La Biblioteca del Golea (31)
Un poema de Karl Otten
Pinthus, Kurt (2002). El crepuscle de la humanitat. Un document de l’expressionisme. Barcelona: Edicions de 1984. [versió catalana d’Artur Quintana]
Molts sabem que alguns gabellins estan treballant per tal de poder traslladar al català la novel·la que Karl Otten (1889-1963) va escriure durant la Guerra Civil, ambientada a Cala Rajada i Capdepera. Es tracta de la novel·la Torquemadas Shatten, i, evidentment, esperam que aviat es puguin acabar aquestes tasques.
Ara, però, presentam un poema d’Otten que, juntament amb altres poemes i altres poetes, està inclòs en un llibre extraordinari titulat El crepuscle de la humanitat. Es tracta d’una extensa antologia de la poesia expressionista alemanya compilada i publicada per Kurt Pinthus el 1920 on, entre molts altres poetes, hi ha els vells coneguts Georg Trakl i Gottfriend Benn, versionats al català per Feliu Formosa, Joan Vinyoli i Guillem Nadal, com a mínim.
El crepuscle de la humanitat ens ofereix un panorama d’un món canviant i ens mostra un ventall de propostes poètiques que ens corprenen, ens sorprenen, ens espanten i, finalment, gairebé ens il·lusionen.
Sembla que la humanitat contínuament es troba amb el seu crepuscle, una llum que va in crescendo o decrescendo i que hauria d’esclatar amb una gran llum o amb una fosca immensa. Ara també sabem que aquesta gran llum o aquesta fosca no arriba mai, i el crepuscle sembla que es va eternitzant, es va allargant en el temps de manera indefinida. Potser només els poetes veuen la llum radiant que pot fer esclatar la llum del dia dins el cor de les persones. Tal vegada perquè aquesta llum és, primer de tot, una llum interior i només aquesta llum pot anar més enllà del crepuscle de la humanitat per il·luminar tota la terra.
Alguns, però, volen que sigui la fosca que amari el món i la nostra visió. No els ho hem de deixar fer.
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
L’entronització del cor
Obre el teu cor, germà:
El llibre de l’albada, germà,
del nou temps, germà,
obre el mantell de la por, germà,
l’ull del coneixement, germà!
El teu cor veu il·luminació
a través de les teves mans beneïdes per al crim:
pàl·lids misteriosos esmolen debades
el crostam de la vergonya del cos profanat.
Sanctus! Sanctus! Sanctus!
Inefable – esmolen debades les teves ales de neu
el teu alè celestial
el teu pit en el rogall de la mort –
Humanitat!
Die Thronerhebung des Herzens
Schlage dein Herz auf, Bruder:
Das Buch der Morgenröte,
Bruder
Der neuen Zeit, Bruder
Den Mantel der Furcht, Bruder
Das Auge der Erkenntnis, Bruder!
Dein Herz sieht Erleuchtung
Durch deine mordgesegneten Hände:
Blasse jammervolle wetzen sie vergebens
Den Schorf der Schande vom entweihten Leib.
Heilig! heilig! heilig!
Unaussprechliches, deine Schneeschwingen
Deinen Himmelsatem
Deine todrasselnde Brust –
Menschheit!
