la revista Cap Vermell, principalment de la secció “Plaça d'es Sitjar” i del treball “La problemàtica de l'aigua a Capdepera”, publicat a la mateixa revista.
4 MAYOL Joan i MACHADO, Antoni. Medi ambient, ecologia i turisme a les Illes Balears. Editorial Moll. 1992.
