Diuen que si tens un problema i no el pots resoldre, ja no és un problema. Però hi ha situacions que considerem un problema o no en funció de com veiem les coses i del grau d’implicació i confort que tenim en la societat on vivim.

















  • - Vostè veu un cotxe que circula a una velocitat excessiva pel perill que pot ocasionar i és a punt d’indicar-li que vagi més lentament quan veu que és un veí conegut:
  1. No li diu res, no li ha de fer els comptes.
  2. Ho comentarà en una tertúlia amb altres veïns.
  3. Indica com pot al conductor que vagi més a poc a poc.
  • Coneix una persona de l’administració pública que no fa bé la seva feina i se salta els horaris laborals sense que ningú li digui res. Vostè considera que:
  1. Fer-ho públic seria un trasbals per al barri i per a la família d’aquella persona.
  2. No n’ha de dir res; n’hi ha moltes més, com aquesta persona.
  3. Se n’alegra per aquella persona, vostè faria el mateix, si pogués.
  4. Pensa que així no anem però no sap com arreglar-ho.
  • Emportar-se un bolígraf de la feina, valorat en un euro...
  1. No fa cap mal a ningú, només és un euro.
  2. Si mil persones agafen un bolígraf cadascuna, són mil euros que desapareixen de la caixa de la feina.
  3. Una cosa és agafar-lo sistemàticament, i una altra fer-ho per distracció, encara que sigui reiteradament.
  4. Si no és teu, és com si l’estiguessis robant.
  • Uns joves menors d’edat es passegen pel carrer amb un altaveu escoltant música amb el volum molt fort.
  1. Convé dir-los que poden molestar els veïns, cal que redueixin el volum de l’aparell.
  2. Estan en el seu dret d’anar escoltant la música com vulguin.
  3. Vostè té dret a passejar igual que ells amb la música a tot drap, encara que sigui diferent.
  4. Vostè té dret a passejar igual que ells, encara que sigui en silenci, i han de callar.
  5. El carrer és de tots, no s’han de posar normes.

  • Algú llença de manera clara i voluntària un paper a terra:
  1. Li demana que el reculli.
  2. L’agafa i li dona.
  3. Li diu que li ha caigut un paper.
  4. Agafa el paper i el llença en una paperera.
  • Un conductor buida el cendrer del cotxe a la via pública:
  1. Li diu que és un brut.
  2. Agafa les burilles que ha llençat i les hi tira dins del vehicle.
  3. Fa una foto i ho denuncia.
  4. Qualsevol de les anteriors respostes és vàlida.
  • En referència a la dita quien roba a un ladrón tiene 100 años de perdón, vostè pensa que:
  1. No podria ser d’altra manera!
  2. S’ha de denunciar el lladre, però ha d’actuar la justícia, no un mateix.
  3. Si la dita és de l’administració pública, no podem posar-la en pràctica perquè té la justícia al seu favor.
  4. Qui la fa la paga.
  • Un persona molt amiga de vostè ha comès un delicte d’escassa importància i li ho explica, vanagloriant-se d’haver-ho fet. Vostè...
  1. Riu amb ella de la malifeta.
  2. No fa cap comentari.
  3. Li tira en cara haver-ho fet i, a més, explicar-ho.
  4. La denuncia per haver-ho fet.
  • Els polítics electes poques vegades, sinó mai, acompleixen els programes electorals.
  1. La seva funció és ocupar la poltrona i cobrar, tots ho sabem.
  2. Haurien de perdre un percentatge de vots en funció dels punts del programa de la legislatura anterior que no han dut a terme.
  3. Estan lligats de mans per estaments superiors.
  4. Tots són iguals, arriben al poder i només pensen en els ciutadans per cobrar imposts i multes o demanar favors.
  • Vostè torna d’uns grans magatzems molt importants i se n’adona que no li han cobrat un dels objectes de la compra:
  1. Torna, encara que estigui molt lluny, i els ho diu per pagar-ho.
  2. Està encantat perquè li han regalat.
  3. Considera que, per una vegada, no passa res que s’equivoquin al seu favor, i se’l queda.
  4. Això compensa els preus que vostè considera abusius.
  • Algú escriu en una revista una desena de preguntes sense solucions clares, pensant que serviran per fer reflexionar els lectors. Vostè considera que:
  1. Les persones ja saben què han de pensar, això és una bestiesa.
  2. Els ciutadans es creuen allò que reben pels mitjans de comunicació, encara que sigui una revista digital.
  3. Cadascú ha de fer el que li vingui en gana.
  4. La societat és com ha de ser i ja està bé.
  5. No se n’ha de fer cas. Tanmateix, no arreglarem res!


(Trobarem les respostes d’aquí a uns anys.)