EL CORSARI GROC (5)

El sol es confonia amb una safata daurada! Quin panxó de riure que no fèiem cada vegada que en Crispin repeteix la frase. El sol es confonia amb una palangana! I venga riu que te riu amb l’entonació i les ganyotes d’en Crispin. El sol es confonia amb una bacina daurada! I en Crispin esclata a riure i ens contagia a tots. Ningú sap i ningú s’explica com en Crispin i Don Ignacio Alberto, de procedències oposades, s’han fet amics. Ignacio Alberto Ramos Lafuente, natural d'Hellín, cursà dret a Madrid, guanyà les oposicions a notaria i després de recorre la geografia hispànica s’assentà a Alcoi, a 145 quilometres del seu poble, on s’establí de manera definitiva, comprà un pis de 210 metres quadrats al carrer Alzamora i adquirí, a través d’un client de la notaria, un ninxo al cementiri de la Ruta Europea de Cementiris del Itinerari Cultural del Consell d’Europa fet que enorgulleix als allí enterrats. Aquesta i no una altra és la causa que endarrerís el sagrament del matrimoni amb Coloma (Paloma pel seu marit) Oliva Cardona, filla de Felisa i Vicenç el «Corsari».

 A la taula de la cuina asseguts els homes, la dona tafanejant, al televiso oli Batlle i olives Rosselló a la província xinesa de Whuan s’ha declarat una pandèmia obligant al confinament...

-En Sergio Luis ha trobat bitllet i dijous vindrà.

-Què dius? Jo no en sabia res, i tu Vicenç?

-M’ho ensumava.

-Hauré de fer l’hi es llit.

-No corregueu tant mumare, segur que s’estima més quedar-se amb els cosins, ja sabeu que en na Cecília i en Vicenç formen un trio inseparable.

-Així, s’estarà a ca teva o a cal teu germà?

-M’ensum que a qui vol veure és a na Maria «Clenxa» -El padrí.

-La que trasteja al cafè del Moll?

Cada estiu Don Ignacio Alberto, na Coloma i en Sergio Luis venen a passar les vacances amb els sogres, els pares i els padrins. Un agost de fa molts d’anys, en Sergio Luis donava les primeres passes, na Coloma i el germà de la seva cunyada Catalina, en Toni «Clenxa», tingueren un romanç, talment dos adolescents se cercaven i es trobaven i encara m'he faig creus com ningú s’he n’ha donà de les beneiteries que feien i si algú ho veié ho callà per sempre. Res greu, una fortor compartida un estiu tòrrit i no se'n parli més.

-No, no som en Douglas.

Un estol d’angelets encerclant-lo: Senyor Douglas!, Senyor Douglas!, Senyor Douglas!, Senyor Douglas!, Senyor Douglas!, Senyor Douglas!, ...

Don Ignacio Alberto, home de secà, ha descobert els volantins, els palangres, les poteres i ha sentit parlar de la fluixa i es promet any rere any que vindrà la temporada de la llampuga. Enguany complirà, els ha trucat en Pere, el germà petit, el pare no es troba be i l’han internat a l’hospital, ja han reservat els bitllets.