Adesiara ens enviava els articles que publicava al Diari Balears. Li agradava col·laborar amb aquesta revista. De fet ens llegia. Defensor i promotor de la premsa local com a mitjà de comunicació i cohesió local. També impulsà en el seu pas per la conselleria d'Educació el 'Catàleg de publicacions escolars'. Infatigable articulista li agradava evidenciar les contradiccions socials i lingüístiques que es donen a les Illes, des d'una ploma propera i punyent.

Rafel Crespí i Ramis (1961) Llicenciat en filologia catalana i professor d'institut, ha estat una persona compromesa en la lluita per les llibertats, lluites que va desenvolupar intensament des del municipi de Marratxí i des del seu Pòrtol natal.

Crespí va ser col·laborador de la revista Pòrtula des de la seva primera etapa. L’any 1984 es llicencià en filologia catalana a la UB. Va coordinar, amb altres, la revista Latitud 39 (1981-83).

És autor dels llibres de narracions ‘Personatjes(sic)’ (1994) i Silencis (1995) i de les novel·les ‘Per què has vingut?’ (1996) i 'La música de les constel·lacions' (2005). Ha col·laborat amb Pòrtula, Lluc i El Mirall i era col·laborador del Diari de Balears.

Va treballar a la conselleria de Cultura, des d’on l’any 2003 va coordinar el 'Catàleg de publicacions escolars 2000-20003'.

Des de 1991 va ser un actiu militant del PSM, a partir de 2013 integrat dins la coalició Més. El 1995 va resultar elegit regidor de l'ajuntament de Marratxí pel PSM.

Era soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, soci i col·laborador de l'Obra Cultural Balear, va impulsar la primera delegació de l'entitat a Marratxí. Era, també, col·laborador de Marratxipèdia.

Des d'aquí el nostre millor homenatge recordant el darrer article que ens va enviar:

Un euro per a l'ensenyament  (8-11-2019)

Aquestes darreres setmanes l’ecotaxa, l’impost turístic que es paga arreu d’Europa i que els nostres euroPePeistes (sic) volen suprimir, ha estat una de les vedets informatives en aquest petit país nostre. Unes vegades l’han treta a col·lació per torcar les llàgrimes als hotelers damnificats per la fallida de Tomas Cook, regraciant-los amb les bestretes de l’impost; altres vegades perquè la volen fer servir per allargar la línia de metro fins al parc Bit. N’Illanes, el podemita, la faria servir per a despesa social i, fins i tot, s’ha arribat a escriure que el PSOE la volia fer servir per a fer front la despesa corrent.

Permeteu-me dues consideracions. La primera és que estic convençut que el PP i l’ala radical extrema, que és Vox, no gosaran mai a suprimir l’impost. Ho faran servir com a arma electoral, com sempre fan demagogia en temes de càrregues fiscals. Però no és més que això: fumassa. Com per exemple, una jugada que feren quan manaven a Madrid que consistí a carregar un impostet a les elèctriques i varen ser aquestes les encarregades de fer-les revertir als pobres usuaris. Bé, no cal estendre’s més. La segona consideració que vull fer, i aquesta és majúscula i greu, és que l’ús comodí que es vol fer d’aquesta recaptació implica i posa ben de manifest el mal finançament a què estan sotmeses aquestes Illes. Un mal finançament que els partits del torn estatals no volen afrontar, ni reconèixer. Ni tampoc els lloctinents que senyoregen per la colònia.