ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT L’ANY 1972
Una munió de problemes complexes d’abast planetari es retro-alimenten i afecten a l’home. Tractar-los separadament i fragmentaria condueix al fracàs, a més, les categories mentals heretades no serveixen per comprendre les noves realitats i per tal de poder tenir un primer diagnòstic el Club de Roma es dirigí al MIT que acabava de desenvolupar la Dinàmica de Sistemes.
L’objectiu és estudiar les interrelacions entre cinc variables: població, agricultura, indústria, matèries primeres i contaminació. El resultat final va ser la publicació d'“Els límits del creixement” que es convertí en un best-seller, ara sabem que de bades. Fou dirigida pels Meadows, especialitzat en Gestió de Sistemes al mateix Institut Tecnològic de Massachusetts ell i doctorada en química i biofísica i membre del departament de Dinàmica de Sistemes del MIT ella.
Arribaren a les següents conclusions: S’han d’aprendre en consideració les limitades dimensions del planeta i els límits de l’activitat humana. S’ha d’estabilitzar la població mundial que es propera a un punt crític de conseqüències catastròfiques. S’ha de reduir la bretxa entre els països subdesenvolupats i els rics si es vol evitar un enfrontament entre pobles. S’han de atacar les qüestions mediambientals si no es vol que la situació empitjori perillosament i les solucions no poden ser únicament tècniques. La primera tasca que ha d’afrontar la humanitat és la rectificació radical de la situació de desequilibri actual, per a dur-la a terme és necessari un gran esforç d’imaginació, comprensió i d’actuacions polítiques basades en nous valors que transformin les institucions i la societat. És imprescindible la cooperació internacional per tirar endavant les reformes propostes.
“Els límits del creixement” és una expressió mancada de significat, sense sentit, impossible d’interpretar, és com dir “un cercle quadrat” o “aquest quilo d’arròs pesa 4 color blau”. El creixement és, per definició, il·limitat, és més, una vegada posat en marxa genera retroalimentacions positives que l’acceleren. Als progressistes els manquen les categories i conceptes mentals per desxifrar l’expressió, tot quedà en una curiositat i una moda fugissera que s’oblida.
I també, la sensació que la transformació d’una societat del creixement en una del no-creixement és una empresa de titans que no està a l’abast de la voluntat humana.
-¿El crecimiento mundial va, por tanto, a detenerse ineluctablemente?
El crecimiento va adetenerse en parte en razón de la dinámica interna del sistema y en parte en razón de factores externos, como la energía. La energía tiene una influencia muy grande. La producción petrolera ha pasado su pico y va a comenzar a descender. Ahora bien, no hay substituto rápido del petróleo para los transportes, para la aviación Los problemas económicos de los países occidentales se deben en parte a los elevados precios de la energía.
En los próximo veinte años, entre hoy y 2030 veremos más cambios de los que ha habido en un siglo, en la política, en el medio ambiente, la economía, la técnica. Los problemas de la zona euro no representan más que una pequeña parte de lo que vamos a ver. Y estos cambios no se llevarán a cabo de manera pacífica.
