Capdepera i Alou

L'any 2014 l'associació cultural Cap Vermell organitzà unes jornades d'estudis locals sota el títol EL METODISME A CAPDEPERA. En elles hi participà Josep Lluís Carod-Rovira, Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra i, possiblement, la persona que més sap de tot l'Estat sobre el protestantisme.

En aquest document hi trobareu el pròleg del llibre EL METODISME A CAPDEPERA (75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou) que ja publicàrem en quatre tongades a aquestes mateixes pàgines:

- CAPDEPERA I ALOU, HISTÒRIA D’UNA DISSIDÈNCIA (primera part) 
- CAPDEPERA I ALOU, HISTÒRIA D’UNA DISSIDÈNCIA (segona part) 
- CAPDEPERA I ALOU, HISTÒRIA D’UNA DISSIDÈNCIA (tercera part)
- CAPDEPERA I ALOU, HISTÒRIA D’UNA DISSIDÈNCIA (quarta i darrera part) 




També hi trobareu una encisadora entrevista que li férem així com dos articles que ell publicà a El punt Avui i a Nació Digital on parla del metodisme a Capdepera i, finalment, diverses ilustracions. Tot plegat és un petit tresor que convé llegir adesiara i recordar el nostre passat dissident. A l'entrevista, entre moltes altres coses, en Carod ens deia: 

"A Capdepera sempre hi ha hagut una part de la societat local que ha estat de pensament lliure, que ha tingut una visió pròpia de la realitat, que se l’ha mirat amb uns ulls diferents a la mirada oficial dels sectors dominants en cada àmbit, sigui l’àmbit econòmic, polític, religiós, de pensament. Que sempre hi ha hagut persones amb una mirada pròpia sobre les coses i amb una visió crítica. Que no s’han limitat a reproduir el pensament d’altres sense cap visió distinta o sense tenir la capacitat de dir jo vull experimentar per mi mateix si el que veig i el que passa és veritat, sinó que sempre ho han fet ells directament. Això que aquí s’estudia des de la perspectiva religiosa es pot estudiar des d’altres perspectives: per exemple, el pes destacat de l’espiritisme i el pes important del moviment republicà sobten, i potser serien algunes de les coses que caldria estudiar. Sorprèn una mica que no hi hagi coneixement de l’existència de la maçoneria a Capdepera. Estic convençut que n’hi havia d’haver, perquè es donen totes les característiques per a una mínima presència maçònica a Capdepera, però totes les dissidències, quan arriba la dictadura, pateixen. El metodisme era una dissidència, com ho eren el republicanisme, el socialisme, l’espiritisme, i també ho era la maçoneria, amb la diferència que la maçoneria tenia una caràcter secret per la seva pròpia naturalesa i, per tant, no en sabem res. Però estic convençut que va existir maçoneria a Capdepera".