Aquesta setmana, una pacient va arribar a consulta després de realitzar que la seva parella li aportava més mal que bé i, entre llàgrima i llàgrima i intentant recuperar el seu alè, em va dir:

“No vull patir més aquest dolor, vull passar aquesta síndrome d’abstinència i oblidar-me d’ell. Vull que deixi d’utilitzar-me com li vingui de gust, però no puc aturar-ho, no aconsegueixo resistir-me a aquest desig incontrolable. És més fort que jo, per molt que no vulgui, el segueixo buscant.”

La forma en la que la meva pacient es va expressar reflecteix perfectament el que se sent quan s’és addicte a algú.

La dependència emocional es caracteritza per adonar-nos d’ella quan ja estem ficats dins l’espiral de la vinculació disfuncional. Darrere aquesta conducta s’amaguen pensaments automàtics que ens fan pretendre que no aconseguirem ser feliços com a éssers individuals.

Aquesta conducta ve explicada per una necessitat afectiva interna que mai sembla ser satisfeta i, per tant, es desenvolupa la por desmesurada a perdre la nostra parella.

Com una persona es converteix en la nostra droga?

El moment en el que es desenvolupa aquesta dependència és quan ens aferrem a aquests bons moments que una persona ens pot aportar, encara que l’altra persona no ens aporti el seu 100%. En altres paraules, ens trobem davant d’una desigualtat en la que un no aporta a l’altre tot el que necessita però, així i tot, l’altre té aquest afany per aconseguir-ho.

Arran d’això, la relació passa per alts i baixos molt intensos, en què quan l’altra persona està disposada a donar-nos una cullera de mel l’engolem sense resistir-nos i, en canvi, quan ens dóna una cullera agra, passem per moments de tristesa i ansietat.

Segons va passant el temps, prioritzem la nostra parella a la resta de coses beneficioses a la nostra vida (la família, els amics i a vegades fins i tot la feina) i notem com anem perdent més i més el nostre poder de decisió.

Entrem en l’espiral al moment en el que prioritzem un plaer immediat, és a dir, estar amb aquesta persona a tot preu, en detriment a una relació sana i igualitària que cobreixi totes les nostres necessitats.

Com se’n surt?

Per descomptat, la dependència emocional es supera. Ensortir-se d’aquesta espiral és donar-se una oportunitat a crear vincles afectius de qualitat i aspirar al que vertaderament ens aporta felicitat.

En aquest procés, l’autoestima té un paper clau i adonar-se de la pròpia vàlua representa un pas necessari. Demostrar-nos que som persones independents, una taronja completa i no la meitat en recerca de l’altra meitat ens permetrà madurar en aquest sentit.

Més enllà d’això, aprendre a tolerar el dolor i acceptar la intensitat de les nostres emocions són habilitats que ens ajuden a ensortir-nos de la dependència emocional  i s’aconsegueixen mitjançant estratègies portades a terme a teràpia psicològica.

Creus que ets addicte a la teva parella? Si et resulta difícil sortir d’aquesta espiral, és el moment en el que t’has de plantejar acudir a un professional de la psicologia per guanyar en seguretat, donar-te l’espai que et mereixes i reforçar la teva autoestima per així ser capaç de desenvolupar un afecte autèntic.