Un empresari local, escoltant els consells de personalitats que pensen que “als enemics hi ha que tenir-los aprop” ( sense concretar a quins es refereix) va picar l’ham i es cregué, “fil per randa”, que qui això escriu iniciaria una creuada en contra de la construcció d’un hotel sobre les carismàtiques runes d’un vell edifici que, encara, regalimaven – com varem tenir l’oportunitat d’expressar davant les càmeres de IB3 televisió – la sang, la suor i les llàgrimes de generacions de “gabellins” que varen fer possible l’elevació del ja vetust monument. Res més alluny de la realitat, els consellers del empresari,  punxaren en òs, clar!.

Per tant, rèe més alluny de la nostra intenció, més bé tot al contrari. No era necessari que ens encomanassin redactar una història fidedigna sobre aquest enclau tan estimat per Capdepera, per “tapar-nos la boca.  Qué poc ens conèixen!  Precisament, en front del mutisme, la indiferència, el mamfotisme dels nostres paisans “gabellins”, el sotasignant va donar per evident que aquell emblemàtic lloc havia de passar definitivament a millor vida. I varem sucumbir a l’encàrrec  de redactar la història verídica en 20 capítols, restant a la espera de poder comprovar el què, la nova propietat, pretenía fer amb la narració.

Alguns serrells penjen, encara, entre els senyors d’aquell immens complexe i l’autor de la història, la qual s’ha publicada a les dues revistes locals per què quedàs testimoni escrit i gràfic del que acobeïren els murs del Convent de Capdepera. Com podem comprobar, idò, ningú no ha promogut creuada de cap mena. Fou un acte de generositat per part nostra, sempre ho hem fet així i, per això, la major part de les ocasions ( que podríem enumerar) n’hem sortit “escaldats” Incomprèssos!!

Però, això sí, pensam que podría estar bé que Ca’n Creu, Ca’n Gabriel, Ca’n Eloi, els espaïossos jardins de Ses Pedreres (de Patricia Richardson i Marce-ino López) o  “El Recreo”  poguessin seguir les mateixes petjades que el Convent – el qual, la veritat sigui dita, ha culminat amb aquest resultat tan digne – sense què, a aquells, se les posàs cap mena de trava i sempre en benefici del desenvolupamente, més que necessari, de Capdepera poble.

Els nostres governants, a qui tan fàcils se'ls han possat les coses, sembla tenir “la pella per mànec” . I mai més ben dit.

 Ah! sen’s va oblidar al seu degut moment: ¡Enhorabona! Vostè si que n’ha sabut! 

Bartomeu Melis “Meyme”