Com tothom haurà pogut veure aquets darrers dies, el passat dijous dia 6 de juny, es va celebrar el 75 aniversari del desembarcament aliat de Normandia, conegut també com a Dia -D o el Dia més Llarg. Si, aquesta fita bèl·lica històrica que va canviar el rumb de la història. On tots els països que hi participaren es venen reunint cada any per commemorar aquella gesta a les mateixes platges on tingué lloc aquest desembarcament. Fins i tot la mateixa Alemanya, la causant de les dues guerres mundials, s'hi va anar afegint al llarg dels anys, per donar a entendre al món que ja no tenia res a veure amb el nazisme ni en la societat d'aquella època ni res que si li assembli.
Nombrosos veterans que hi participaren en primera fila, avui nonagenaris, recorden amb emoció i orgull haver-hi participat per a desnazificar Europa. Fan els mateixos recorreguts que feren aquell matí del 6 de juny del 1944 amb les barques amfíbies des de les costes d'Anglaterra cap a les platges d'Omaha o Utah. Es llancen amb paracaigudes just en el punt on ho feren aquell dia, amb membres del exèrcit. Fins i tot, s'han habilitat barques amfíbies per a tots aquells que vulguin veure el que varen sentir i veure aquests veterans els primers moments de la gesta. Son honrats, saludats i tinguts per autèntics herois pels cap d'estat dels seus respectius països....
Hi ha una cosa que em preocupa respecte a tot això. Quan es duen a terme aquestes celebracions a Normandia sempre hi sol haver absències notòries com la de Rússia o Espanya. Rússia, la principal víctima del nazisme en aquella guerra. I la d'Espanya, un dels seus aliats més ferms. Resulta curiós que quan es celebren els aniversaris d'aquesta classe de gestes històriques de lluita contra el feixisme a qualque país es declari legítim la figura d'un dictador des de l'aixecament del 1 d'Octubre de Burgos per a justificar un colp d'Estat que va dur a una sanguinària dictadura de 40 anys, precisament per ajudar als nazis a dur a terme la seva expansió. Que dirien els veterans del Dia-D? Per això vàrem lluitar? Són anomalies, curiositats o el que sigui que no deixen indiferent a ningú.
Podria ser que el lloc d'on més costa desenterrar les restes del dictador sanguinari Franco, el lloc on s'han enquistat més ha estat o són les mentalitats de certs representants, de certes institucions públiques, que senten molta de nostàlgia de la dictadura, en lloc del Valle de los Caidos. Curiós.
