Per completar el nostre article de fa una setmana, l’arrodonirem recordant que fou l’any 1990 quan Gustavo Peñalver es va donar a conèixer com a artista consolidat, amb aquella exposició anomenada “Manhattan-Berlín-Capdepera”, en homenatge al genial actor Woody Allen. Més endavant, Gustavo va assolir gran èxit i  ressò amb els seus “Fellini von Capdepera”,  que, en honor del desaparegut realitzador de cinema italià Federico Fellini, foren exposats en el cinema d’art i assaig Arsenal, de Berlín. Capdepera, com es pot veure, ha estat sempre present en el sentiment del nostre protagonista, el qual ha viscut a Barcelona, Brusseles, París i Berlín.

En una exposició itinerant, la premsa alemanya el qualificà com “el pintor dels senadors”, ja que molts de parlamentaris adquiriren les seves obres. A la sala d’exposicions ubicada devora l’indret de la mateixa porta de Brandenburg, Gustavo va realitzar una mostra patrocinada per la prestigiosa televisió alemanya, la ZDF, on el seu president, Dieter Stolte, i la crítica d’art Bettina Neumann qualificaren en Gustavo com “la tercera O”, en al·lusió a Picasso i a Miró, posant èmfasi en el fet que l’artista de Cartagena, establit a Mallorca, i concretament a Capdepera, havía traslladat el sol de la Mediterrània, i els seus variats colors, a Alemanya. Qui aleshores era el president, Johannes Rau, bon amic de Gustavo, va presidir la inauguració de l’esmentada mostra pictòrica.

Profusió d’objectes: tasses, rellotges, gorres, capells, bolígrafs, llapis, guixos  i, inclús, un orgue o una vaca lletera, adornat tot amb aquests diminuts personatges tan sui generis, han impel·lit en Gustavo cap a la fama entre els artistes forans –mirau, si no, els vitralls de l’església parroquial del Carme, de Cala Rajada, els dos amples murals al port d’aquesta mateixa localitat, o les escultures que jalonen el passeig marítim, entre els més recents i que són importants elements d’exemple de la diversa producció gustaviana–, en diferents ocasions  s’han utilitzat sense citar la seva procedència ni autor, com ens assegurava el mateix Gustavo. I és per aquest motiu que el pintor conserva els seus personatges protegits mundialment. A Hannover, abans de l'entrada de l'euro, època en què Gustavo va adquirir notable trajectòria i visibilitat, li assignaren els “royaltys” per a cada una de les seves creacions, amb un valor mínim de 350.000 pessetes.

L’any 1998 va haver de pintar amb els seus dibuixos un cotxe “Skoda”. Els concessionaris hagueren de traslladar el vehicle a “Son Turó” –la residència de Gustavo i la seva dona Regina, a Capdepera, des de 1995, amb un estudi dissenyat per l’arquitecte José Garcia Ruiz, envoltada la casa de pujolets amb figueres i ametllers–, per encàrrec de la fundació Christiane Herzog, esposa de l'expresident alemany, cotxe que fou subhastat a benefici dels nins malalts de fibrosi quística. L'experiència es va repetir, en una altra ocasió, amb un “Smart” en pro de la lluita contra el càncer.

Udo Lindenberg, cantant alemany molt conegut, es va sorprendre quan va veure que el seu repartiment de cançons inspirà dibuixos a Gustavo, destacant un oli que va dedicar  al canceller Honnecker. La presentadora de televisió, l’actriu Ute Mora, bona amiga de Regina, esposa de Gustavo, propietària d’un xalet a Sant Llorenç, els capvespres dominicals va dedicar a Gustavo un espai que tingué multitudinària audiència. El programa d'Ute Mora va durar 10 anys en antena. Jacques Brel, Mozart o Maria Callas són els músics preferits de Gustavo, que els escolta mirant cap a la mar i albirant, en dies clars, les costes de Menorca.

Un grup de col·leccionistes d’obres d’art, de tants com visiten “Son Turó” i en Gustavo –alguns d’ells fan llargues estades a Mallorca– suggeriren, fa temps, la possibilitat de crear la “fundació Gustavo, idea que a Peñalver no semblava que acabàs de agradar-li, per més que autoritats illenques, en algunes ocasiones, l'encoratjaren a fer-ho en benefici de la cultura local. Hi va haver, temps enrere, personatges interessats en el mecenatge per a l’aportació de capital adient per a invertir a Mallorca, amb la finalitat de potenciar esdeveniments culturals internacionals, comptant amb la possibilitat d'utilizar l’anagrama “Gustavo”, amb un projecte seu elaborat amb base a la seva propietat de “Son Turó”.

El pintor gaudeix, tranquil, del bell entorn dels terrenys situats dintre els 22.000 m2 d’aquella finca, a prop de Son  Jaumell, des d'on Gustavo s’ha integrat plenament, com un gabellí més de Capdepera.  Repetim, des d'aquesta tribuna, la nostra felicitació pels 80 anys de l'artista. Per molts d’anys!