Hi ha esperança?

No voldria fer-me passar per analista polític, perquè la veritat és que jo no en tenc ni idea de res de tot això. De fet, més que una anàlisi, el que voldria expressar és la meva perplexitat.

No cal dir que en aquestes darreres eleccions del 28 d’abril, el règim monàrquic del 78 ha sortit reforçat. Curiosament, l’espantall de l’extrema dreta ha reforçat l’extrema dreta que té el control de les institucions més sensibles de l’Estat, començant per la corona i acabant en l’alta judicatura i les seves terminals com la Junta Electoral. I ho ha fet amb el vot de persones que demanen ser enganyades contínuament i que s’enganyen a elles mateixes amb falses i llunyanes revolucions sense moure’s del sofà de casa. Sembla que així es queden més tranquils i dormen més bé fent veure que s’oposen sense oposar-se.

Per suposat, segurament és que jo no entenc res o potser que aquell tripi que me vaig prendre a Son Carrió fa tants i tants anys era d’efecte retardat. Resulta que veig a les notícies que a Veneçuela hi ha hagut un cop d’estat organitzat per l’extrema dreta i surten les imatges d’un homu damunt un cotxu demanant als militars que se sumin al cop i que surtin al carrer en actitud violenta. Sembla que tot això ha fracassat, de moment, i sabeu on s’han refugiat tots aquests incitadors a la violència? Idò una part ho ha fet a l’ambaixada del Brasil, país on governa l’extrema dreta, com ja sabeu. Uns altres, però, s’han refugiat a l’ambaixada espanyola. Sí, exacte, això que sentiu.

Si no és que efectivament els efectes del tripi han traspassat la barrera del temps, això vol dir que l’extrema dreta mundial comandada per un senyor ros, considera les ambaixades espanyoles un lloc segur i tranquil on anar-hi a reposar després d’un cop armat. I tot això amb el vist-i-plau de tots els partits monàrquics, és clar!!!!

No cal dir que el ministre «socialista» Borrell és el cap de la diplomàcia espanyola, ara en funcions, i són precisament aquests detalls els que despullen la tramoia autoritària que hi ha darrera dels somriures de l’«esquerra» celebrant, una vegada més, que han consumat la gran estafa i han reforçat el règim autoritari amb els vots d’alguns «republicans» de saló.

Sabem, si més no tots els que ho volen saber, que no mouran un dit per la democràcia, que durant unes setmanes ens marejaran amb la seva buidor que ens mena d’«elecció» en «elecció» fins a la buidor final. De fet, ara els «socialistes» es dediquen a fer números sobre si podran investir el «seu» president en primera volta o no, ja que donen per fet que els presus polítics que són diputats republicans a les circumscripcions catalanes, seran inhabilitats per algun dels «seus» jutges i no podran votar a les sessions d’investidura.

Tot molt pulcre, tot molt «democràtic», tot molt «socialista», tot molt repugnant.

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea