Un dissabte de Sant Bartomeu...
Volares, papallona, a indrets per descobrir,
cercant divertit, amb la teva guitarra,
sons i lletres, que ens facin sentir,
llibertat, sentiments i terra a la terra.
Un dissabte de Sant Bartomeu...
Dia trist, verí verinós, sols adormit.
Que el perquè, sigui una resposta, un dret.
Quantes coses et diria, que no te dit,
quantes coses et faria, que no te fet.
Un dissabte de Sant Bartomeu...
Homes com tu, deixen petjada de bonança.
Músics com tu, honoren la terra i l’amor.
Home i músic, tot u, volander portador de gaubança.
Més que home, més que músic, tot un senyor.
Un dissabte de Sant Bartomeu...
Fill de Cala Rajada, un mallorquí de soca-rel,
deixà, orfe la senyera, i emmudí la seva veu.
Com un llumet d’oli, sota l’ombra del tamarell,
el seu ble encès, s’escampà, per tot arreu.
Un dissabte de Sant Bartomeu...
Les mans, ja no aplaudeixen, són sordes.
Les veus, callen embolicades, de paper i floc.
Els Gabellins, sangloten amb les teves metàfores,
de draps roigs i grocs, voleiant al xaloc.
Un dissabte de Sant Bartomeu...
Lletres, pentagrames, solfa i cant,
un disc, que no em canso de sentir,
sentir amb sentiment, al terra volant,
volant, per si d’acas, bressolat per dormir.
Un dissabte de Sant Bartomeu...
La vida, ho es tot, manco, la pau.
La mort, no és res, sols, la pau.
Volies la vida, trobares, la pau de la mort.
Abans, devers l’horitzó, sospirava l’últim acord.
Jo no soc qui, dons no sé agombolar ni el vers ni la rima. Tan sols, vull llançar al vent venturós, un sentit sentiment a la memòria den Manolo Muntaner que aplegà els estris un dissabte de Sant Bartomeu.
Biel Torres
