Imaginau-vos per un moment que el nostre estimat, encara que maltractat, pinar de Cala Agulla (Deu no ho vulgui!), esdevingués en un infern de debò a causa de les flamarades causades per un incendi provocat per un desaprensiu. De sobte tot el nostre cel està cobert per un gruixat núvol negre que ens tapa la llum del dia, davant l'astorament i la impotència de la població que veu com el seu pulmó, el seu únic pulmó natural que tenen devora, es transforma en un bosc de troncs negres i ple de cendres. Idò així és com podria esdevenir el nostre bosc, si segueix tan poc cuidat i tan poc controlat com ho està a dia d'avui.

Els habitants de les grans ciutats del Brasil com Sao Paolo i d’altres, han sentit i vist aquesta sensació d'aprop per culpa d'unes polítiques d'un govern d'extrema dreta que va prometre des de que guanyaren les eleccions que acabaria amb les mesures proteccionistes del medi ambient i drets indígenes. Emperò això no és d'estranyar. Una població idiotitzada que es creu, com a súbdits incondicionals, a qualsevol polític d'extrema dreta es pot esperar qualsevol cosa...

Abans he posat un exemple que ens afecta d'aprop perquè els darrers anys han passat coses que ens hauríem de preocupar. Un cotxe que se'l hi va prendre foc enmig del pinar devora la carretera, fems i plàstics per tot arreu del pinar, bateries de cotxe per fer llum a festes nocturnes que ni tan sols es preocuparen de llevar-la després... Que podem esperar de tot això?

Hauríem de considerar la selva amazònica com casa nostra, perquè realment ho és. I la seva població indígena també. Ells són la principal víctima de les polítiques d’en Bolsonaro. L’ Amazònia actua com un potent pulmó que ens fa variar el clima. No ho hauríem d'oblidar mai això. És realment preocupant...