Celistre vos ajudarà a entendre què ha passat i a reflexionar-hi. En unes dècades se'ns canvià la percepció que teníem del món i de la vida. En els anys cinquanta la mar era l'única font de vida dels cala-rajaders; la seva immensitat no coneix fronteres i és una fàbrica de somnis.....Els avantpassats d'en Jaume han patit les terribles queixalades de la mar; ell ho sap i en parla, reconeixent que la pròpia família era la primera interessada en tapar la tragèdia. La mar és traïdora i cruel....
Amb el turisme la mar ha tornat riallera, amable i acolorida. No tenim la necessitat d'enfrontar-nos-hi; aquesta és el nostre avantatge.

Aquest passeig costaner que ens apropa a Cala Gat i la raconada de les Àncores és un bon indret per parlar de Celistre, un recull de vivències cala-rajaderes passades pel sedàs de la memòria de Jaume Pereandreu.

Aquí, ran de mar, just a l'entrada de Cala Rajada, si es tria la via marítima, a l'indret on les llevantades s'han cuidat des de sempre d'enfonsar-hi tants vaixells hem de parlar de la vida marinera. En Jaume encara recorda la imatge del Rafalet, la barca de bou que manava son pare, navegant entre la punta de Cala Gat i el Faralló, sacsada com una closca de nou mentre intentava remuntar un onatge inclement. Encara actualment les llevantades no han deixat de ser un perill per a les barques amarrades al moll.

El fet d'escriure, d'explicar-nos, és una aventura intel·lectual. A Celistre en Jaume ens parla de Cala Rajada i de com s'hi ha relacionat, però en el recorregut també descobrireu un guia que ens descriu les interioritats d'institucions locals, com l'escola o l'església; el moll com a centre neuràlgic del poble i personatges peculiars com en Toni Morató Tonet.

Celistre no és una novel·la; tampoc un treball d'història, doncs no persegueix explicar fidelment un temps passat carregant-se de raons i de dades. Celistre és una visió sentimental, subjectiva i apassionada del MÓN cala-rajader entre 1950 i 1970. Un període que en Jaume explica com a part integrant d'un paisatge urbà on ell no se sent protagonista de res sinó un més del col·lectiu mariner, on el periple personal es confon amb l'itinerari del seu poble estimat.

L'autor recull aquelles vivències que la memòria ha estat capaç d'arxivar i ha percebut com a singulars, recuperant un temps i una manera de viure irrepetible i inimaginable per a les noves generacions. En Jaume té especial cura a il·lustrar-ho i posa exemples: vestir amb uns calçons apedaçats, berenar de pa banyat amb sucre o rentar-se un pic per setmana dins un ribell era completament natural. L'autor descriu la quotidianitat viscuda.

A l'inici de la dècada dels cinquanta cada poble, i Cala Rajada no era una excepció, era un món tancat en si mateix, patia aïllament i una economia encaminada a tasques de subsistència. Els mecànics, per exemple, eren vertaders artesans que aprofitaven material obsolet per reparar allò que s'espenyava o necessitaven fer de nou. El meu padrinet, en Biel Flaquer Torreta, tenia un cotxe i, de tant en tant, feia serveis de taxi; aleshores la benzina escassejava, per la qual cosa el motor del cotxe funcionava amb gas pobre. Així, amb dos sacs de clovella d'ametla podia anar a Palma i tornar.

Aquella normalitat aviat començà a esquerdar-se i Cala Rajada fou capdavantera a rebre aportacions econòmiques i obrir-se a nous horitzons. Seria l'any 1951 quan s'acabaren dues obres importants: el moll i la nova església. La inversió pública no acabà aquí, perquè a finals de la dècada s'enderrocava l'hotel Castellet i es bastia la residència de Educación y Descanso. A Capdepera, per exemple, no s'hi realitzà cap obra important fins a la construcció de l'escola de s'Alzinar, a principis dels anys setanta.







En Jaume, essent un infant, era conscient que a Cala Rajada passaven fets singulars que no succeïen, per exemple, a Capdepera. Recorda la implicació de Can March amb el futbol, assumint les despeses que generava el club, amb jugadors que venien de Palma per jugar en l'equip local. La fastuositat dels focs artificials durant les festes de Sant Roc o els dos anys en què hi hagué toros a la platgeta. Uns esdeveniments que ni els meus pares ni jo mateix ens perdérem i dels quals conserv records.

L'any 1964 la meva família traslladà el domicili al carrer Ciutat, un fet que em permeté observar, a la matinada i a l'horabaixa dels dies feiners, unes llargues fileres de picapedrers artanencs que, amb bicicleta o amb motocicleta, anaven o tornaven de treballar a Cala Rajada. El turisme començava a trasbalsar-ho tot i la ciutadania descobrí que el futur estava a vorera de mar. Els meus veïns més benestants, com en Joan Moyà Tasà i en Llucià Sirer Rinyon, ja feia uns anys que havien abandonat el comerç d'obra de pauma i aleshores invertien en la construcció d'hotels.

Celistre vos ajudarà a entendre què ha passat i a reflexionar-hi. En unes dècades se'ns canvià la percepció que teníem del món i de la vida. En els anys cinquanta la mar era l'única font de vida dels cala-rajaders; la seva immensitat no coneix fronteres i és una fàbrica de somnis. Els avantpassats d'en Jaume han patit les terribles queixalades de la mar; ell ho sap i en parla, reconeixent que la pròpia família era la primera interessada en tapar la tragèdia. La mar és traïdora i cruel però aquells mariners, amb escassos recursos i mitjans, gent abrandada que passava el dia i la nit pendents de la mar i de les barques, sabien que malgrat tot no se li podia tenir por; necessitaven seguir endavant i foragitar els temors més profunds amb l'oblit. Si la por guanyava estava fet d'ells, perquè la seva vida depenia de la mar.

Amb el turisme la mar ha tornat riallera, amable i acolorida. No tenim la necessitat d'enfrontar-nos-hi; aquesta és el nostre avantatge.

Quan iniciàrem l'aventura de la revista CAP VERMELL intentàrem omplir el buit informatiu i cultural heretat del franquisme; un segon repte era atrevir-nos a parlar de tot, fins i tot del passat més immediat. En Joan Nebot Rai ho va fer a la seva manera i tenia l'esperança que en Jaume també s'hi apuntaria. Hi havia dues bones raons que ho aconsellaven: primerament, perquè en Jaume ha viscut i coneix prou bé la Cala Rajada marinera, una riquesa que no es podia perdre; en segon lloc, perquè és un dels nostres millors escriptors. Celistre compleix les dues condicions i tots ens hem de felicitar. Gaudirem de llegir el llibre i de reviure un temps irrecuperable.



Josep Terrassa i Flaquer