A continuació, dos exemples a tenir en compte pel que fa als impostos municipals: guals privats i fems:

Preguem no aparquin davant del gual, si és possible ens agradaria entrar al nostre garatge, i prohibit aparcar... són alguns dels rètols que podem trobar allà on, alguns veïns volen aparcar els seus vehicles en aparcaments privats. A poblacions com Manacor, n’hi ha a voler. A Capdepera, en trobem alguns dispersos pel municipi.

Per contra, hi ha veïns que paguen la taxa corresponent i se’ls atorga el dret a disposar d’un bocí de carrer, davant la porta del seu garatge, per poder entrar i treure el vehicle quan vulguin. Existeix cap llei que doni dret a qui no pagui aquesta taxa, a reclamar l’accés del vehicle al garatge particular que disposa, o bé ha de ser la bona voluntat dels altres conductors la que els cedeixi aquest privilegi? Perquè, una de dos: si no és una taxa obligatòria i el sols fet de disposar d’una porta de garatge et dona dret d’accés a qualsevol hora, qui està pagant gual fa el brètol. O bé és obligatòria i qui no la paga no té dret a res.

L’altre punt és el dels fems dels habitatges de lloguer per a vacances. Sovint trobem clients d’aquestes cases que no han estat informats del procediment de recollida de fems, o bé no se’n volen donar per informats i treuen els fems quan marxen o quan els va bé, sense que ningú els digui res, però no quan correspon. Si es crea una normativa per tal de millorar la  convivència ciutadana, deu ser per tal de tenir en compte la convivència ciutadana, no? O potser només és per dir que hi ha una normativa, sense que sigui necessari complir-la?

Fora raonable que se sancionés els propietaris / gestors d’aquests habitatges de lloguer i que aquests tramitessin la multa directament als seus clients, igual com es fa amb els vehicles de lloguer i les multes de trànsit. El procediment és senzill i directe. La llàstima és que s’hagi de recórrer al procediment sancionador per tal que es respecti i promogui la convivència ciutadana.