Aquesta societat, segons els seus estatuts, renovats l’any 1911, es proposava l’alleujament de les classes més necessitades i el desenvolupament de l’agricultura i la indústria, creant hàbits d’estalvi entre els treballadors, recollint les petites economies i abonant-los l’interès que fixàs la junta general, que no podia ser manco d’un 2% anual.


1911 Caixa Rural d'Estalvis i Prèstecs de Capdepera. Plaça de l'Orient

El consell d’administració l'integraven el president (director de l'entitat), el vicepresident, dos consellers, el secretari, un consiliari (vicari “in Capite” de la parròquia, que podia nomenar un sacerdot substitut), el batle, que podia delegar en un regidor, i un viceconciliari capellà. Aquests havien de vetllar sempre pel manteniment de la moralitat, justícia i caritat en el si de l'entitat, i decidir sobre l’expulsió dels indignes, podent apel·lar a l’autoritat del senyor Bisbe de la Diòcesi.

Antic edifici de la Caixa a Capdepera, al carrer Ciutat

Gabriel Melis Terrasa, Esteve Melis Massanet, Pere Josep Melis Font, Bartomeu Alzina Terrasa, Miquel Moll Flaquer, Sebastià Pascual Massanet, Joan Vives Carrió, Miquel Ferrer Melis, Miquel Melis Terrasa, Francesc Bisquerra Servera, Pere Fiol Massanet, Sebastià Pascual Riera i Antoni Galmés Nadal constituïren la Caixa Rural d’Estalvis i Préstecs de Capdepera, enquadrada a l’Associació del Sindicat Agrícola, el 28 de desembre de 1898, i la ubicaren a la plaça de l’Orient.

Els préstecs seràn per a eines de llaurança i màquines agrícoles, i per a l'adquissició de llavors, plantes i adobs que convenguin per al foment agrari i pecuari. Es creen també caixes de jubilació per als ancians, d’auxilis mutus per als malalts, d’assegurances per a la ramaderia i per tot allò que s’estimi d’aprofitament per als associats. Entre aquests, es troben els socis protectors cooperants mitjançant donatius o dipòsits sense interès, com també socis de mèrit pels seus reconeguts serveis a la societat.

Entrada a la Caixa (antic edifici a la costa de Can Capet)

Per al reintegrament de quantitats superiors a les 50 pessetes s’haurà d’avisar amb dues setmanes d’anticipació, i sempre que a la Caixa hi hagi doblers suficients. Els préstecs estaran garantits mitjançant hipoteca, penyora o fiança personal. Les dones que formin part de la societat hauran de comptar amb autorització marital.

Pel temps, aquesta Caixa Rural d’Estalvis i Préstecs va derivar cap a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis “la Caixa”, que tenguè la seva seu a la costa de can Capet, carrer General Franco (després Ciutat) i, més tard, al carrer de la Lluna de Capdepera.

He considerat curiosos tots aquests conceptes d’aquesta Caixa Rural gabellina de 1898, la qual cosa he volgut, avui, traslladar als nostres lectors, perquè formen part de la història, desconeguda per a molts dels que ens llegeixen.